Festival de Woodstock

El FESTIVAL

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.
Woodstock ha sigut el major festival de música i art de la història. Va congregar a uns 500.000 espectadors, 250.000 més dels que esperava l'organització, i s'estima que 250.000 no van poder arribar, l'entrada costava 18$ americans de l'època per a un sol dia, per la qual cosa en l'actualitat costaria sobre uns 95$; i el bono de tres dies estava a 24$.

Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, és a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen així, ja que aquesta era una denominació despectiva de la gent.










Festival de Woodstock 1969

DESCONTROL EN WOODSTOCK

Van ocórrer tres morts en el festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi de heroïna, una altra després d'una ruptura d' apèndix i una última per un accident amb un tractor. També van ocórrer dos naixements no confirmats en el festival. nom d'un famós documental sobre el concert dirigit per Michael Wadleigh i muntat per Martin Scorsese. Va ser estrenat en 1970 i va guanyar el premi Oscar al millor documental. La pel·lícula ha rebut el títol de "culturalment significativa" per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seua conservació en el National Film Registry.

A causa del nombre de d'assistents, les condicions sanitàries deixaven molt que desitjar ja que es va organitzar el festival pensant que acudirien unes 250000 persones però al final segons estimacions es va arribar a un aforament d'unes 500000, provocant que hi haguera delinqüència durant el festival, en contrast amb les pretensions d'aqueste que pretenia ser una celebració a favor de la pau i de l'amor.

Durant el festival es van viure intenses nits de sexe i drogues, destacant el consum de LSD i Marihuana; i rock and roll.
Encara que inicialment el concert es va organitzar pensant que comportaria pèrdues per a l'organització, l'èxit del documental sobre l'esdeveniment va fer que finalment resultara un acte rendible. Posteriorment se celebrarien més festivals de Woodstock, però el de 1969 és el Woodstock per antonomàsia.





ARTISTES PARTICIPANTS

El festival va durar 3 dies; 7, 8 i 9 d'agost, i els artistes que hi van participar van ser els següents:

Richie Havens, Swami Satchidananda, Joe McDonald, John Sebastian, Sweetwater, Incredible String Band, Bert Sommer, Tim Hardin, Ravi Shankar, Melanie, Arlo Guthrie, Joan Baez, Quill, Keef Hartley Band, Santana, Canned Heat, Mountain, Janis Joplin Sly & The Family Stone Grateful Dead, Creedence Clearwater Revival, The Who, Joe Cocker, Country Joe and the Fish Ten Years After, The Band, Blood, Sweat & Tears Johnny Winter Crosby, Stills, Nash & Young Paul Butterfield Blues Band i Sha-Na-Na.




JIMI HENDRIX, TOT UN SÍMBOL


James Marshall Hendrix (Seattle, Washington, 27 de novembre de 1942 - Londres, 18 de setembre de 1970) va ser un guitarrista, cantant i compositor nord-americà. És considerat un dels més grans guitarristes de la història de la música, a més de ser un dels principals innovadors en l'àmbit de la guitarra elèctrica: durant la seva carrera artística, tan breu com intensa, va ser el precursor de moltes estructures i del so d'aquelles que serien les futures evolucions del rock (com per exemple el hard rock), creant una fusió inèdita de blues, rhythm and blues, rock and roll i funk.



La seva exhibició durant el tancament del festival de Woodstock el 1969 es va transformar en un veritable i propi símbol: la imatge del guitarrista que amb una irònica i desafiant visió de l'art, toca l'himne nacional nord-americà amb una distorsió visiblement provocada, i no obstant això brillant. Aquesta va entrar prepotent en l'imaginari col lectiu musical com un dels punts d'inflexió en la història del rock.

Jimi Hendrix va tocar l'himne estadunidense en elèctric durant el festival per a demostrar que perquè estigueren en contra de la política militar del seu país continuaven sent americans, ja que alguns els consideraven com un moviment antiamericà. Tot i això val a dir que Hendrix el va fer sonar amb fortes dosis de distorsió i percusió que simulaven el soroll de les metralletes i les bombes esclatant. Hi hagué a la base de la seua interpretació una clara crítica a l'imperialisme militariste que practicaven els EUA. De fet, Hendrix va eixir a l'escenari vestit d'indi

Jimi Hendrix va insistir a ser ell qui tocara en últim lloc. Es va programar la seua part per a la mitjanit, però per retards en el festival no va tocar fins a les 9 del matí del dilluns. Es diu que li van arribar a veure 500000 persones, encara que va començar amb un públic de 80000. El recital va durar dues hores, sent el concert més llarg de la seua història. Va tocar 18 cançons, concloent amb Hey Joe:
1. Message to Love
2. Hear My Train A Comin'
3. Spanish Castle Magic
4. Red House
5. Mastermind
6. Lover Man
7. Foxy Lady
8. Jam Back At The House
9. Izabella
10. Gypsy Woman
11. Fire
12. Voodoo Child (Slight Return)/Stepping Stone
13. Star Spangled Banner
14. Purple Haze
15. Woodstock Improvisation
16. Villanova Junction
17. Hey Joe

BOB DYLAN

Bob Dylan, (Duluth, EUA 1941) és un compositor i cantant nord-americà, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i proposat diverses vegades pel Premi Nobel de Literatura.
Dylan ha aportat a la música rock una dimensió poètica més rica i adulta, emprant metàfores i figures al·legòriques per a descriure el desordre individual i social, a més d'una inventiva melòdica provinent d'estructures tradicionals com el blues, la balada o les cançons de treball.

Al llarg de la seva carrera ha experimentant amb tota mena de ritmes i formes harmòniques, cosa que ha enriquit la seva expressió musical i ha influït en molts altres intèrprets i compositors.

Bob Dylan - Blowin' in the wind

THE ROLLING STONES


The Rolling Stones és un grup britànic de música Rock. El nom que ve a significar bales perdudes o caps calents està tret d'una cançó de Muddy Waters.
El grup es va formar l'any 1962 quan encara anaven al col·legi i segueix en actiu. Van fer la seva primera actuació en públic l'octubre d'aquell any, com a teloners d' Alexis Korner. El 7 de juny de 1963 publicaren el seu primer disc, el single amb la cançó Come on, i el 15 d'abril de 1964 el primer llarga durada. Amb It's all over now aconseguiren el seu primer èxit de vendes, arribant al número u el 18 de juliol de 1964
El seu estil musical va estar influït per la música nord-americana especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en la guitarra i prototip del Hard Rock.
El grup era d'una aparença visual i sonora més dura que la dels Beatles amb qui van rivalitzar musicalment.
La seva cançó més coneguda és Satisfaction , que arribà al número u l' 11 de setembre de 1965, i que és famosa pel "riff" de guitarra elèctrica inicial, que s'ha convertit en un patró d'introducció de moltes cançons .
Altres cançons conegudes són : Get off of my cloud (1965), Paint it black (1966), Let's spend the night together (1967), Jumpin' Jack Flash (1968), Sympathy for the devil (1968), Honky tonk women (1969), Gimme shelter (1969), Brown sugar (1971) i Angie (1973).