Comentari de text

Cançó de bressol (LA NIT 1956)

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve
.És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Cançó de Bressol, és una poesia que forma part del llibre La Nit publicada l'any 1956 per Vicent Andrés Estellés, un periodista, escriptor i poeta valencià del segle XX.

En La Nit, podem veure la tristesa i el desconsol d’un pare que ha perdut a la seva filla de només 4 mesos d’edat.En aquesta poesia, Cançó de Bressol, Estellés fa una oda a la seva filla petita, ja que la lloa i la recorda.

El tema principal de la poesia (i de tot el llibre) és la mort, ja que ‘La nit’ símbol de foscor, obscuritat,etc. fa referència a la mort.

És un romanç heptasíl·lab on totsels parells rimen en assonant.
Trobem diferents recursos literaris, com per exemple repetició, al vers 2 (meua), al 10 (meu) i al 13 (ama). Trobem el ‘Jo poètic’ com a element intensificador al vers 1.

I en quant al contingut, podem veure en el vers 3 i 4 com es refereix a que és com un cercle, ell s’alimenta d'ella perquè la continua recordant, i ella d’ell, perquè la funció d’un pare es alimentar al seus fills.

El vers 11 vol dir que és molt més important que la seva vida, i en els 4 últims versos podem veure com l’autor diu que la seva filla ho és tot per a ell.

I als versos 13 i 14 hi ha un encavalcament.