Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen, doncs, les fronteres entre el llenguatge denotatiu(considerar propi de la poesia) i el connotatiu (considerat propi del vers), i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'nstrauren en la prosa.La poesia busca noves formes rímiques a través de la música. El concepte de poesia es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers(la prosa rimada i el poema en prosa). El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.

Del conjunt de les diferents arts aplicades a la narrativa, ens surten textos suggeridores basats en imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, que desvetllen l’emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.

Biografia: Victor Català

Caterina Albert i Paradís, més coneguda pel pseudònim Víctor Català (L'Escala, 11 de setembre de1869 - l'Escala, 27 de gener de 1966) fou una escriptora espanyola.

Caterina Albert era la filla major del matrimoni de la burgesia format per Lluis Albert i Parareda, advocat i polític republicà, i Maria dels Dolors Paradís i Farrés, escriptora aficionada de poesia.
Va estudiar solament l'escola primària, llevat de un any passat en un internat a Girona i de classes particulars de dibuix i pintura en el seu domicili. En 1890 mor el seu pare i Caterina es fa càrrec dels negocis familiars i de la cura de la seva mare. Aquestes activitats no li van impedir viatjar per Europa i passar algunes temporades en un pis que va llogar en 1904 a Barcelona, on es va relacionar amb intel·lectuals com Joan Maragall, Narcís Oller i Ángel Guimerà. Els seus últims anys ho va passar postrada en el seu domicili.

Amb només catorze anys va escriure Parricidi i en 1897 el drama El setè, sant matrimoni.
Va aparèixer en l'escena literària en els Jocs Florals d'Olot (Girona) en 1898 on li van premiar la recopilació de poemes Cant dels mesos i un monòleg, La Infanticida. Aquest últim monòleg va causar escàndol per la temàtica i el to amb que estava escrit. L’escàndol va augmentar quan, diversos anys després, es va saber que ho havia escrit una dona. Des de llavors, va signar com Víctor Català. Ja havia usat amb anterioritat el pseudònim masculí Virgili Alacseal en alguns poemes publicats pel periòdic L'Esquella de la Torratxa.
Entre maig de 1904 i abril de 1905 va ser publicada en lliuraments en la revesteixi Joventut, la seva novel·la més coneguda, Solitud, que va merèixer traduccions a l'alemany, espanyol, francès, i italià i va ser duta al cinema per Roma Guardiet en 1991.
Va escriure altra novel·la, Un film (3000 metres) (1926), i moltes recopilacions de contes:

Drames rurals (1902)
Ombrívoles (1904)
Caires vius (1907)
La Mare-Balena (1920)
Contrallums (1930)
Vida molta (1950)
Jubileu (1951).

Si bé la seva obra va ser escrita integrament en català, en 1944 va publicar el llibre de contes en espanyol Retaule. Dos anys més tard dóna a conèixer el llibre de proses Mosaic. També va conrear la poesia
El cant dels mesos(1901)
Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905)

I el teatre, encara que mai va veure representat cap text dramàtic propi.
Quatre monòlegs (1901)
Teatre inèdit (pòstum, 1967)

El corpus narratiu es presenta coherent i cohesionat a través de diversos eixos temàtics com la bogeria, la violència, el tractament de l'entorn, la destinació i la solitud dels seus personatges, preferentment dones. El seu estil va ser caracteritzat com ruralisme, després d’haver incursionat en els seus començaments en el modernisme.