Literatura Catalana. Cristina Martínez

Feminisme; moviment social

2009-06-11T21:12:00.006+02:00

El feminisme és un conjunt de teories socials i pràctiques polítiques en oberta crítica de relacions socials històriques, passades i presents, motivades principalment per l'experiència femenina.

En general, els feminismes realitzen una crítica a la desigualtat social entre dones i homes, i proclamen la promoció dels drets de les dones. Les teories feministes qüestionen la relació entre sexe, sexualitat i el poder social, polític i econòmic. Malgrat que moltes persones líders feministes han estat dones, no totes les dones són feministes i no totes les persones feministes són dones.

Algunes feministes consideren que els homes no haurien de prendre posicions de lideratge dins del moviment, però la majoria accepten el suport dels homes. El feminisme com a moviment social ha estat principalment visibilitzant com un moviment de les societats occidentals en el segle XX. No es troba associat a cap grup, pràctica o esdeveniment històric en particular.

Es crea a partir de la consciència sobre les desigualtats causades pels gèneres i de la recerca de la justícia social. Hi ha diverses formes del feminisme, com a teoria, com pràctica, com a consciència, com a moviment social internacional, nacional i local.

Alguns dels diferents feminismes són el feminisme cultural, el feminisme radical, l'ecofeminisme, el anarcofeminismo, el feminisme de la diferència, el feminisme marxista, el feminisme separatista, el feminisme filosòfic, el feminisme cristià, el feminisme islàmic, el feminisme pro-vida i el feminisme crític.

Poetes maleïts: Maria-Mercè Marçal

2009-06-11T20:44:00.007+02:00

L'obra de la poeta Maria Mercè Marçal pren vida a l'escenari del Col·legi de Teatre on els alumnes interpreten la seva obra i la retraten.

ACTIVITATS

Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?
A l'obra de Maria-Mercè Marçal troben llibertat, sexe, passió, femenitat, "sal a la terra" que vol simbolitzar la coacció, l'amor, la mort, maternitat, etc. Un munt de conceptes que van relacionats.

De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?

"Ella sempre reivindicava ser poeta del poble."

"Aquesta dona és molt emblemática amb moltes de les seves actituds."

"Ella deia que sempre s'havia de lluitar, i sempre sumar, mai restar."

"Comença a entrar la crítica feminista, i comença a entrar l'alliberament sexual i començen a entrar també qüestions molt més vincul·lades a l'alliberament nacional. Tots els camps que la Maria-Mercè els recull i els xopa con una esponja."

"Ella sempre va reivindicar la seva posició com a dona."

"Ella no es va amagar mai, al contrari."

Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.
L'alliberament sexual, la crítica feminista i l'alliberament social.

En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva.
La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?
Alguns dels aspectes que crec la meva generació ha de reivindicar avui dia és el dret al treball digne, reivindicar el respecte sense tenir en compte nacionalitat o procedència, reivindicar l'habitatge digne, i en l'àmbit de l'educació, reivindicar el dret mundial a accedir a la Universitat sense tenir em compte la classe social ni els incentius econòmics, etc.
En resum, cal reivindicar tots els drets humans que sembla que avui en dia s'hagin oblidat.

Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?
Es coneix com a utopia, una projecció humana d'un món idealitzar. Maria-Mercè Marçal tenia molt clar com havia de ser aquesta utopia que ella somiava i al 1968, a Prada de Conflent es crea la Universitat Catalana d'estiu, neix el nou model de països catalans. Això simbolitza tots aquells moviments de ruptura de vida, de noves formes de relació entre homes i dones, etc.
L'altre utopia es realitza al 2005, quan s'aprova la llei de matrimoni entre les parelles homosexuals.
Amb "anticipa a s'avança al futur" vol dir que el que ella ja desitjava, somiava i reivindicava es cumpliria un futur pròxim.
.

Moviment Hippy

2009-06-11T20:38:00.009+02:00

La subcultura Hippie va ser originalment un moviment juvenil que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originàriament per descriure als Beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco. Van heretar els valors contraculturals de la generació beat i crearen les seves pròpies comunitats, escoltaren el seu rock psicodèlic, foren partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues com el cànnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la consciència.

A finals de la dècada dels anys 1960, els hippies a EUA van constituir

un corrent juvenil massificat, però després va quedar antiquada, encara que les següents generacions anomenats neo-hippies mantindrien viu el moviment com una subcultura establerta de moltes formes i amb noves generacions fins a dia d'avui. Així doncs, han emergit fenòmens com el Rainbow Family, la escena psytrance i goa trance o els deadheads i phishheads. En petites comunitats continuen desenvolupat en part el seu estil de vida, encara que amb algunes modificacions, tant en la ciutat com en el camp.
La moda i els valors Hippies han tingut una efecte essencial en la cultura, influenciant a la música popular, televisió, cinema, literatura, i a les arts. Des de la dècada del 1960, molts trets de la cultura hippie van ser assimilats per la cultura comercial. La religió i la diversitat cultural que defensaven els hippies, va aconseguir una gran acceptació, i la filosofia Oriental i els conceptes espirituals han arribat a una gran audiència. El llegat hippie es pot observar en la cultura contemporània en una miríada de formes — des del menjar saludable, fins a festivals de música, passant per nous costums sexuals contemporànis, i fins i tot, em la revolució del ciberespai.

Festival de Woodstock

2009-06-08T13:18:00.011+02:00

El FESTIVAL

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.
Woodstock ha sigut el major festival de música i art de la història. Va congregar a uns 500.000 espectadors, 250.000 més dels que esperava l'organització, i s'estima que 250.000 no van poder arribar, l'entrada costava 18$ americans de l'època per a un sol dia, per la qual cosa en l'actualitat costaria sobre uns 95$; i el bono de tres dies estava a 24$.

Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, és a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen així, ja que aquesta era una denominació despectiva de la gent.

Festival de Woodstock 1969

DESCONTROL EN WOODSTOCK

Van ocórrer tres morts en el festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi de heroïna, una altra després d'una ruptura d' apèndix i una última per un accident amb un tractor. També van ocórrer dos naixements no confirmats en el festival. nom d'un famós documental sobre el concert dirigit per Michael Wadleigh i muntat per Martin Scorsese. Va ser estrenat en 1970 i va guanyar el premi Oscar al millor documental. La pel·lícula ha rebut el títol de "culturalment significativa" per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seua conservació en el National Film Registry.

A causa del nombre de d'assistents, les condicions sanitàries deixaven molt que desitjar ja que es va organitzar el festival pensant que acudirien unes 250000 persones però al final segons estimacions es va arribar a un aforament d'unes 500000, provocant que hi haguera delinqüència durant el festival, en contrast amb les pretensions d'aqueste que pretenia ser una celebració a favor de la pau i de l'amor.

Durant el festival es van viure intenses nits de sexe i drogues, destacant el consum de LSD i Marihuana; i rock and roll.
Encara que inicialment el concert es va organitzar pensant que comportaria pèrdues per a l'organització, l'èxit del documental sobre l'esdeveniment va fer que finalment resultara un acte rendible. Posteriorment se celebrarien més festivals de Woodstock, però el de 1969 és el Woodstock per antonomàsia.

ARTISTES PARTICIPANTS

El festival va durar 3 dies; 7, 8 i 9 d'agost, i els artistes que hi van participar van ser els següents:

Richie Havens, Swami Satchidananda, Joe McDonald, John Sebastian, Sweetwater, Incredible String Band, Bert Sommer, Tim Hardin, Ravi Shankar, Melanie, Arlo Guthrie, Joan Baez, Quill, Keef Hartley Band, Santana, Canned Heat, Mountain, Janis Joplin Sly & The Family Stone Grateful Dead, Creedence Clearwater Revival, The Who, Joe Cocker, Country Joe and the Fish Ten Years After, The Band, Blood, Sweat & Tears Johnny Winter Crosby, Stills, Nash & Young Paul Butterfield Blues Band i Sha-Na-Na.

JIMI HENDRIX, TOT UN SÍMBOL

James Marshall Hendrix (Seattle, Washington, 27 de novembre de 1942 - Londres, 18 de setembre de 1970) va ser un guitarrista, cantant i compositor nord-americà. És considerat un dels més grans guitarristes de la història de la música, a més de ser un dels principals innovadors en l'àmbit de la guitarra elèctrica: durant la seva carrera artística, tan breu com intensa, va ser el precursor de moltes estructures i del so d'aquelles que serien les futures evolucions del rock (com per exemple el hard rock), creant una fusió inèdita de blues, rhythm and blues, rock and roll i funk.

La seva exhibició durant el tancament del festival de Woodstock el 1969 es va transformar en un veritable i propi símbol: la imatge del guitarrista que amb una irònica i desafiant visió de l'art, toca l'himne nacional nord-americà amb una distorsió visiblement provocada, i no obstant això brillant. Aquesta va entrar prepotent en l'imaginari col lectiu musical com un dels punts d'inflexió en la història del rock.

Jimi Hendrix va tocar l'himne estadunidense en elèctric durant el festival per a demostrar que perquè estigueren en contra de la política militar del seu país continuaven sent americans, ja que alguns els consideraven com un moviment antiamericà. Tot i això val a dir que Hendrix el va fer sonar amb fortes dosis de distorsió i percusió que simulaven el soroll de les metralletes i les bombes esclatant. Hi hagué a la base de la seua interpretació una clara crítica a l'imperialisme militariste que practicaven els EUA. De fet, Hendrix va eixir a l'escenari vestit d'indi

Jimi Hendrix va insistir a ser ell qui tocara en últim lloc. Es va programar la seua part per a la mitjanit, però per retards en el festival no va tocar fins a les 9 del matí del dilluns. Es diu que li van arribar a veure 500000 persones, encara que va començar amb un públic de 80000. El recital va durar dues hores, sent el concert més llarg de la seua història. Va tocar 18 cançons, concloent amb Hey Joe:
1. Message to Love
2. Hear My Train A Comin'
3. Spanish Castle Magic
4. Red House
5. Mastermind
6. Lover Man
7. Foxy Lady
8. Jam Back At The House
9. Izabella
10. Gypsy Woman
11. Fire
12. Voodoo Child (Slight Return)/Stepping Stone
13. Star Spangled Banner
14. Purple Haze
15. Woodstock Improvisation
16. Villanova Junction
17. Hey Joe

BOB DYLAN

Bob Dylan, (Duluth, EUA 1941) és un compositor i cantant nord-americà, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i proposat diverses vegades pel Premi Nobel de Literatura.
Dylan ha aportat a la música rock una dimensió poètica més rica i adulta, emprant metàfores i figures al·legòriques per a descriure el desordre individual i social, a més d'una inventiva melòdica provinent d'estructures tradicionals com el blues, la balada o les cançons de treball.

Al llarg de la seva carrera ha experimentant amb tota mena de ritmes i formes harmòniques, cosa que ha enriquit la seva expressió musical i ha influït en molts altres intèrprets i compositors.

