Per veure el PowerPoint de l'obra clickar aquí
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramona adéu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramona adéu. Mostrar tots els missatges
dilluns, d’abril 13, 2009
divendres, de març 27, 2009
Revoltes Externes.
3.1. El món de l’àvia
1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
Guerra Civil Espanyola(1936-1939)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
França, Anglaterra i Rússia formaven part dels aliats; i les potències Centrals, l'altre bàndol, eran Alemanya, Turquia, Itàlia i Àustria.
· Què va desencadenar la guerra?
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran de l’imperi austrohongarès.
· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia, el Sar; per part d’Alemanya, l’emperador Guillem II i per part de França, el general Betany.
· Com es va resoldre la guerra?
Amb la signatura del tractat de Versalles per part dels països implicats.
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
A l'àvia no l'importa qui guanyi o qui perdi a la guerra, sinó el fet que hagi perdut les seves joies i el seu diner.
4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
14 de Feb de 2007.
L'any 2007 ha començat de la millor manera possible. El casament d'un cosí al qual m'estimo molt, la noticia de que una noia que coneixia la família estava embarassada...Tots tenim salut, estem bé de calés, etc.
Encara que ahir, 13 de febrer, vam tenir la fatídica notícia de la mort de la meva àvia. Jo estava a l'institut fent classe tranquil·lament quan em van avisar per telèfon. No sé ben bé el que vaig sentir, una barreja entre confusió, enyorança, pena...i potser una mica d'indiferència, ja que la meva àvia mai ha ajudat gaire als meus pares ni a la meva família i no ha mostrat gaire mostres d'afecte.
Aquest matí ha estat l'enterrament. M'he sentit com si no formés part de la família, perquè al començament, no he mostrar cap mena de mostra de pena, potser per el meu caràcter tan fred.
Però mentrestant passava aquest fet, cada vegada em sentia més trista, apagada, no podia suportar les cares de sofriment dels meus tiets, pare, etc. I per últim la cara del meu avi, que va perdre la seva dona el dia del seu aniversari, i la van enterrar el dia dels enamorats.
Estic segura que aquest succés produirà grans canvis en el comportament d'alguns membres de la meva familía.
3.2. El món de la mare
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:
a) Qui va desencadenar el conflicte?
b) Quines van ser-ne les causes?
c) Quins personatges hi van intervenir?
d) Com es va resoldre el conflicte?
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
3.3. El món de la filla
b) Com es van revoltar?
Van fundar el sindicat democràtic d'estudiants. Van fer vagues, manifestacions, assamblees, etc.
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
El tancament al convent dels Pares Caputxins de Sarrià, que es va conèixer com la Caputxinada.
d) Com es va acabar?
La policia va encerclar el convent, va fer un setge. Els van esperar i fora i els estudiants finalment sancionats van haver de sortir del convent.
La Caputxinada va tenir tanta repercussió que fins i tot va sortir a la prensa extrangera.
1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
Guerra Civil Espanyola(1936-1939)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
França, Anglaterra i Rússia formaven part dels aliats; i les potències Centrals, l'altre bàndol, eran Alemanya, Turquia, Itàlia i Àustria.
· Què va desencadenar la guerra?
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran de l’imperi austrohongarès.
· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia, el Sar; per part d’Alemanya, l’emperador Guillem II i per part de França, el general Betany.
· Com es va resoldre la guerra?
Amb la signatura del tractat de Versalles per part dels països implicats.
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
A l'àvia no l'importa qui guanyi o qui perdi a la guerra, sinó el fet que hagi perdut les seves joies i el seu diner.
4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
14 de Feb de 2007.
L'any 2007 ha començat de la millor manera possible. El casament d'un cosí al qual m'estimo molt, la noticia de que una noia que coneixia la família estava embarassada...Tots tenim salut, estem bé de calés, etc.
Encara que ahir, 13 de febrer, vam tenir la fatídica notícia de la mort de la meva àvia. Jo estava a l'institut fent classe tranquil·lament quan em van avisar per telèfon. No sé ben bé el que vaig sentir, una barreja entre confusió, enyorança, pena...i potser una mica d'indiferència, ja que la meva àvia mai ha ajudat gaire als meus pares ni a la meva família i no ha mostrat gaire mostres d'afecte.
