La paraula novel·la ve etimològicament del llatí novus, que significa nou.
En italià novella és també una novetat o succés interessant.
El novel·lista crea successos nous, però versemblants i els narra amb bellesa literària. L’aspiració màxima de la novel·la és despertar en el lector el gust i el plaer per la lectura.
La seva prosa per tant ha de ser amena i interessant i les seves descripcions clares. La novel·la és, abans de res, una narració. El novel·lista ens conta una història i ho fa en prosa, la qual cosa distingeix a la novel·la d’altres subgèneres narratius, tals com l’epopeia i la poesia narrativa.
L'origen de la novel·la medieval va associat al naixement de les llengües romanços.
En primer lloc a França i després en altres nacions europees, es difonen relats de considerable extensió, al principi en vers i després en prosa, amb una temàtica variada. La novel·la clàssica com va ser Roman de Troie, de Benoít de Saint-Maure, la cortesa-caballeresca com Tristán i Lancelot, de Chrétien de Troyes, la alegórica (Blanquerna, de Raimundo Lulio), etc.
La literatura italiana dels segles XIII i XIV s’apropia de tot aquest material i el va tornar a elaborar, propicia l'obra de Boccaccio (El Decamerón, Fiammetta), que està dirigida a la burgesia de l’època.
dimarts, d’octubre 28, 2008
Maria Rosa: Acte III
Després de tant temps, per fi els han pagat les quinzenes als treballadors de la carretera.
En aquest acte succeeix el casament de la Maria Rosa i en Marçal, ja que ell la va comprometre per casar-s’hi amb ella.
Els regals del casament per part d'en Gepa, va ser un pollastre, per part de la Tomasa i en Quirze els hi deixen viure a casa seva, ja que ells és marxen a Aragó a treballar en la nova construcció d’una carretera, i per últim, en Badori, els regala un vi que té tres anys.
En Gepa i en Marçal parlen de com és va enamorar de la Maria Rosa,que li agradava d'ella...etc. I l'astut d'en Gepa no para de fer comentaris amb doble sentit, ja que ell mai ha confiat amb en Marçal, i sempre ha cregut que ell ha tingut alguna cosa a veure amb el fet de que l'Andreu estigui mort.
Arriba la Maria Rosa, ve de l’església ja que ha anat a demanar consell al rector.
Més tard, s'en va a vestir-se, però no porta vestit de núvia perquè no te diners per comprar-se un. Es posa un mocador al coll i una falda negra.
Al armari troba una samarreta de l'Andreu i es posa a plorar abrasant-la contra el seu pit.
Marxen tots cap a l’església menys la Tomasa que és queda fent el menjà i parant la taula i en Badori que és queda amb ella.
Quan tornen del casament, es posen a dinar junts a menjar, i en Badori treu el vi que els ha regalat als nuvis.
En Marçal comença a beure i beure i beure. Però, més tard, en Badori explica que aquest vi té tres anys, i és el vi que va trepitjar l’Andreu a la verema.
Al Marçal li va canviar la cara del tot, i llavors la Maria Rosa, es va posar a beure. En Marçal va deixar de beure i els demés li deien que perquè no bevia? Si era el vi del seu millor amic, l’Andreu!
Al acabar el convit, es queden la Maria Rosa i en Marçal tot sols. Ella comença a dir-li que si confia en ella, que en una parella no hi ha de haver secrets, etc. Per incomodar-lo i que confessi.
I també li diu que ella sempre l’ha estimat, i que fins i tot hagués mort l’Andreu per tal d’estar amb ell.
En aquest moment, en Marçal es delata i diu que ell va ser qui va assassinar al capatàs.
La Maria Rosa comença a dir-li a cridar-li ‘assassino’, que marxi d’allà, que l’ha besat,etc.
Ella es sorprèn i li clava un ganivet amb el qual finalment el mata i venja al seu estimat.
Al moment entren tots corrents i veuen a en Marçal mort. La Maria Rosa els diu la he matat perquè és el veritable culpable de la mort del capatàs i de l’Andreu.
Teló.
En aquest acte succeeix el casament de la Maria Rosa i en Marçal, ja que ell la va comprometre per casar-s’hi amb ella.
Els regals del casament per part d'en Gepa, va ser un pollastre, per part de la Tomasa i en Quirze els hi deixen viure a casa seva, ja que ells és marxen a Aragó a treballar en la nova construcció d’una carretera, i per últim, en Badori, els regala un vi que té tres anys.
En Gepa i en Marçal parlen de com és va enamorar de la Maria Rosa,que li agradava d'ella...etc. I l'astut d'en Gepa no para de fer comentaris amb doble sentit, ja que ell mai ha confiat amb en Marçal, i sempre ha cregut que ell ha tingut alguna cosa a veure amb el fet de que l'Andreu estigui mort.