Bob Dylan - Blowin' in the wind

THE ROLLING STONES

The Rolling Stones és un grup britànic de música Rock. El nom que ve a significar bales perdudes o caps calents està tret d'una cançó de Muddy Waters.
El grup es va formar l'any 1962 quan encara anaven al col·legi i segueix en actiu. Van fer la seva primera actuació en públic l'octubre d'aquell any, com a teloners d' Alexis Korner. El 7 de juny de 1963 publicaren el seu primer disc, el single amb la cançó Come on, i el 15 d'abril de 1964 el primer llarga durada. Amb It's all over now aconseguiren el seu primer èxit de vendes, arribant al número u el 18 de juliol de 1964
El seu estil musical va estar influït per la música nord-americana especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en la guitarra i prototip del Hard Rock.
El grup era d'una aparença visual i sonora més dura que la dels Beatles amb qui van rivalitzar musicalment.
La seva cançó més coneguda és Satisfaction , que arribà al número u l' 11 de setembre de 1965, i que és famosa pel "riff" de guitarra elèctrica inicial, que s'ha convertit en un patró d'introducció de moltes cançons .
Altres cançons conegudes són : Get off of my cloud (1965), Paint it black (1966), Let's spend the night together (1967), Jumpin' Jack Flash (1968), Sympathy for the devil (1968), Honky tonk women (1969), Gimme shelter (1969), Brown sugar (1971) i Angie (1973).

6. 5 Poesies i el respectiu comentari de text

2009-05-28T23:53:00.003+02:00

Tombant
I

El poema a comentar, és el poema nºI, , pertanyent a “Tombant”, sexta secció de l’obra literària “Bruixa de Dol”, de Maria Mercè Marçal.

“Bruixa de dol” és un poemari estructurat en vuit seccions. El poema que s’ha triat per a comentar pertany a la secció sexta, titulada “Tombant”. Aquesta secció formada per dotze composicions, són poemes amb versos d’art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars.

Quant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per dos estrofes, la primera de 10 versos, i la segona de dos. Són versos lliures d’art menor i major.

En el poema podem veure com amb el primer vers ens situa en el temps, a dia d’avui, vint-i-u de desembre, és a dir, concreta l’eix temporal.
Diu que feia molt de temps que no hi sortia al balcó, i que, al sortir ha vist un seguit de plantes i flors que les anomena com una enumeració.
Els últims dos versos són una mena de conclusió, on justifica perquè no sortia al balcó des de feia temps, era perquè “corria darrere d’amors”, és a dir, estava pendent de les seves relacions amoroses i no tenia temps per sortir al balcó.
Així que amb això podem veure que el tema principal del poema és la importància que dona l’autora a l’amor, i que per ell no pot fer activitats de la seva vida quotidiana, com podria ser sortir al balcó.

Quant les figures literàries, trobem anàfora als versos 5, 6 i 7 de “de”. Encavallament en el vers 4, enumeració del vers al 8, i un paral·lelisme i també paradoxa al vers 9, on diu “que si se’m mor, no se’m mor”.

Podem veure com és un poema amb una estructura molt simple, on la majoria de versos són una enumeració de les plantes que hi troba al balcó. Cal comentar com concreta l’eix temporal al vers 1, i la presència del “Jo poètic” al llarg del poema.

Per acabar, cal comentar que els dos últims versos funcionen com a conclusió, ja que justifica perquè no sortia al balcó, era per aquesta amor que l’absorbia tot el temps.

Tombant
X

El poema a comentar pertany a l’obra “Bruixa de dol”, obra escrita per Maria Mercè Marçal. El poema en concret es troba a la segona part de l’obra, tombant i específicament és el poema número X.

Esta estructurat en tres estrofes. La primera està formada per tres versos, la segona de dos, i l’última estrofa és un sòl vers.

El tema del poema, com en la majoria de poemes de Maria Mercè Marçal és el amor.
Parla d’un temps passat, on va conèixer a algú que li donava molta felicitat, la felicitat la podem associar amb els colors, i diu que no sap on es aquest amor. Parla del amor com si fos una pilota amb la que juga.
En la segona estrofa ens fa una petita introducció en el temps, ens indica que es el mes de març i continua amb la metàfora del joc de la pilota i ens diu que en aquest mes de març l’amor li a tornat. Ho explica com si fos un joc amb la pilota, que la pilota la va perdre i ara el vent la tornada al seu costat.
Per últim podem veure que ella ho accepta aquest amor ja que diu que el seu cor l’entoma.

En aquest poema, al igual que es simbolitza amb el títol de aquesta part de la obra “tombant” veiem totes les voltes que a donat Maria Mercè en el amor. Tombant significa, en part, tots els diferents moments que a passat l’autora dins els seus amors i en aquest poema veiem com li a tornat un amor anterior i entra en una nova fase de la seva vida.

A traves de aquest poema tornem a veure com viu l’autora l’amor dins la seva vida, tal com ho fa durant gran part de la seva obra.

Tombant
VIII

El poema a comentar pertany al llibre de Maria-Mercè Marçal “Bruixa de dol”, obra escrita entre els anys 1977-1979. Concretament pertany a la part de l’obra titulada Tombant, la qual està formada per onze poemes, el poema seleccionat és el número VIII.

L’estructura del poema és bastant simple, és una estrofa formada per 7 versos heptasílabs, sense rima, es a dir, amb versos lliures.

El tema principal del poema és l’amor i sabent els gustos de l’autora, es podria relacionar amb un amor lèsbic.

Fa una crítica a un home, representat pel sol, i diu que aquest home ja no li fa feliç, no li dóna una bona vida, no li fa vibrar, i ho explica amb “ja no m’enartes”. Aquesta qüestió està explicada al primer vers del poema. Tot seguit, parla de que ha trobat l’amor en un altre, i aquest amor li a salvat, es diu que aquest nou és l’ombra, per tant una dona i aquesta persona li ha pres el cor.
Diu que li agrada aquesta sensació i està tan contenta amb aquest amor que li ha omplert el cor. També parla dels seus ulls on es reflecteix aquesta dona de la que està enamorada.

En aquest poema podem veiem la importància que té el amor en la vida de Maria-Mercè Marçal ja que podem veure que rebutja a l’home amb la intenció de ser feliç amb altre dona.

En quant a figures literàries veiem una invocació al vers 1 amb “sol”. Entre el vers 2 i 3 hi ha una repetició amb “ l’ombra”. Utilitza un lèxic en el qual segueix amb la seva tradició de afegir la simbologia del “sol, ombra i lluna”.

En conclusió, Maria Mercè Marçal es podria dir que es una enamorada del amor i sempre que pot inclou aquest tema en els seus poemes.

Foguera Joana
IX

El poema a comentar és el numero IX, anomenat Lluna negra, i pertany a Foguera joana, tercera secció de l’obra literària Bruixa de Dol, de Maria Mercè Marçal.

Aquesta poesia s'anomena "Lluna negra" del llibre "Bruixa de dol" escrit per Maria Mercè Marçal, publicat l'any 1972, poeta, novel•lista, traductora i assagista.
Bruixa de dol es un conjunt de poemes que està estructurat en vuit seccions. El poema que comentem pertany a la novena secció, com ja he dit abans, titulada “Foguera joana”.

El títol "Lluna negra" quant a la lluna podem dir que significa i simbolitza la dona, com a tots dels seus poemes, ja que és una característica que presenta l’autora, i negra podem deduir que es la dona que està trista i per tant va de negre.
Aquest poema està compost per una sola estrofa. L’estrofa està composta de nou versos que a simple vista semblen irregulars. Parla en plural durant tot el poema i expressa unes accions en temps present.

Parla, generalment, de la crema dels seus records a la foguera de sant Joan, que en aquest cas l’anomena joana, com la secció a la qual pertany de la”foguera joana”. Crida i busca els seus records, invitant-los a venir per a que hi vagin a la foguera.
També parla d’un bosc que només és estelles, referint-se als records, i el llenyataire ha perdut els passos, volent dir que també hi aniran a la foguera ja que li resulten records danyins.

Diu que ha de canviar ràpid de decorat, cremar ràpidament els records, esborrar el passat, i que només així començarà una nova vida on florirà als temps de la berbena, flors que li resultaran records gratificants, i no com els altres. Podem observar que on es cremen els records, a la foguera, i on ressurten els nous moments per viure a la berbena, que li queden estan relacionats.

Per últim podem observar les moltes ganes que l’autora mostra tenir respecte a oblidar tot el passat, que per lo vist ha sigut poc agradable per ella segon els seus record, i vol obrir una nova etapa de la seva vida, a la qual encara quedaran moltes coses bones per venir.

El tema principal del poema, que es tracta metafòrica o semiològicament és els records, aquestes ganes que té l’autora de, com ja he dit abans, esborrar-los per deixar lloc a altres coses que li queden per viure, i possiblement millors.
Al poema podem veure que diu que voldria cremar aquests records per deixar-ne lloc a uns altres a la foguera, al foc, un símbol de lliurament i purificació que deixarà l’ànima de l’autora tranquil•la ja que quedarà purificada dels moments dolents, i de les coses que li han fet mal.

Passant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per una sola estrofa, de 9 versos les estrofes. Són versos d’art menor, excepte els dos últims. Són versos lliures ja que no tenen rima. Potser sí que és una cançó.

En quant a les figures literàries, trobem repetició de “foguera! A l’estrofa 2 i 3. També trobem encavallament al llarg del poema, com per exemple als versos 1 i 2, 6 i 7, etc.
Hi ha una exclamació retòrica al tercer vers, adreçant-se als records “-la foguera joana!”.
També fa metàfora amb els records, anomenant-los bosc, llenyataire que ha perdut els passos...

Podem observar que aquest poema és molt simple en quant a l’estructura, ja que el seu contingut és reduït, amb versos curts, i que dona musicalitat igual que a la resta d’obres que hem treballat de Maria-Mercè Marçal, i per tant és, també, una cançó.

Per finalitzar, i com a conclusió, puc dir que és un poema que torna a expressar les ganes d’esborrar records, ja que com sabem l’autora ha tingut fases de la seva vida que han sigut tristes per a ella, i que l’han afectat negativament.

Foc de pales

V Brida

El poema a comentar és el numero V, anomenat Brida, i pertany a Foc de pales, primera secció de l’obra literària Bruixa de Dol, de Maria Mercè Marçal.
“Bruixa” de dol és un conjunt de poemes que està estructurat en vuit seccions. El poema que comentem pertany a la cinquena secció, com ja he dit abans, titulada “Foc de Pales”.
El títol "Brida" significa agafar les coses o també el que posen als cavalls a la boca per poder domar-los.
Aquest poema està compost per 6 estrofes. Les estrofes;1, 3 i 5 estan compostes per 6 versos i les estrofes 2, 4 i 6 per dos versos els qual tots tres són el mateixos. "traginer de cançons en cavall sense brida" en aquestes estrofes podem trobar encavallaments. Parla en singular durant tot el poema i expressa una sèrie de intencions utilitzant el verb anar en condicional, en la tercera estrofa els dos primers versos que hi trobem un encavallament podem veure-hi que fa una pregunta en present.Parla de la Festa dels Folls (Una festa tradicional que s’ha recuperat fa 10 anys, que es celebra el 28 de desembre, el dia dels sants innocents, al Camp de Mirra, una petita localitat de la Comunitat Valenciana), i diu que hi vol anar, i que vindrà d’un lloc que no ho sabrà ningú i “amb els llavis oscats”, que com diu a continuació, és senyal de molta vida, és a dir, d’haver viscut molt, per tant vol arribar d’un lloc amb senyal d’haver-hi aprofitat, sense que ningú sàpiga d’on.
També parla d’un ‘cavall sense brida’, que amb això és vol referir al fet de ser lliure, que no sentia cadenes que l’aprisionaven i la feien sentir presonera, sinó que sentia que ningú li manava i que feia el que volia.També podem parlar d’un esquer, amb el qual és vol referir a una trampa, i parla de l’amor, com aquest amor és amarg i “li fa senyals” per cridar la seva atenció, però ella “se’n va per l’altra riba”, és a dir, ho ignora i segueix per un altre camí, ja que no esta interessada i té altres coses al cap.
“Cadenes són presons i jo en fugia”, aquestes cadenes volen simbolitzar el matrimoni, i ella va fugir d’ell i veritablement ho va fer, per sentir-se lliure.
I per últim, podem veure com un altre cop ens parla de la Festa dels Folls, festa a la qual vol assistir.