Aquest matí ha estat l'enterrament. M'he sentit com si no formés part de la família, perquè al començament, no he mostrar cap mena de mostra de pena, potser per el meu caràcter tan fred.
Però mentrestant passava aquest fet, cada vegada em sentia més trista, apagada, no podia suportar les cares de sofriment dels meus tiets, pare, etc. I per últim la cara del meu avi, que va perdre la seva dona el dia del seu aniversari, i la van enterrar el dia dels enamorats.
Estic segura que aquest succés produirà grans canvis en el comportament d'alguns membres de la meva familía.
3.2. El món de la mare
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:
a) Qui va desencadenar el conflicte?
L’aixecament militar del general Francisco Franco i dels generals Moles i Sanjurjo.
b) Quines van ser-ne les causes?
Es van aixecar contra les mesures progressistes que estava implantant el govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir?
El president de la república Azaña, el cap de govern Indalecio Prieto, i els ministres Largo Caballero i Juan Negrin. Per part dels sublevats: Francisco Franco, Antonio Primo de Rivera i el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte?
Amb la victòria dels sublevats entre els quals es trobava el que fou el dictador des de final de la guerra, 1939, fins a la seva mort, 1975 Francisco Franco.
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
3.3. El món de la filla
Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:
a) Què pretenien els estudiants?
Democratizar la Universitat, i a partir d'això la democratització del país.
b) Com es van revoltar?
Van fundar el sindicat democràtic d'estudiants. Van fer vagues, manifestacions, assamblees, etc.
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
El tancament al convent dels Pares Caputxins de Sarrià, que es va conèixer com la Caputxinada.
d) Com es va acabar?
La policia va encerclar el convent, va fer un setge. Els van esperar i fora i els estudiants finalment sancionats van haver de sortir del convent.
La Caputxinada va tenir tanta repercussió que fins i tot va sortir a la prensa extrangera.
dimecres, de març 25, 2009
Parlem de Revoltes.
Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.
1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.Fets Any Què en sabeu?
Per veure clickar aquí
2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:
· Revolta: alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot.
· Revoltar: alçar-se contra l’autoritat establerta, alçar en sedició.
· Revolució: Canvi fonamental en l’organització política, en el govern o en la constitució d’un estat.
· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.
1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.Fets Any Què en sabeu?
Per veure clickar aquí
2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:
· Revolta: alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot.
· Revoltar: alçar-se contra l’autoritat establerta, alçar en sedició.
· Revolució: Canvi fonamental en l’organització política, en el govern o en la constitució d’un estat.
· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
dilluns, de març 23, 2009
PROPOSTA DE LECTURA
1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:
a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
La novel·la consta de 245 pàgines, entre les que trobem 34 pàgines que ens fan una introducció, per tant, la novel·la s'estén al llarg de 211 pàgines.
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
L'obra no està estructurada en capítols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Trobem la lletra cursiva a l'inici i a final de la novel·la quan parla la Mundeta Ventura en primera persona.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
Sí que n'hi ha i tenen la funció de separar les diferents veus narratives, les de les tres protagonistes de l'obra, que s'ntercalen al llarg de la novel·la.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que la protagonista és una dona i que potser o marxarà o morirà.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
Els fets que van tenir lloc a la seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
Explica la història de tres dones de la mateixa família (àvia, mare i filla) que comparteixen el mateix sostre. Tres dones que narren els fets de la seva època.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?
El diari de l'àvia que ens dóna la data finals del segle XIX moment en què Espanya perd les colónies de Cuba i Filipines, la segona República, la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) i la Caputxinada (els estudiants universitaris es fiquen als convents dels Caputxins).
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres. x
A Lleida. x
A Barcelona. v
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
- Francisco Ventura: marit de l'àvia.
- Joan Claret: marit de la mare.
- La tieta Sixta: germana de Mundeta Jover.
g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.
Quan parla la mare, Mundeta Ventura, ho fa en primera persona. L'àvia, la Mundeta Jover, ho fa en primera persona també. Els fets de la filla, Mundeta Claret, estan narrats en tercerea persona.