Arriba la Maria Rosa, ve de l’església ja que ha anat a demanar consell al rector.
Més tard, s'en va a vestir-se, però no porta vestit de núvia perquè no te diners per comprar-se un. Es posa un mocador al coll i una falda negra.
Al armari troba una samarreta de l'Andreu i es posa a plorar abrasant-la contra el seu pit.
Marxen tots cap a l’església menys la Tomasa que és queda fent el menjà i parant la taula i en Badori que és queda amb ella.
Quan tornen del casament, es posen a dinar junts a menjar, i en Badori treu el vi que els ha regalat als nuvis.
En Marçal comença a beure i beure i beure. Però, més tard, en Badori explica que aquest vi té tres anys, i és el vi que va trepitjar l’Andreu a la verema.
Al Marçal li va canviar la cara del tot, i llavors la Maria Rosa, es va posar a beure. En Marçal va deixar de beure i els demés li deien que perquè no bevia? Si era el vi del seu millor amic, l’Andreu!
Al acabar el convit, es queden la Maria Rosa i en Marçal tot sols. Ella comença a dir-li que si confia en ella, que en una parella no hi ha de haver secrets, etc. Per incomodar-lo i que confessi.
I també li diu que ella sempre l’ha estimat, i que fins i tot hagués mort l’Andreu per tal d’estar amb ell.
En aquest moment, en Marçal es delata i diu que ell va ser qui va assassinar al capatàs.
La Maria Rosa comença a dir-li a cridar-li ‘assassino’, que marxi d’allà, que l’ha besat,etc.
Ella es sorprèn i li clava un ganivet amb el qual finalment el mata i venja al seu estimat.
Al moment entren tots corrents i veuen a en Marçal mort. La Maria Rosa els diu la he matat perquè és el veritable culpable de la mort del capatàs i de l’Andreu.
Teló.
Maria Rosa: Acte II
Després de quinze mesos després de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa continua passant-lo molt malament.El Quirze creu que el millor per a ella seria tornar-se a casar perquè pretendents no li falten. I diu en Gepa que ella està enamorada del Marçal.Aquella nit vindran els companys de feina per a buscar una solució a què no els hi paguen les quinzenes.La Maria Rosa decideix marxar lluny del poble perquè no pot viure més allà.En Quirze pensa que vol marxar per culpa de la Tomasa, però se n'adona que això no és el que li passa a la seva germana. Vol marxar ja que va tenir un somni amb el Marçal. Va somiar que ell ocupava el lloc de l'Andreu, que estaven dormint els dos en el mateix llit. I llavors a l'endemà al veure’l el seu cor es va accelerar, no pot evitar sentir-se atreta per ell i l'única solució que té és marxar.Arriben tots excepte el Marçal i en Badori vol que comencin i que aquell que no hi sigui s'ho perd.
En Marçal arriba i escolta les paraules llavors comença a veure’s la tensió que hi ha entre els dos.Decideixen escriure una carta com a mostra de la seva insatisfacció amb que no els hi paguin, és la proposta feta pel Marçal. En Badori no està d'acord.Criden a la Maria Rosa perquè ella és l'única que sap escriure.En Marçal li dictarà la carta i per això fa el possible per desfer-se de tots i quedar-se a soles amb ella. Comença a dictar una carta amb un to suplicant, però a mesura que avança el sentit de les seves paraules agafen un altre significat: s’està declarant a la Maria Rosa. Ella al escoltar les paraules del Marçal vol fugir, no pot continuar allà, si ho fa caurà als seus braços.La Maria Rosa li diu al Quirze que demà mateix marxarà, ja no pot estar més temps al poble. Arriba la Tomasa i el Quirze té cara trista. Ella pregunta que li passa, ell li diu que la seva germana marxa cap a vila.La Maria Rosa està enfeinada preparant la seva maleta, la Tomasa no s'ho acaba de creure.La Tomasa ajuda a la Maria Rosa amb la seva feina i li dona unes pessetes que tenia estalviades.El Marçal entra i va a asseure’s al costat de la Maria Rosa, aquesta li ho impedeix dient-li al Badori que ho faci. Això li fa moltíssima ràbia al Marçal.La Tomasa que està mig adormida parla i diu que li fa pena que la Maria Rosa marxi.En escoltar aquestes paraules el Marçal salta, li pregunta a la Maria Rosa que està passant.Ella diu que no res, però al Badori li diu que se'n va lluny.En Marçal, enrabiat, crida al Badori. Comencen a pujar el to i acaben per voler sortir al carrer a barallar-se.
Surten al carrer, però els nois els separen. Ella esta molt preocupada, en Gepa diu que tot això ho fa el Marçal per ella.Després d’això tots marxen i se’n van adormir.