El tema principal del poema, que es tracta metafòrica o semiològicament és la llibertat, aquestes ganes que té l’autora de sentir-se lliure i que ningú li mani.
Al poema podem veure que diu que voldria aquesta llibertat per poder participar a la festa dels Folls, que possiblement té algun doble sentit per a l’autora, que vol fugir del seu matrimoni i viure una vida plena, sense dependre de ningú.
Passant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per set estrofes, de 6 versos les estrofes 1, 3 i 6, i 2 versos les estrofes 2, 4, 5 i 7, intercalats durant tot el poema. Són versos d’art menor amb rima assonant als versos pars -ía.

En quant a les figures literàries, trobem repetició de l’estrofa “traginer de cançons, en cavall sense brida” durant tot el poema. També trobem encavallament al llarg del poema, encara que els més assenyalats els trobem als versos 10, 12, 14.
Hi ha na interrogació retòrica als versos 9 i 10.
També podem trobar un seguit de metàfores: “esquer” al vers 9, està parlant d’un ham, i normalment s’utilitzen per a pescar, és a dir, actua com una trampa, i és això es el que vol simbolitzar. “Estel amarg” al vers 11, on parla del amor, que és un amor amb gust amarg, no li agrada i per últim al vers 17, on parla d’unes “cadenes” que fan referència al matrimoni, és a dir, que per a ella el matrimoni li sembla una manera de esclavitzar-me.

Podem observar que aquest poema és molt simple en quant a l’estructura, ja que el seu contingut és reduït, a causa de les repeticions, amb versos curts, i que dona musicalitat igual que a la resta d’obres que hem treballat de Maria-Mercè Marçal, i per tant és, també, una cançó.

També trobem present, i cal remarcar-ho, el Jo poètic, que es un tret característic de les poesies d’aquesta autora.
Per finalitzar, i com a conclusió, puc dir que és un poema que torna a expressar les ganes de llibertat i de viure de l’autora, sense dependre de ningú, i per això nombra la festa dels Folls, que té com a doble sentit la festa dels “bojos”, on es tornen a reflexar les ganes boges de viure la vida bojament.

Treball Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.

5. Relació dels " comentaris d'obra" amb les poesies de l'obra

2009-05-28T22:30:00.002+02:00

1.Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida". L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna Montero comenta que “Bruixa de dol” li va fer escoltar una veu que sentia molt pròpia i que d’alguna forma reconeixia, afirmava la seva identitat com a dona femenina que era, i volia introduir aquesta veu de les dones en tots els àmbits . També diu que Maria Mercè Marçal, només explora poesia que tracten sobre experiències d’amor, solitud o temes femenins, molt presents.

2.Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la" homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empúries, 1998.

En aquest cas, Isidor, escriu un text on es parla de la reflexió literària que va escriure Maria Mercè Marçal, “Sota el signe del drac...” , que es tracta d’un cicle poètic en dues etapes diferents:
-La primera etapa està des de “Cau de llunes” a “Sal oberta” amb un esquema triangular de tensió entre el jo poètic present a moltes poesies, la lluna que representa la dona, i l’ombra que representa al l’home, remet en la lluita o en el festí de la pròpia solitud. La lluna i l’ombra són metàfores de dos pols oposats de llum i foscor
-La segona part, es situa a “Bruixa de dol” on es pot apreciar una evolució en la intensitat lírica, i aquí es parla de la problemàtica del descobriment d'un punt angoixant de la solitud i la reivindicació de l'erotisme per la dona, tot això situat a “Foc de pales” i “Foguera Joana”.

3.Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat", dins el llibre-CD: Marçal: Maria-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

Àlex Broch comenta que Maria Mercè va voler construir la seva vida, a ella mateixa i els seus escrits, a partit de la llibertat i viure tot el que sentia de la manera que ella volia, sense dependre de ningú. Parla de que ella utilitza una veu personal i pròpia, que comparteix amb tot els lectors, i així dóna a conèixer els seus sentiments i pensaments. Diu que l'escriptora a partir de l'experiència de la gestació, de la maternitat i de l'amor lèsbic fa una poesia especial, i que crea noves literatures.

4.Lluís Busquets i Granbulosa, "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980.

Inclosa en el llibre Plomes Catalanes Contemporànies del mateix autor, Barcelona, Ediciones El Mall, 1980.En aquest últim text de Lluis Busquets i Granbulosa, Maria Mercè respon a la pregunta de Lluís Busquets. “Que aporta de nou Bruixa de dol en relació el teu llibre anterior?” Ella diu que esta més segura, que prossegueix l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana. També hi han coses noves, com per exemple que és molt més conscient de la seva veu com a dona en sentit individual i col·lectiu, en l'aparició de bruixa i lluna, en la dona solidària amb les altres dones i amb l’assumpció de la pròpia solitud.

Treball Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.

4. Antologia de poesies de Bruixa de Dol

2009-05-28T21:17:00.004+02:00

TOMBANT

I
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva, plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reinai d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses.
.
II
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al frontels núvols i la lluna
i anem al ballque ja s'atansa l'hora!
.
Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.
.
III
Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.
.
M'he emborratxat de solitud.
.
IV
a mort crema el darrer rostoll.
I aparia la rella.
.
No talleu els arbres del canal!
.
VI
De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.
.
IX
Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...
.
X
Vaig embarcar ja fa molt temps
una pilota de colors
en qui sap quin teulat.
.
El vent de març juga a matar
i me la torna.
.
El meu cor l'entoma.
.
XII
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el catipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

DIVISA
,
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
.
Jo tinc un nomi amb guix l'escric a sota.

FOC DE PALES

I
Aigua sobre aigua,
Sobre l’aigua, set.
Al bell cor de l’aigua,
Negre ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Al bell cor de l’aigua
Negres ganivets.
Passava una barca
Franca de remer
I jo, sola,
Entre albera i alba.

Passava una barca
Franca de remer
En un foc de pales
Que baten al vent

I jo, sola,
Entre albera i alba.

En un foc de pales
Que baten al vent
Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes.
L’amor hi clavava
Negres ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba

II
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.

Sota les pedres
l'escorpit
balla que balla.

La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.

L'escala fosca
del desig
no té barana.

III
Foravilers
Junts hem menjat
―foravilers de tarda―
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,

ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!
Esborràvem lliçons,
darrere els arbres,
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara;
ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!

Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló,
l’ametlla amarga,
ai, no la mosseguis,
amic, encara!

IV
Perquè avui feia el seu ple
la lluna se'ns posa a taula.
quin pany de cel de quadrets
de cuina les estovalles!

en acabat de sopar
l'amor ens tira les cartes.
al primer tomb de la sort
la color se'ns trasmudava.
al segon, els gots de vi
tacaren les estovalles.
al tercer se'ns va trencar
la lluna de porcelana.

BRIDA

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on-i ningú no ho sabria
-amb els llavis oscats
de molta vida,traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapaa la geniva?
Amor, estel amarga la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.

BRUIXA DE DOL

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.

Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mii em criden perquè hi entri.
Ullpresa, els dic que sí.

8 de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escuta totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
.
.
Treball de Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.

3. Característiques principals de Bruixa de Dol

2009-05-28T21:14:00.002+02:00

“Bruixa de dol” és un poemari estructurat en vuit seccions, i es tanca amb un poema anomenat “vuit de març” on reivindica la posició de la dona.
Les vuit parts de Bruixa de Dol són les següents:
-Divisa
-Foc de pales (compost per V poemes)
-Tombant (XII poemes)
-Foguera Joana (IX poemes)
-Bruixa de dol (XIII poemes)
-Avui les fades i les bruixes s’estimen (I poema)
-Els núvols duien confeti a les butxaques (VIII poema)
-Sense llops ni destrals (VI poemes)
-Vuit de març

Els temes principals que trobem a Bruixa de Dol són:
Un caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme, la llibertat, l'amor, la solitud, els records, la melancolia, l’embaràs i la maternitat, l’amor entre dones i el feminisme.

Treball de Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.

2. Característiques principals de la seva obra.

2009-05-28T20:49:00.001+02:00

Les principals característiques que trobem de tota l’obra de Maria Mercè Marçal, són les següents:

Autobiografia simbòlica i imaginària.
És a dir, la quantitat de elements imaginaris com per exemple les fades, bruixes, la lluna com a representació de la dona, crancs escorpins...per a simbolitzar el signes del zodíac, són alguns exemples que fan que l’obra de Maria Mercè Marçal estiguin envoltats d’una atmosfera onírica.
Homes i dones.
El fet que l’autora fossi homosexual, va suposar un tema principal a la majoria de les seves obres.
El seu inconformisme amb el sector masculí, o la gran compenetració amb el femení, la rivalitat entre els homes i les dones, en són alguns exemples.
I una altra vegada tornem a la simbologia, ja que la dona era representada per la lluna, i l’home, ho era per el Sol.
L’ amor.
L’amor adopta un paper molt important a l’obra de Maria Mercè Marçal, ja que fa molta referència a l’amor lliure, al no-matrimoni, a la felicitat basada en la recerca d’un amor, l’exaltació de l’amor en la vida...
Però no només això, també adopta un paper negatiu, ja que moltes de les seves obres van en relació amb records, melancolia o solitud provocats per aquest amor que en altres moments la ha fet tal feliç.
Però bàsicament es centra en l’amor entre les dones, l’amor tant passional, com sentimental, solidaritat, etc.

Treball de Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.

1. Biografia Maria-Mercè Marçal

2009-05-28T20:24:00.001+02:00

Maria-Mercè Marçal

View more OpenOffice presentations from guest1d0cd0.

Comentari de text. I de Tombant

2009-05-25T20:17:00.008+02:00

...

Avui, vint-i-u de desembre,

he sortit al balcó:

sota una pluja que ja amainava

he vist els testos, les olles, els pots

de conserva plantats d'atzavares,

de cintes, behònies, geranis i cactus,

de cabellera de la reina

i d'alegria de la casa.

I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó

corrent darrere d'amors i d'altres coses...

...

Maria Mercè Marçal.

....

El poema a comentar, és el poema nºI, pertanyent a “Tombant”, sexta secció de l’obra literària “Bruixa de Dol”, de Maria Mercè Marçal.

Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.
El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.
Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").
Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona

“Bruixa de dol” és un poemari estructurat en vuit seccions. El poema que s’ha triat per a comentar pertany a la secció sexta, titulada “Tombant”. Aquesta secció formada per dotze composicions, són poemes amb versos d’art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars.