2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets. Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius emtibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
L'obra comença i acaba amb la mateixa escena.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Sí, ja que els dos estan narrats en primera persona i la veu narrativa és la de la mare, la Mundeta Ventura. En el primer fragment és una dona bleda, que no és capaç d'anar enlloc sola, no té personalitat, és molt insegura...En el segon fragment això ha canviat una mica, ella ha sigut capaç d'anar per Barcelona tota sola en busca del seu marit.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Sí, en tots dos fragments els fets es narren en primera persona.
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Sí, de fet és la mare qui parla en tots dos casos.
3. A la pàgina 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època sesituen els fets. Localitzeu-la.
17 de Març de 1938, en plena Guerra Civil Espanyola.
4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.
a) Quina?
6 de desembre de 1894
b) Es tracta de la mateixa època?
No, una és de finals del segle XIX i l'altra de 1938.
c) S’expliquen els mateixos fets?
No, ja que són dues èpoques diferents en què els fets no foren els mateixos. El 1894 l'àvia explica que es casa i el 1938 és l'any en què és bombardejat el Cóliseum.
5. Llegiu de la pàgina 31 a la 49.
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Les dades que apareixen van del 7 de desembre de 1894 al 2 de gener de 1919.
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blancsignificatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d'un mateix personatge. x
Èpoques i personatges diferents. v
a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
La novel·la consta de 245 pàgines, entre les que trobem 34 pàgines que ens fan una introducció, per tant, la novel·la s'estén al llarg de 211 pàgines.
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
L'obra no està estructurada en capítols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Trobem la lletra cursiva a l'inici i a final de la novel·la quan parla la Mundeta Ventura en primera persona.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
Sí que n'hi ha i tenen la funció de separar les diferents veus narratives, les de les tres protagonistes de l'obra, que s'ntercalen al llarg de la novel·la.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que la protagonista és una dona i que potser o marxarà o morirà.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
Els fets que van tenir lloc a la seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
Explica la història de tres dones de la mateixa família (àvia, mare i filla) que comparteixen el mateix sostre. Tres dones que narren els fets de la seva època.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?
El diari de l'àvia que ens dóna la data finals del segle XIX moment en què Espanya perd les colónies de Cuba i Filipines, la segona República, la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) i la Caputxinada (els estudiants universitaris es fiquen als convents dels Caputxins).
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres. x
A Lleida. x
A Barcelona. v
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
- Francisco Ventura: marit de l'àvia.
- Joan Claret: marit de la mare.
- La tieta Sixta: germana de Mundeta Jover.
g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.
Quan parla la mare, Mundeta Ventura, ho fa en primera persona. L'àvia, la Mundeta Jover, ho fa en primera persona també. Els fets de la filla, Mundeta Claret, estan narrats en tercerea persona.
2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets. Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius emtibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
L'obra comença i acaba amb la mateixa escena.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Sí, ja que els dos estan narrats en primera persona i la veu narrativa és la de la mare, la Mundeta Ventura. En el primer fragment és una dona bleda, que no és capaç d'anar enlloc sola, no té personalitat, és molt insegura...En el segon fragment això ha canviat una mica, ella ha sigut capaç d'anar per Barcelona tota sola en busca del seu marit.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Sí, en tots dos fragments els fets es narren en primera persona.
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Sí, de fet és la mare qui parla en tots dos casos.
3. A la pàgina 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època sesituen els fets. Localitzeu-la.
17 de Març de 1938, en plena Guerra Civil Espanyola.
4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.
a) Quina?
6 de desembre de 1894
b) Es tracta de la mateixa època?
No, una és de finals del segle XIX i l'altra de 1938.
c) S’expliquen els mateixos fets?
No, ja que són dues èpoques diferents en què els fets no foren els mateixos. El 1894 l'àvia explica que es casa i el 1938 és l'any en què és bombardejat el Cóliseum.
5. Llegiu de la pàgina 31 a la 49.
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Les dades que apareixen van del 7 de desembre de 1894 al 2 de gener de 1919.
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blancsignificatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d'un mateix personatge. x
Èpoques i personatges diferents. v
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