Quant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per dos estrofes, la primera de 10 versos, i la segona de dos. Són versos lliures d’art menor i major.

En el poema podem veure com amb el primer vers ens situa en el temps, a dia d’avui, vint-i-u de desembre, és a dir, concreta l’eix temporal.
Diu que feia molt de temps que no hi sortia al balcó, i que, al sortir ha vist un seguit de plantes i flors que les anomena com una enumeració.
Els últims dos versos són una mena de conclusió, on justifica perquè no sortia al balcó des de feia temps, era perquè “corria darrere d’amors”, és a dir, estava pendent de les seves relacions amoroses i no tenia temps per sortir al balcó.

Així que amb això podem veure que el tema principal del poema és la importància que dona l’autora a l’amor, i que per ell no pot fer activitats de la seva vida quotidiana, com podria ser sortir al balcó.

Quant les figures literàries, trobem anàfora als versos 5, 6 i 7 de “de”. Encavallament en el vers 4, enumeració del vers al 8, un paral·lelisme i també paradoxa al vers 9, on diu “que si se’m mor, no se’m mor”, i per últim, aposiopesis al vers 11 (...).

Podem veure com és un poema amb una estructura molt simple, on la majoria de versos són una enumeració de les plantes que hi troba al balcó. Cal comentar com concreta l’eix temporal al vers 1, i la presència del “Jo poètic” al llarg del poema.

Per acabar, cal comentar que els dos últims versos funcionen com a conclusió, ja que justifica perquè no sortia al balcó, era per aquesta amor que l’absorbia tot el temps.

En tota l'obra de Maria Mercè Marçal veiem com fa moltes referències al amor, de vegades de manera positiva i d'altres negativa. En aquest poema podem veure que la referència és negativa, ja que si és una cosa que l'absorbeix massa temps, no pot continuar fent coses quotidianes de la seva vida, és a dir, la canvia.

...

Cançó Infantil "Plou i fa sol"

2009-05-25T20:16:00.002+02:00

...

Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen.

Plou i fa sol,

les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen.

Plou i fa sol,

les bruixes fan un ou.

...

Powerpoint de l'obra. Tema, argument i simbologia.

2009-04-13T21:55:00.005+02:00

Per veure el PowerPoint de l'obra clickar aquí

Revoltes Externes.

2009-03-27T08:09:00.007+01:00

3.1. El món de l’àvia

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:

Proclamació de la Segona República (1931)

Fets d’Octubre (1934)

Guerra Civil Espanyola(1936-1939)

Mundeta filla:

Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista

Caputxinada (1966)

2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:

· Quins països s’hi van veure implicats?
França, Anglaterra i Rússia formaven part dels aliats; i les potències Centrals, l'altre bàndol, eran Alemanya, Turquia, Itàlia i Àustria.

· Què va desencadenar la guerra?
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran de l’imperi austrohongarès.

· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia, el Sar; per part d’Alemanya, l’emperador Guillem II i per part de França, el general Betany.

· Com es va resoldre la guerra?
Amb la signatura del tractat de Versalles per part dels països implicats.

3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia no l'importa qui guanyi o qui perdi a la guerra, sinó el fet que hagi perdut les seves joies i el seu diner.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

14 de Feb de 2007.

L'any 2007 ha començat de la millor manera possible. El casament d'un cosí al qual m'estimo molt, la noticia de que una noia que coneixia la família estava embarassada...Tots tenim salut, estem bé de calés, etc.
Encara que ahir, 13 de febrer, vam tenir la fatídica notícia de la mort de la meva àvia. Jo estava a l'institut fent classe tranquil·lament quan em van avisar per telèfon. No sé ben bé el que vaig sentir, una barreja entre confusió, enyorança, pena...i potser una mica d'indiferència, ja que la meva àvia mai ha ajudat gaire als meus pares ni a la meva família i no ha mostrat gaire mostres d'afecte.
Aquest matí ha estat l'enterrament. M'he sentit com si no formés part de la família, perquè al començament, no he mostrar cap mena de mostra de pena, potser per el meu caràcter tan fred.
Però mentrestant passava aquest fet, cada vegada em sentia més trista, apagada, no podia suportar les cares de sofriment dels meus tiets, pare, etc. I per últim la cara del meu avi, que va perdre la seva dona el dia del seu aniversari, i la van enterrar el dia dels enamorats.
Estic segura que aquest succés produirà grans canvis en el comportament d'alguns membres de la meva familía.

3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?

L’aixecament militar del general Francisco Franco i dels generals Moles i Sanjurjo.

b) Quines van ser-ne les causes?

Es van aixecar contra les mesures progressistes que estava implantant el govern republicà.

c) Quins personatges hi van intervenir?

El president de la república Azaña, el cap de govern Indalecio Prieto, i els ministres Largo Caballero i Juan Negrin. Per part dels sublevats: Francisco Franco, Antonio Primo de Rivera i el cardenal Segura.

d) Com es va resoldre el conflicte?

Amb la victòria dels sublevats entre els quals es trobava el que fou el dictador des de final de la guerra, 1939, fins a la seva mort, 1975 Francisco Franco.

2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

3.3. El món de la filla

Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?

Democratizar la Universitat, i a partir d'això la democratització del país.

b) Com es van revoltar?
Van fundar el sindicat democràtic d'estudiants. Van fer vagues, manifestacions, assamblees, etc.

c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
El tancament al convent dels Pares Caputxins de Sarrià, que es va conèixer com la Caputxinada.

d) Com es va acabar?
La policia va encerclar el convent, va fer un setge. Els van esperar i fora i els estudiants finalment sancionats van haver de sortir del convent.
La Caputxinada va tenir tanta repercussió que fins i tot va sortir a la prensa extrangera.

Parlem de Revoltes.

2009-03-25T00:55:00.006+01:00

Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...

Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.

1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.Fets Any Què en sabeu?

Per veure clickar aquí

2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:

· Revolta: alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot.

· Revoltar: alçar-se contra l’autoritat establerta, alçar en sedició.

· Revolució: Canvi fonamental en l’organització política, en el govern o en la constitució d’un estat.

· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.

PROPOSTA DE LECTURA

2009-03-23T12:50:00.004+01:00

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
La novel·la consta de 245 pàgines, entre les que trobem 34 pàgines que ens fan una introducció, per tant, la novel·la s'estén al llarg de 211 pàgines.

· Si us és possible, compteu els capítols que té.
L'obra no està estructurada en capítols.

· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Trobem la lletra cursiva a l'inici i a final de la novel·la quan parla la Mundeta Ventura en primera persona.

· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
Sí que n'hi ha i tenen la funció de separar les diferents veus narratives, les de les tres protagonistes de l'obra, que s'ntercalen al llarg de la novel·la.

b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que la protagonista és una dona i que potser o marxarà o morirà.

· Quina història penseu que s’hi explicarà?
Els fets que van tenir lloc a la seva vida.

c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
Explica la història de tres dones de la mateixa família (àvia, mare i filla) que comparteixen el mateix sostre. Tres dones que narren els fets de la seva època.

d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?
El diari de l'àvia que ens dóna la data finals del segle XIX moment en què Espanya perd les colónies de Cuba i Filipines, la segona República, la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) i la Caputxinada (els estudiants universitaris es fiquen als convents dels Caputxins).

e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres. x
A Lleida. x
A Barcelona. v

f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
- Francisco Ventura: marit de l'àvia.
- Joan Claret: marit de la mare.
- La tieta Sixta: germana de Mundeta Jover.

g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.
Quan parla la mare, Mundeta Ventura, ho fa en primera persona. L'àvia, la Mundeta Jover, ho fa en primera persona també. Els fets de la filla, Mundeta Claret, estan narrats en tercerea persona.

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets. Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:

a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius emtibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
L'obra comença i acaba amb la mateixa escena.

b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Sí, ja que els dos estan narrats en primera persona i la veu narrativa és la de la mare, la Mundeta Ventura. En el primer fragment és una dona bleda, que no és capaç d'anar enlloc sola, no té personalitat, és molt insegura...En el segon fragment això ha canviat una mica, ella ha sigut capaç d'anar per Barcelona tota sola en busca del seu marit.

c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Sí, en tots dos fragments els fets es narren en primera persona.

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Sí, de fet és la mare qui parla en tots dos casos.

3. A la pàgina 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època sesituen els fets. Localitzeu-la.
17 de Març de 1938, en plena Guerra Civil Espanyola.

4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.
a) Quina?
6 de desembre de 1894

b) Es tracta de la mateixa època?
No, una és de finals del segle XIX i l'altra de 1938.

c) S’expliquen els mateixos fets?
No, ja que són dues èpoques diferents en què els fets no foren els mateixos. El 1894 l'àvia explica que es casa i el 1938 és l'any en què és bombardejat el Cóliseum.

5. Llegiu de la pàgina 31 a la 49.
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Les dades que apareixen van del 7 de desembre de 1894 al 2 de gener de 1919.

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blancsignificatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d'un mateix personatge. x
Èpoques i personatges diferents. v

Activitat 2.4

2009-03-19T22:12:00.002+01:00

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)

a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
A la lluita contra la repressió que havien patit les dones.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Si, encara que no es pot comparar el sexisme del nostre país i època amb d'altres, avui en dia la repressió de la dona és un tema a l'ordre del dia, i fins que no s'accepti a la dona com un ésser totalment igual al home, s'haurà de continuar parlant, perquè avui en dia el masclisme es un fet que afecta tant social com laboralment.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
La brutalitat policial, la mala ultilització de les lleis, per exemple parlant de "la llei del menor", la fam i males condicions dels països tercermundistes, els atentats i guerres tan actuals i continues als tems d'avui en dia...

Visita a la UB

2009-03-19T21:51:00.005+01:00

El dia 17 de març, el Batxillerat social-humanístic vam fer una sortida a la UB, a la facultat de Filologia situada a la plaça Universitat.
Aquesta visita constava d’una xerrada portada a terme per un catedràtic de la Universitat i una visita per aquesta.
Només arribar, vam poder veure un aire totalment diferent al que podríem conèixer de la Universitat: molts estudiants mostrant la seva contraposició al pla Bolonya i a la LEC. Punts informatius, fulletons, venda de diaris,etc. en són algunes mostres.
A la cafeteria, podíem trobar matalassos, microones, zones acomodades,etc. Això formava part de tota la gent que estava fent vaga. Així que crec, que no vam anar de visita en el moment més adequat.
Vam pujar a una sala situada a la tercera planta, on un catedràtic de aquesta Universitat, ens va donar una xerrada sobre Vicent Andrés Estellés, autor ja estudiat anteriorment a l’assignatura de Literatura Catalana.
Primer va realitzar una introducció sobre la Universitat, algunes paraules derivades del llatí, fonètica valenciana, anècdotes, etc. Després, va comentar alguns dels seus poemes, com per exemple: Cant a Sant Vicent Ferrer, Els amants, o alguns dels seus sonets.
Encara que va explicar moltes més coses, no me’n vaig assabentar de gaires, primer perquè la forma de parlar amb aquest accent català tan tancat i l’acústica de la sala, feia que en alguns moments la comprensió fos dificultosa. També el fet que comencés a fer acudits (sense gràcia de des de el meu punt de vista) o la gent que per manar silenci, feien més soroll encara.
Al sortir d’aquesta conferència, ens vam dirigir als jardins de la Universitat, on en primer lloc vam veure una pedra, la qual un professor va anomenar Alma mater, això va ser esmentat en la xerrada, i va explicar el seu significant dient que es l’aliment matern i que nosaltres, alumnes de batxillerat, estem alimentant-nos de tots els coneixements que estem aprenent. Aquesta placa era commemorativa de Salvador Espriu i estava penjada al costat de la capella de la Universitat.
No vam perdre l’oportunitat d’entrar dins de la capella, lloc on desenes d’estudiants estaven pràcticament vivint amb la seva disconformitat amb la LEC i el pla Bolonya.
Podíem veure pancartes, pintades, matalassos i mantes per terra, i també fulls on posava “si us quedeu a sopar, porteu alguna cosa de menjar”, que personalment, ho vaig troba graciós.
Dins d’aquesta capella, una de les protestants ens va explicar tot el moviment reivindicatiu, explicant-nos de quina manera s’organitzaven i lluitaven els sindicats, etc.
Després d’això, vam continuar la nostra visita pels jardins de la Universitat, i per últim vam intentar entrar en algunes sales com la Biblioteca, o l’aula Magna, però no ens van donar permís. L’any passat, amb el CV de Llengua Gallega vam anar també a visitar aquesta facultat, i vam tenir l’oportunitat de visitar l’aula Magna, em va semblar una aula fantàstica i molt interessant de veure, una llàstima que aquest cop no la poguéssim visitar.
Encara que veient els passadissos, portalons, jardins, ens vam fer una idea de l’estructura i arquitectura d’aquesta Universitat tan antiga.

La sortida en conjunt va ser interessant, encara que la xerrada, com molts dels meus companys, me l’esperava d’una altra manera.

UNA PERSONALITAT COMPROMESA (2)

2009-03-16T13:05:00.001+01:00

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,
Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)

L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:

a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
S'està referint a la Guerra Civil Espanyola.
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics». Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Al parlar de crits i aldarulls s’està referint a què a les universitats catalanes eren centres on la joventut s’agrupava i defenia els seus ideals, objectius o propòsits.

c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
Es refereix a que el català, en aquella època, no era una llengua com la coneixem avui dia, una llengua oficial d’una comunitat autònoma, sinó que era una llengua d’ús familiar que molt pocs utilitzaven a l'hora d'escriure.

d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Es refereix a la Guerra del Vietnam.

e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
La raó té un paper molt important en el nostre dia a dia, ja que gràcies a ella podem prendre decisions de manera correcta i afavorir el nostre destí.

f) Expressions del text.
-Fer la gara-gara: Fer la pilota.
- Sóc d'un barri de senyores pones: Senyores burgeses de la Barcelona Franquista.
- Canonades de l'any de la picor: Molt antigues.
- Senyors amb més seny que or: Senyors que no tenen diners però que són molt savis.
- De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: No va viure la guerra i no va passar gana a la vida.
- Ovejitas del Señor: Totes les nenes d'una rigurositat moral cristiana que seguien les directrius dels capellans a l'època franquista.
- Futurs gallimarsots morals: Les nenes que anaven a la seva classe serien tot el contrari del que eren a al seva infantesa.
-Xino-xano: Poc a poc.
- Camparse-les per sempre: Marxar i no tornar.
- Sortir del niu: Allunyar-se de la protecció familiar.
-Tornu de pet: De seguida.
- Volta el món i torna al Born: Aniràs pel món viatjan però acabaràs tornant al indret on nasqueres.

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.

Sóc de Singuerlín, un barri de la nostra estimada ciutat, Santa Coloma. D'un barri de segona categoria, amb parcs que es fan la competència. D'un barri de safareig i de coneixèr-se tothom. Jo vaig nèixer, dos dies després de Sant Jordi, el dia del llibre, de la rosa, en l'hospital Vall d'Hebron, un hospital amb jardins al voltant. Un jardí plé de roses i gespa verd. En un hospital d'aquests on no fa ni fred ni calor; amb l'olor característic dels hospitals, que s'olorava per tot arreu. Vivím envoltats de gente humil que treballa cada dia perquè no hi falti el pà a sobre de la taula.

UNA PERSONALITAT COMPROMESA (1)

2009-03-12T01:20:00.004+01:00

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)

Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)

Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)

Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)

Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.(3 d’agost del 1991)

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit

"Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)"

Montserrat Roig va néixer al 1946, època en la qual el franquisme estava present. Tant social com econòmicament el franquisme afectava al poble, però també d’una altra manera, culturalment.
Fet que va afectar als escriptors de l’època. Molts d’ells es van veure obligats a canviar la seva llengua literària, així la prohibició i cohibició era un dels principals inconvenients dels escriptors d’aquest moment.
Els escriptors gallecs,catalans, es van veure obligats a escriure en castellà i abandonar a la seva llengua natal.
Encara que Montserrat Roig va ser una de les poques que va continuar escrivint en la seva llengua.
Segons aquest text, Montserrat Roig no va renunciar al català, ja que deia que era la seva llengua natural.

b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Sóc la petita d'una família no molt nombrosa. Sempre he estat la més mimada i capritxosa, però a la vegada, no he rebut tot el suport que potser hauria necessitat. Això ha fet que em hi ha a convertit en una persona bastant cínica i sarcàstica, però que tampoc oblida seu costat graciós i sociable. M'agrada sortir dels meus embolics per mi mateixa sense ajuda de ningú, encara que de vegades es necessiti.

Biografia i obra

2009-03-11T01:09:00.004+01:00

Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.

1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:

Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.

* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.

* *
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.

* *
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.

* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.

* *
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

Activitats Preliminars

2009-03-09T23:05:00.002+01:00

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.

—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?

—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.

M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Al personatge que m'agradaria entrevistar és al músic, Kutxi Romero, vocalista i compositor del grup de rock Marea.

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Des de que al 1997 va formar el grup Marea, sempre ha estat un dels icones més significatius del rock espanyol i un dels personatges més reconeguts a nivell musical arreu del món.

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- Ja fa 11 anys que el grup Marea té milions de seguidors, i no només a Espanya sino a arreu del món. ¿Quan vas començar amb aquest projecte, esperaves aquesta acceptació pel públic, i no només això, convertir-te en un dels vocalistes més coneguts del món?

-A part de la teva aportació en el grup Marea, has treballat en projectes solitaris com a poeta i també com a cantautor. ¿Com prefereixes treballar, sol o en companyia?

- Des de 1999 que vas començar la teva primera gira, has recorregut gairebé països de tot el món. ¿Quin ha estat el concert que més t’ha agradat realitzar i en quina ciutat o país?

-En tots els àlbums de Marea hi ha hagut alguna col·laboració amb altres músics . ¿Quina ha estat la col·laboració que més t’ha agradat? ¿Per quin motiu?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Em sembla una resposta molt acertada, ja que les entrevistes estan considerades un document periodístic que es basa en una pregunta i en una resposta. Però les entrevistes no són només això; a través d'una entrevista podem conèixer amb profunditat a la persona entrevistada, podem saber les seves opinions, pensaments, etc. I aportar algun dada de la seva experiència a les preguntes de l'entrevistador sense haver de limitar a respondre amb un "sí" o un "no".

Allò que tal vegada s'esdevingué

2009-03-02T20:47:00.007+01:00

2. Entreu a la pàgina web http://www.auques.cat/auques.php?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca de Joan Oliver. A continuació, i seguint aquest model, elaboreu l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.

Per veure millor clicar aquí -> Auca d'Allò que tal vegada s'esdevingué

21.- Elaboreu, descriviu o dibuixeu l’escenografia de l’obra seguint les indicacions de l’autor i la vostra pròpia imaginació.

Un planell alteròs que domina una vall de vegetació exhuberant. Al lluny es veuen els camps de rostoll, segats de poc. Al fons, una carena de muntanyes. A primer terme, a la dreta, una cabana de pedra amb una porta baixa. Davant la porta, taula i seients de pedra, eines primitives, objectes de terrisa. En un angle del fons, una font.

Personatges

2009-02-26T20:13:00.006+01:00

7. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.

Mite de Prometeu

2009-02-15T21:14:00.008+01:00

Prometeu seria fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene, i germà d'Atles, Epimeteu i Meneci. Hesiode conta dos enganys de Prometeu a Zeus. El primer té a veure amb l'explicació mítica de l'origen dels sacrificis als déus. Segons això, Prometeu va sacrificar un bou a Mekone, a la regió d'Argos i el va esquarterar. Després, en va fer dos munts, un amb la carn i les entranyes de l’animal i l’altre amb els ossos i el greix. Va cobrir aquest amb la pell del bou per donar-li un aspecte més atractiu i va demanar a Zeus que escollís la part que més li agradés. La part triada per Zeus seria d’ací endavant la que seria oferta als déus, mentre que l’altra quedaria per als homes. Zeus, enganyat per l’aparença, va triar el munt que contenia els ossos i el greix, i es va enfurismar terriblement contra Prometeu. Aquest mite serveix per explicar el fet que els grecs sacrificaren als déus només els ossos i el greix dels animals, cremant-los i fent així que el fum arribarés fins als déus.

Segons la Teogonia, Zeus, enutjat per l’engany que Prometeu havia ordit per tal d’afavorir els humans, els va castigar privant-los del foc, la qual cosa va provocar la misèria del gènere humà, incapaç de escalfar-se o de cuinar aliments. Amb la intenció d’ajudar els homes, Prometeu va furtar el foc als déus, amagant-lo dins d’una canya buida i donant-lo als humans. Zeus es va escolaritzar tant que va ordenar un doble càstig: un per a Prometeu i un altre per als homes.

D’una banda, Zeus va lligar Prometeu amb cadenes a una columna i li va enviar una àguila que li mengés el fetge, el qual creixia de nit en la mateixa quantitat que l’ocell havia menjat de dia. Prometeu va patir aquest càstig fins que Heracles el va alliberar.

Semblances entre Prometeu i Caïm.

Els dos són homes intel·ligents, desconfiats i amb enginy. Desconfien i s’interessen per tot allò que no coneixen i també cal dir, que no fan cas de les ordres o prohibicions divines.
Prometeu va ser el creador de la humanitat, i encara que Caïm no va ser el creador, va ser el que va preservar l’espècie humana i va poblar la Terra. Nara i Caïm van tenir fills i d’aquesta manera el món es va anar poblant.
També trobem semblances en les relacions fraternals entre Prometeu i el seu germà Epitemeu i entre Caïm i Abel. Prometeu és perfeccionista i manyós, igual que Caïm, i també demostra moltes habilitats per crear criatures, en canvi, Caïm ho demostra per a fer noves eines.
Un altre fet semblant és el fet que Prometeu va donar el foc als humans, i en simbologia, el foc representa el poder. Caïm va robar la fruita prohibida que representava la temptació, però a l’hora el poder, ja que si provava aquella fruita estaria al mateix “nivell” que Jahvé.

Activitat 3

2009-02-15T20:17:00.009+01:00

1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre caracteritzat per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa referència a la debilitat humana.En aquesta, com en d’altres gèneres dramàtics, l’acció la determina el personatge protagonista, la poca virtut del qual genera el conflicte.Sol ser un personatge normal i corrent que representa un arquetip, a més, en les comèdies, la seva moral és molt important.El desenllaç és feliç per a alguna de les forces que s’oposa al protagonista o per a totes, menys per a ell que encarna el defecte que ha de ser castigat.

En Allò que tal vegada s'esdevingué podem trobar moltes de les característiques pròpies de les comèdies, com per exemple elements humorístics o irónics al llarg de l'obra, el fet que els personatges es vegin enfrontats a les dificultats de la vida quiotidiana, o que de vegades una comèdia s'interpreta com una paròdia d'una altra obra. Aquests són suficients trets que assenyalen que Allò que tal vegada s'esdevingué es una comèdia ja que en l'obra veiem reflectits aquestes característiques.

2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

- Adam: És el pare, té vint-i-dos anys encara que aparenta quaranta. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada. És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment. Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.
- Eva : És la mare, té vint-i-dos anys i com Adam, també aparenta quaranta. Té un aspecte molt maltractat. És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.
- Nara : És la filla d'Adam i Eva i té divuit anys, és l’única noia i la més mimada. És molt bonica, de fet els seus dos germans se l’estimen. És una dona despreocupada, senzilla i capritxosa, que utilitza com vol als dos homes que es disputen el seu amor.
- Abel : És un dels fills barons té dinou anys i és ros i barbamec. És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú.
- Caïm : És l’altra fill baró, té vint anys i es podría definir com el protagonista de l'obra. És bru i té pel moixí per tota la cara. És molt intel·ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte. Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir. Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.
- Querub : És un dels àngels guardians del jardí de l’Edèn. Vesteix una túnica blanca sense mànigues que lo arriba fins als genolls, els seus cabells són rossos platinats. Porta una àmplia diadema daurada i ales blanques a l’esquena, encara que una la té mig cremada. És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvè dels fets de Caïm.
- Jahvè : Dèu. És mostrat com a un ésser totpoderós i omnipresent. És qui castiga i qui decideix com són les coses. A l’obra només apareix al final, i es representat per una veu.

3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Adam accepta resignadament la vida que li ha tocat viure. Es penedeix d’haver perdut el paradís i sempre s’està queixant de tot i tirant-li la culpa als altres. És un personatge autoritari.Veiem clars exemples de la seva actitud en els moments en què parla amb en Querub sobre el temps d’abans al paradís, o quan té discussions amb en Caïm.L’Abel sempre està mogut pels seus interessos. Vol quedar-se amb la seva germana i fer-li la punyeta al Caïm. Fa el treball més fàcil, pastura els animals.Coneixem com és l’Abel en les escenes en què parla amb la Nara o quan es queixa del seu germà al seu pare.El Caïm no vol saber res de meravelles, ell té els seus propis objectius a la vida que haurà d’aconseguir lluitant. És un inconformista, desconfia de tot allò del que dubta.En Caïm, al llarg de tota l’obra, protagonitza moments en què queda reflectida la seva actitud, per exemple, en les conversacions que manté amb en Querub, en les quals sempre mostra una alt nivell de raonament.

4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament
Adam i Eva són expulsats de l’Edèn per haver menjat de la fruita prohibida. Déu els condemna a viure fora del paradís i viure sense els plaers que tenien dins de l’Edén.
Caïm, el fill major de Adam i Eva vol entrar al jardí per robar una pera.
Però l’entrada a l’Edèn està prohibida i un dels àngels de Jahvé, Querub, va a avisar i advertir a pare i fill.

Nus
Nara, la filla petita de Adam i Eva, demana a Caïm que li porti una fruita de l’arbre prohibit, i aquest, sense cap por a les ordres de Jahvè, torna a entrar al jardí per robar una pera del arbre de la Vida.
Aquesta vegada sí que la ha agafada, la fruita, però no arriba a menjar-la ja que els àngel l’enxampen a temps.
Per una altra banda, Adam ha accedit a casar la Nara amb l’Abel, un altre dels fills de Eva i Adam.
Nara i Abel es casen sense que Caïm ho sàpiga, i quan s’assabenta i a sobre Abel li fa la punyeta, Caïm en un rampell d’ira i gelosia assassina al seu germà.

Desenllaç
Jahvè apareix representat amb una veu, la qual diu que no castigarà a Caïm, i que si algú el mata, Caïm serà venjat 7 vegades.
Javhè perdona a Caïm perquè el troba un home fet i dret, un home com cal, amb trets humans, interessat per la vida i per les coses que no coneix, no com el seu pare Adam.
Finalment, el Caïm i la Nara emprenen una nova vida junts mentre que Eva i Adam es queden, una altra vegada, sols a la cova.

5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear un món en el qual la gent no es conformi amb allò primer que es presenta, sinó que lluiti per tenir sempre alguna cosa més, és a dir, anar un pas endavant. També que lluiti pels seus ideals i pels objectius que es tenen a la vida.
Y això ho vol aconseguir a través del esforç personal sense recórrer a divinitats ni als plaers que es tenien a l’Edén.
Hauran de treballar durament per a sobreviure i per preservar l’espècie, és ha dir, hauran de cultivar la terra, cuidar el bestiar, construir cabanes on refugiar-se, etc.

6. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa’n exemples.

Clarament, sí.
Tant Nara com Eva, es veuen exposades a tòpics masclistes al llarg de l'obra en els quals parlen de la dona con un ésser inferior i amb aspiracions nul·les.
És a dir, a Eva se la presenta com única culpable de l’expulsió del paradís. Aquí veiem la primera mostra que tracta a la dona com si només fes les coses malament, i que tot el que passa és culpa d’ella. També ho podem veure reflectit en la seva descripció física, ja que té un aspecte molt deteriorat a causa dels treballs que ha de realitzar, mentre Adam es passa el dia ajagut.
I a la Nara, se la presenta com una minyona capritxosa, sense aspiracions ni sentiments, que només vol que els homes aconsegueixin allò que vol ella, sense que comporti cap esforç. Podem veure que tant Abel com Caïm només senten una atracció física per Nara, lluiten per ella com si fos un objecte o un premi, sense tenir en compte els seus sentiments, que d’altre banda, Nara no els expressa. També veiem com en Adam i Eva, com Abel renega dels treballs que ha de realitzar i mana a la Nara per que els faci.
I per últim, també ho veiem quan marxen en Caïm i la Nara, com ell ha de ser el que preservi l’espècie, lluiti pels seus ideals i que porti el món cap a una era millor, mentre que Nara està condemnada a patir i sofrir durant el part.

Activitat 2

2009-02-15T20:04:00.003+01:00

El grup de Sabadell

Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:

1. Quan i on es va fundar?

Es fundà l’any 1917 a l’entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?

Renovar la vida cultural de Sabadell i de Catalunya.

3. Qui formava aquesta colla?

En formaven part artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres

4. Quines accions van dur a terme?

El grup va publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i va organitzar nombroses lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment com Josep Carner o Carles Riba.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Francesc Trabal i Benessat va ser un novel·lista, contista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898.
Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.

Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Va néixer a Sabadell el 1904.
Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.
El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.

Activitat 1

2009-02-15T19:58:00.002+01:00

Joan Oliver (1899-1986)

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

Amb el sobrenom de Pere Quart. Aquest pseudoònim provè de que Pere és el seu segon nom i Quart es relaciona amb que ell és el quart d’onze germans.

2. En quin any va néixer?

Va néixer el 29 de novembre de1899.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Joan Oliver provenia d’una família burgesa, per tant, acomodada.

4. On va començar a publicar?

Al diari de Sabadell, juntament amb el grup de Sabadell.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?

Primer va marxar a França i després s’exilià a Xile durant un cert temps.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

Els personatges de les seves obres teatrals són personatges pertanyents a la burgesia que presenten problemes que els afectaven.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

Sobre la burgesia.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

El llenguatge utilitzat per Joan Oliver a les seves poesies és un llenguatge de cada dia, pensat per a que les composicions poguessin arribar a tots els públics sense importar la classe social.

Comentari de text

2008-12-10T00:55:00.005+01:00

Cançó de bressol (LA NIT 1956)

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve
.És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Cançó de Bressol, és una poesia que forma part del llibre La Nit publicada l'any 1956 per Vicent Andrés Estellés, un periodista, escriptor i poeta valencià del segle XX.

En La Nit, podem veure la tristesa i el desconsol d’un pare que ha perdut a la seva filla de només 4 mesos d’edat.En aquesta poesia, Cançó de Bressol, Estellés fa una oda a la seva filla petita, ja que la lloa i la recorda.

El tema principal de la poesia (i de tot el llibre) és la mort, ja que ‘La nit’ símbol de foscor, obscuritat,etc. fa referència a la mort.

És un romanç heptasíl·lab on totsels parells rimen en assonant.
Trobem diferents recursos literaris, com per exemple repetició, al vers 2 (meua), al 10 (meu) i al 13 (ama). Trobem el ‘Jo poètic’ com a element intensificador al vers 1.

I en quant al contingut, podem veure en el vers 3 i 4 com es refereix a que és com un cercle, ell s’alimenta d'ella perquè la continua recordant, i ella d’ell, perquè la funció d’un pare es alimentar al seus fills.

El vers 11 vol dir que és molt més important que la seva vida, i en els 4 últims versos podem veure com l’autor diu que la seva filla ho és tot per a ell.

I als versos 13 i 14 hi ha un encavalcament.

Vicent Andrés Estellés

2008-12-10T00:51:00.002+01:00

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) era un periodista, escriptor i, potser, el més important poeta valencià del segle XX i dels més reconeguts en la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella.
Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners: quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i durant eixe període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.

Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.

El 1942, amb díhuit anys, se n'anà a estudiar periodisme a Madrid; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, on feia tot tipus de reportatges: allí es féu amic de Fuster i de Sanchis Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.

El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, inspirat en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»

Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seva obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.

En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.

Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n'és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seva obra són la mort i el sexe, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar. Tota la seva obra és difícil de catalogar, ja que algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els Manuscrits de Burjassot, Cançoner o Mural del País Valencià, dels quals només en publicava fragments o aquells poemes que considerava més adients.

Les primeres publicacions són Ciutat a cau d'orella (1953) , La nit (1956), Donzell amarg (1958), i L'amant de tota la vida (1966), que només són un menut recull de tot el que havia escrit fins a eixe moment.

A partir dels anys setanta, publica amb més freqüentment i rep nombrosos premis. Publica Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), L'inventari clement (1971). El 1971 publicà dues obres molt importants: La clau que obri tots els panys (que conté Coral romput) i el Llibre de meravelles, potser la seva obra més coneguda.

A partir d'eixe moment comença a ser reconegut i es publica la seva obra completa, que inclou Recomane tenebres (1972), Les pedres de l'àmfora (1974), Manual de conformitats (1977), Balanç de Mar (1978), Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset (1979), Cant temporal (1980), Les homilies d'Organyà (1981) amb -de nou- Coral romput, Versos per a Jackeley (1983), Vaixell de vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990).

De la seva prosa destaca la novel·la El coixinet (1988), l'obra teatral L'oratori del nostre temps (1978) i les seves memòries: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988).

Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

2008-11-24T23:11:00.000+01:00

Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen, doncs, les fronteres entre el llenguatge denotatiu(considerar propi de la poesia) i el connotatiu (considerat propi del vers), i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'nstrauren en la prosa.La poesia busca noves formes rímiques a través de la música. El concepte de poesia es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers(la prosa rimada i el poema en prosa). El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.

Del conjunt de les diferents arts aplicades a la narrativa, ens surten textos suggeridores basats en imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, que desvetllen l’emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.

Biografia: Victor Català

2008-11-19T00:45:00.001+01:00

Caterina Albert i Paradís, més coneguda pel pseudònim Víctor Català (L'Escala, 11 de setembre de1869 - l'Escala, 27 de gener de 1966) fou una escriptora espanyola.

Caterina Albert era la filla major del matrimoni de la burgesia format per Lluis Albert i Parareda, advocat i polític republicà, i Maria dels Dolors Paradís i Farrés, escriptora aficionada de poesia.
Va estudiar solament l'escola primària, llevat de un any passat en un internat a Girona i de classes particulars de dibuix i pintura en el seu domicili. En 1890 mor el seu pare i Caterina es fa càrrec dels negocis familiars i de la cura de la seva mare. Aquestes activitats no li van impedir viatjar per Europa i passar algunes temporades en un pis que va llogar en 1904 a Barcelona, on es va relacionar amb intel·lectuals com Joan Maragall, Narcís Oller i Ángel Guimerà. Els seus últims anys ho va passar postrada en el seu domicili.

Amb només catorze anys va escriure Parricidi i en 1897 el drama El setè, sant matrimoni.
Va aparèixer en l'escena literària en els Jocs Florals d'Olot (Girona) en 1898 on li van premiar la recopilació de poemes Cant dels mesos i un monòleg, La Infanticida. Aquest últim monòleg va causar escàndol per la temàtica i el to amb que estava escrit. L’escàndol va augmentar quan, diversos anys després, es va saber que ho havia escrit una dona. Des de llavors, va signar com Víctor Català. Ja havia usat amb anterioritat el pseudònim masculí Virgili Alacseal en alguns poemes publicats pel periòdic L'Esquella de la Torratxa.
Entre maig de 1904 i abril de 1905 va ser publicada en lliuraments en la revesteixi Joventut, la seva novel·la més coneguda, Solitud, que va merèixer traduccions a l'alemany, espanyol, francès, i italià i va ser duta al cinema per Roma Guardiet en 1991.
Va escriure altra novel·la, Un film (3000 metres) (1926), i moltes recopilacions de contes:

Drames rurals (1902)
Ombrívoles (1904)
Caires vius (1907)
La Mare-Balena (1920)
Contrallums (1930)
Vida molta (1950)
Jubileu (1951).

Si bé la seva obra va ser escrita integrament en català, en 1944 va publicar el llibre de contes en espanyol Retaule. Dos anys més tard dóna a conèixer el llibre de proses Mosaic. També va conrear la poesia
El cant dels mesos(1901)
Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905)

I el teatre, encara que mai va veure representat cap text dramàtic propi.
Quatre monòlegs (1901)
Teatre inèdit (pòstum, 1967)

El corpus narratiu es presenta coherent i cohesionat a través de diversos eixos temàtics com la bogeria, la violència, el tractament de l'entorn, la destinació i la solitud dels seus personatges, preferentment dones. El seu estil va ser caracteritzat com ruralisme, després d’haver incursionat en els seus començaments en el modernisme.

Orígens de la novel•la

2008-10-28T21:38:00.001+01:00

La paraula novel·la ve etimològicament del llatí novus, que significa nou.
En italià novella és també una novetat o succés interessant.
El novel·lista crea successos nous, però versemblants i els narra amb bellesa literària. L’aspiració màxima de la novel·la és despertar en el lector el gust i el plaer per la lectura.
La seva prosa per tant ha de ser amena i interessant i les seves descripcions clares. La novel·la és, abans de res, una narració. El novel·lista ens conta una història i ho fa en prosa, la qual cosa distingeix a la novel·la d’altres subgèneres narratius, tals com l’epopeia i la poesia narrativa.

L'origen de la novel·la medieval va associat al naixement de les llengües romanços.
En primer lloc a França i després en altres nacions europees, es difonen relats de considerable extensió, al principi en vers i després en prosa, amb una temàtica variada. La novel·la clàssica com va ser Roman de Troie, de Benoít de Saint-Maure, la cortesa-caballeresca com Tristán i Lancelot, de Chrétien de Troyes, la alegórica (Blanquerna, de Raimundo Lulio), etc.
La literatura italiana dels segles XIII i XIV s’apropia de tot aquest material i el va tornar a elaborar, propicia l'obra de Boccaccio (El Decamerón, Fiammetta), que està dirigida a la burgesia de l’època.

Maria Rosa: Acte III

2008-10-28T21:29:00.000+01:00

Després de tant temps, per fi els han pagat les quinzenes als treballadors de la carretera.
En aquest acte succeeix el casament de la Maria Rosa i en Marçal, ja que ell la va comprometre per casar-s’hi amb ella.
Els regals del casament per part d'en Gepa, va ser un pollastre, per part de la Tomasa i en Quirze els hi deixen viure a casa seva, ja que ells és marxen a Aragó a treballar en la nova construcció d’una carretera, i per últim, en Badori, els regala un vi que té tres anys.
En Gepa i en Marçal parlen de com és va enamorar de la Maria Rosa,que li agradava d'ella...etc. I l'astut d'en Gepa no para de fer comentaris amb doble sentit, ja que ell mai ha confiat amb en Marçal, i sempre ha cregut que ell ha tingut alguna cosa a veure amb el fet de que l'Andreu estigui mort.
Arriba la Maria Rosa, ve de l’església ja que ha anat a demanar consell al rector.
Més tard, s'en va a vestir-se, però no porta vestit de núvia perquè no te diners per comprar-se un. Es posa un mocador al coll i una falda negra.
Al armari troba una samarreta de l'Andreu i es posa a plorar abrasant-la contra el seu pit.
Marxen tots cap a l’església menys la Tomasa que és queda fent el menjà i parant la taula i en Badori que és queda amb ella.
Quan tornen del casament, es posen a dinar junts a menjar, i en Badori treu el vi que els ha regalat als nuvis.
En Marçal comença a beure i beure i beure. Però, més tard, en Badori explica que aquest vi té tres anys, i és el vi que va trepitjar l’Andreu a la verema.
Al Marçal li va canviar la cara del tot, i llavors la Maria Rosa, es va posar a beure. En Marçal va deixar de beure i els demés li deien que perquè no bevia? Si era el vi del seu millor amic, l’Andreu!
Al acabar el convit, es queden la Maria Rosa i en Marçal tot sols. Ella comença a dir-li que si confia en ella, que en una parella no hi ha de haver secrets, etc. Per incomodar-lo i que confessi.
I també li diu que ella sempre l’ha estimat, i que fins i tot hagués mort l’Andreu per tal d’estar amb ell.
En aquest moment, en Marçal es delata i diu que ell va ser qui va assassinar al capatàs.
La Maria Rosa comença a dir-li a cridar-li ‘assassino’, que marxi d’allà, que l’ha besat,etc.
Ella es sorprèn i li clava un ganivet amb el qual finalment el mata i venja al seu estimat.
Al moment entren tots corrents i veuen a en Marçal mort. La Maria Rosa els diu la he matat perquè és el veritable culpable de la mort del capatàs i de l’Andreu.

Teló.

Maria Rosa: Acte II

2008-10-28T21:10:00.000+01:00

Després de quinze mesos després de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa continua passant-lo molt malament.El Quirze creu que el millor per a ella seria tornar-se a casar perquè pretendents no li falten. I diu en Gepa que ella està enamorada del Marçal.Aquella nit vindran els companys de feina per a buscar una solució a què no els hi paguen les quinzenes.La Maria Rosa decideix marxar lluny del poble perquè no pot viure més allà.En Quirze pensa que vol marxar per culpa de la Tomasa, però se n'adona que això no és el que li passa a la seva germana. Vol marxar ja que va tenir un somni amb el Marçal. Va somiar que ell ocupava el lloc de l'Andreu, que estaven dormint els dos en el mateix llit. I llavors a l'endemà al veure’l el seu cor es va accelerar, no pot evitar sentir-se atreta per ell i l'única solució que té és marxar.Arriben tots excepte el Marçal i en Badori vol que comencin i que aquell que no hi sigui s'ho perd.
En Marçal arriba i escolta les paraules llavors comença a veure’s la tensió que hi ha entre els dos.Decideixen escriure una carta com a mostra de la seva insatisfacció amb que no els hi paguin, és la proposta feta pel Marçal. En Badori no està d'acord.Criden a la Maria Rosa perquè ella és l'única que sap escriure.En Marçal li dictarà la carta i per això fa el possible per desfer-se de tots i quedar-se a soles amb ella. Comença a dictar una carta amb un to suplicant, però a mesura que avança el sentit de les seves paraules agafen un altre significat: s’està declarant a la Maria Rosa. Ella al escoltar les paraules del Marçal vol fugir, no pot continuar allà, si ho fa caurà als seus braços.La Maria Rosa li diu al Quirze que demà mateix marxarà, ja no pot estar més temps al poble. Arriba la Tomasa i el Quirze té cara trista. Ella pregunta que li passa, ell li diu que la seva germana marxa cap a vila.La Maria Rosa està enfeinada preparant la seva maleta, la Tomasa no s'ho acaba de creure.La Tomasa ajuda a la Maria Rosa amb la seva feina i li dona unes pessetes que tenia estalviades.El Marçal entra i va a asseure’s al costat de la Maria Rosa, aquesta li ho impedeix dient-li al Badori que ho faci. Això li fa moltíssima ràbia al Marçal.La Tomasa que està mig adormida parla i diu que li fa pena que la Maria Rosa marxi.En escoltar aquestes paraules el Marçal salta, li pregunta a la Maria Rosa que està passant.Ella diu que no res, però al Badori li diu que se'n va lluny.En Marçal, enrabiat, crida al Badori. Comencen a pujar el to i acaben per voler sortir al carrer a barallar-se.
Surten al carrer, però els nois els separen. Ella esta molt preocupada, en Gepa diu que tot això ho fa el Marçal per ella.Després d’això tots marxen i se’n van adormir.
De sobte truquen a la porta, ella obre. És el Marçal que diu que està ferit.Ella està molt esverada, està preocupada per que li pot haver passat al Marçal.Entra a la casa i al veure que no està ferit i que la mentit, el vol fer fora, però ell no marxa, i comença a dir-li que se l’estima, que estigui amb ell...i la Maria Rosa acaba confessant-li el que sent, ell li fa un petó, creu que ara tot anirà bé, que ella voldrà ser la seva esposa.Però no és així la Maria Rosa continua decidida en què ella estima a l'Andreu i que cap home podrà reemplaçar-lo.En Marçal ho té clar, aconseguirà el seu amor sigui com sigui, així que decideix cridar a tothom perquè el vegin allà i poder comprometre-la.Entren els companys. I veuen al Marçal amb la Maria Rosa dins de la casa, en Quirze està molt furiós.Pregunta què hi fa ell allà, en Marçal amb orgull diu que ha sigut la Maria Rosa la que li ha obert perquè l’estima.Ella ho nega i en Quirze en un arrebat vol matar-la, encara que els altres l’aturen.
En Marçal se sent satisfet ja que ha aconseguit el que volia.

Maria Rosa: Acte I

2008-10-13T17:29:00.000+02:00

En Badori acaba d’arribar al poble per trobar feina i el Gepa li diu que li presentarà al capatàs de l’obra de la carretera per veure si ell li dona feina.
En Badori acaba de sortir de l’hospital i en Gepa li diu que a l’hospital hi estava perquè és un gandul, i aquest s’emprenya, ja que no suporta que li diguin gandul. Al Gepa, en Badori li recorda molt al seu fill que va morir, per això l’ajuda a trobar feina i a que es trobi bé al poble.
A la segona escena apareixen la Tomasa i en Quirze barallant-se, en Badori es fica pel mig i rep, i la Tomasa li diu que no es fiqui en les seves baralles, que per alguna cosa estan casats.
En Gepa, Badori, Tomasa i Quirze comencen a parlar del marit de la Maria Rosa, l’Andreu, que hi es a la presó a Ceuta per l’assassinat de l’anterior capatàs. I també parlen de la Maria Rosa, que es una noia molt sàvia i que una mestra l’havia tingut d’ajudant d’estudi, però la Tomasa de seguida comença a dir que la Maria Rosa es molt eixerida, i en Quirze li pregunta que, que li passa amb la Maria Rosa, a lo que ella respon que no s’escarrassa.

A la escena següent apareix en Marçal, un bon amic de l’Andreu, parlant de que l’Andreu ho està passant molt malament a la presó: no menja, s’ha posat malalt, es passa el dia dient que ell es innocent...
I també parlen de com va ser la mort del capatàs: ell no volia pagar les quinzenes i van entrar en una disputa entre treballadors i capatàs, on van rebre uns quants. A la nit, algú va apunyalar al capatàs amb un ganivet. I aquest mateix ganivet es va trobar a casa de la Maria Rosa i l’Andreu, i junt al cadàver un mocador que pertanyia a la Maria Rosa.
A l’escena següent parla la Maria Rosa dient que el seu marit és innocent, que va passar la nit amb ella i ell no ha sigut, encara que no se la cregui ningú.
A la escena VI, es produeix una conversació entre la Maria Rosa i en Marçal, on la Maria Rosa diu que vol anar a Ceuta a veure al seu marit, que sense ell no pot viure, i en Marçal l’intenta animar i consolar.
A l’escena següent es produeix un monòleg d’en Marçal on diu que ell va assassinar a capatàs, i que va culpar a l’Andreu, perquè així, podria aconseguir que la Maria Rosa fos per ell.
A l’escena següent, en Badori li diu a la Maria Rosa que la coneix, i comencen a parlar de com es van conèixer la Maria Rosa i l’Andreu, va ser mentre veremaven, on ell es va punxar amb una agulla, li va sagnar el peu i ella el va curar.
Mentre succeeix tot això, el capatàs no els paga les quinzenes fins que no estigui acabada la carretera.
En el capítol següent arriba una carta de Ceuta dient que l’Andreu es mort, que s’ha mort de pena.

Anàlisi del temps

2008-10-12T19:07:00.001+02:00

L’obra es divideix en tres actes, però no segueixen un desenvolupament lineal, sinó que fan salts en el temps:
El primer acte comença a la carretera i durant el transcurs de les escenes ens van explicant l’assassinat del capatàs, l’acusament a l’Andreu, que aquest està a Ceuta a la presó...I finalitza amb la carta que hi arriba dient que ha mort.
El segon acte fa un salt en el temps, quinze mesos desprès de la mort de l’Andreu, la Maria Rosa està destrossada ja que no aconsegueix superar la mort del seu marit. A mesura que va avançant l’obra, ella comença a fer-se més fort i se n’adona que s’ha enamorat del Marçal, i desprès d’una sèrie d’esdeveniments, el Marçal acaba comprometent a la Maria Rosa. També fa un altre salt en el temps quan la Maria Rosa i en Badori parlen de com ella va conèixer al seu marit.
I d’altre banda, els altres personatges estan intentant cobrar les quinzenes i treballant en la construcció de la carretera.
I el tercer i últim acte comença amb el personatges comptant el diners que han cobrat de les quinzenes, ja que han acabat de construir la carretera.En aquest acte se celebra el casament de la Maria Rosa i en Marçal, després el convit a casa de la Tomasa i en Quirze i finalment es desvela tot el que va succeir, ja que fan veure al Marçal i aquest acaba parlant. Lo que esdevé que la Maria Rosa l’apunyali i per fi faci venjança pel seu marit, l’Andreu.

Personatges

2008-10-12T17:55:00.004+02:00

A l'obra apareixen 8 personatges amb un paper important ,tots ells pertenyents a una classe social molt baixa.

La Maria Rosa es el personatge principal, ja que tota l’acció de l’obra gira entorn a ella. Es la germana petita d’en Quirze (i per tant la cunyada de la Tomasa). És una dona Jove casada amb l’Andreu i es dedica a rentar la roba de la gent que treballa a la carretera. Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit, que el va conèixer mentres veremàven.
En Badori és un noi que arriba al poble, és a dir, que ve de fora i aconsegueix feina gracies a en Gepa. És una persona honesta, sincera i valenta, ja que es baralla amb en Marçal, i fa de contrapunt amb aquest, perquè també està enamorat de la Maria Rosa.
La Tomasa es la dona d’en Quirze i la cunyada de la Maria Rosa. És molt treballadora, valenta, agressiva i grollera. Té una manera de pensar que en aquella època no era molt habitual, ja que reivindicava els drets de les dones a tenir els mateixos drets que els homes. És un personatge histriònic ja que canvia molt d’estat d’ànim. Critica molt a la Maria Rosa però a la fi se l’estima i l’ajuda.
En Calau treballa a la carretera. No fa un paper molt important, és un bon amic de la família i només vol aconseguir diners per poder casar-s’hi amb una noia.
En Gepa en realitat es diu Anton, però li diuen així per el seu fill que va morir. Treballa a la carretera. Aquest personatge es molt important, perquè gràcies a la seva intervenció, finalment s’acaba descobrint la veritat ja que durant tota l’obra desconfia d’en Marçal.
En Quirze és el marit de la Tomasa i el germà de la Maria Rosa, se les estima molt i faria el que fos per elles. Ajuda molt a la Maria Rosa, la defensa i intenta que ella sigui feliç. Té una mentalitat tancada, com la dels homes de l’època.
En Marçal és un personatge pla, ja que durant tota l’obra té un sol objectiu, del qual es aconseguir la Maria Rosa, i farà tot el possible per aconseguir-la. És el millor amic de l’Andreu, encara que el traïciona. És un home alcohòlic, malhumorat i misteriós, però quan mor l’Andreu i s’interessa per la Maria Rosa el seu comportament canvia totalment.
I per últim en Xic, és un treballador de la carretera, i és qui porta la carta on diu que l’Andreu ha mort.

Espais - escenaris

2008-10-12T17:51:00.006+02:00

Primer acte: Trobem una carretera i al costat una casa molt pobre (al matí).
Segon acte: A l’interior d’una casa molt pobra (comença a fer-se fosc: al vespre).
Tercer acte: L’interior de una casa molt pobra (és cap al tard: al vespre).

Estructura externa

2008-10-12T17:45:00.002+02:00

L’obra es divideix en tres actes.
I cada acte es divideix en diferents escenes:

El primer acte té catorze escenes.
El segon acte té quinze escenes.
El tercer acte té onze escenes.

Àngel Guimerà; El dramaturg.

2008-10-08T18:17:00.005+02:00

Àngel Pío Juan Rafael Guimerà Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou un escriptor, poeta i dramaturg espanyol en llengua catalana.
Encara que aquesta no es la seva data de naixement autèntica, ja que va ser falsejada pel dramaturg així com aspectes més íntims de la seva vida.
Guimerà va iniciar la seva carrera literària en la poesia i va arribar a ser un dels grans poetes catalans, va ser el seu talent com dramaturg el qual li donaria fama i projecció internacional. Es va dedicar al teatre després d'haver obtingut el títol de Mestre en Gai Saber al guanyar els seus tercers Jocs Florals en 1877. Els seus drames en vers Gal·la Placidia (1879), Judith de Welp (1883), Mar i cel ("Mar y cielo", 1888) i Rei i monjo ("Rey y monje", 1890), van convertir a Guimerà en el dramaturg en llengua catalana més important de la seva generació.
Maria Rosa (1894) va ser una de les seves obres mestres.

El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destacà especialment per la voluntat de seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l’autor, però sobretot per Josep Yxart.
En el context del teatre català de l’època dominava la figura de Frederic Soler, que tenia uns models de teatre en català de base melodramàtica en que alternava les comèdies costumistes amb els drames rurals o històrics.

La insatisfacció que molts intel·lectuals catalans sentien davant d’aquest teatre els va convèncer de buscar-ne una alternativa.
Així es dona un intent de recuperar amb el nom de tragèdia unes formes de drama culte que renovessin la tradició romàntica.

Guimerà va ser l’autor triat pels seus companys com el més apte per a tirar endavant la creació d’una tragèdia catalana que prestigiés una literatura que amb Verdaguer ja havia incorporat l’èpica.
La tendència més destacable és l’aproximació a un realisme més sincer, expressat tant en el plantejament de les trames com en la sobrietat del registre lingüístic, i, d’altre banda, la creació d’unes constants temàtiques que l’autor ja no abandonaria, sinó que més aviat aprofundiria en la seva producció posterior.
Sobre aquest fons es projecten unes relacions que contenen elements mes o menys evidents de masoquisme i sensualitat turmentada.

Característiques del Realisme i del Romanticisme.

2008-10-07T11:09:00.003+02:00

Realisme
Visió objectiva de la realitat a través de l'observació directa de costums o de caràcters psicològics. Eliminen qualsevol aspecte subjectiu, successos fantàstics i tot sentiment que s'allunyi de la realitat.
Defensa d'una tesi: els narradors escriuen les seves obres enfocant la realitat des de la seva concepció moral.
Temes propers al lector: conflictes matrimonials, infidelitat, defensa dels ideals, etc
El llenguatge col·loquial i popular adquireix gran importància ja que situa als personatges en el seu ambient real.
Romanticisme
La Llibertat de creació enfront dels cànons del Neoclassicisme.
El Subjectivisme i l'individualisme enfront de la rigidesa de les regles acadèmiques. Es valoren especialment l'originalitat, la diversitat i la particularitat.
L'excel·lència de la imaginació i la fantasia enfront del racionalisme classicista dels il·lustrats, recreant móns passats.
L'instint enfront de la raó i les situacions límit enfront de l'equilibri i l'harmonia.

Començem!

2008-10-06T13:12:00.001+02:00

Em presento: em dic Cristina Martínez i estudio 1 de Batxillerat Humanístic a IES Les Vinyes. La finalitat d'aquest blog es presentar treballs relacionats amb la matèria de Literatura Catalana; analitzarem obres literàries, moviments i/o corrents literaris...Així que la nostra professora els pugui corregir i valorar.

Fins Aviat!

Cristina.