De sobte truquen a la porta, ella obre. És el Marçal que diu que està ferit.Ella està molt esverada, està preocupada per que li pot haver passat al Marçal.Entra a la casa i al veure que no està ferit i que la mentit, el vol fer fora, però ell no marxa, i comença a dir-li que se l’estima, que estigui amb ell...i la Maria Rosa acaba confessant-li el que sent, ell li fa un petó, creu que ara tot anirà bé, que ella voldrà ser la seva esposa.Però no és així la Maria Rosa continua decidida en què ella estima a l'Andreu i que cap home podrà reemplaçar-lo.En Marçal ho té clar, aconseguirà el seu amor sigui com sigui, així que decideix cridar a tothom perquè el vegin allà i poder comprometre-la.Entren els companys. I veuen al Marçal amb la Maria Rosa dins de la casa, en Quirze està molt furiós.Pregunta què hi fa ell allà, en Marçal amb orgull diu que ha sigut la Maria Rosa la que li ha obert perquè l’estima.Ella ho nega i en Quirze en un arrebat vol matar-la, encara que els altres l’aturen.
En Marçal se sent satisfet ja que ha aconseguit el que volia.
En Marçal arriba i escolta les paraules llavors comença a veure’s la tensió que hi ha entre els dos.Decideixen escriure una carta com a mostra de la seva insatisfacció amb que no els hi paguin, és la proposta feta pel Marçal. En Badori no està d'acord.Criden a la Maria Rosa perquè ella és l'única que sap escriure.En Marçal li dictarà la carta i per això fa el possible per desfer-se de tots i quedar-se a soles amb ella. Comença a dictar una carta amb un to suplicant, però a mesura que avança el sentit de les seves paraules agafen un altre significat: s’està declarant a la Maria Rosa. Ella al escoltar les paraules del Marçal vol fugir, no pot continuar allà, si ho fa caurà als seus braços.La Maria Rosa li diu al Quirze que demà mateix marxarà, ja no pot estar més temps al poble. Arriba la Tomasa i el Quirze té cara trista. Ella pregunta que li passa, ell li diu que la seva germana marxa cap a vila.La Maria Rosa està enfeinada preparant la seva maleta, la Tomasa no s'ho acaba de creure.La Tomasa ajuda a la Maria Rosa amb la seva feina i li dona unes pessetes que tenia estalviades.El Marçal entra i va a asseure’s al costat de la Maria Rosa, aquesta li ho impedeix dient-li al Badori que ho faci. Això li fa moltíssima ràbia al Marçal.La Tomasa que està mig adormida parla i diu que li fa pena que la Maria Rosa marxi.En escoltar aquestes paraules el Marçal salta, li pregunta a la Maria Rosa que està passant.Ella diu que no res, però al Badori li diu que se'n va lluny.En Marçal, enrabiat, crida al Badori. Comencen a pujar el to i acaben per voler sortir al carrer a barallar-se.
Surten al carrer, però els nois els separen. Ella esta molt preocupada, en Gepa diu que tot això ho fa el Marçal per ella.Després d’això tots marxen i se’n van adormir.
De sobte truquen a la porta, ella obre. És el Marçal que diu que està ferit.Ella està molt esverada, està preocupada per que li pot haver passat al Marçal.Entra a la casa i al veure que no està ferit i que la mentit, el vol fer fora, però ell no marxa, i comença a dir-li que se l’estima, que estigui amb ell...i la Maria Rosa acaba confessant-li el que sent, ell li fa un petó, creu que ara tot anirà bé, que ella voldrà ser la seva esposa.Però no és així la Maria Rosa continua decidida en què ella estima a l'Andreu i que cap home podrà reemplaçar-lo.En Marçal ho té clar, aconseguirà el seu amor sigui com sigui, així que decideix cridar a tothom perquè el vegin allà i poder comprometre-la.Entren els companys. I veuen al Marçal amb la Maria Rosa dins de la casa, en Quirze està molt furiós.Pregunta què hi fa ell allà, en Marçal amb orgull diu que ha sigut la Maria Rosa la que li ha obert perquè l’estima.Ella ho nega i en Quirze en un arrebat vol matar-la, encara que els altres l’aturen.
En Marçal se sent satisfet ja que ha aconseguit el que volia.
dilluns, d’octubre 13, 2008
Maria Rosa: Acte I
En Badori acaba d’arribar al poble per trobar feina i el Gepa li diu que li presentarà al capatàs de l’obra de la carretera per veure si ell li dona feina.
En Badori acaba de sortir de l’hospital i en Gepa li diu que a l’hospital hi estava perquè és un gandul, i aquest s’emprenya, ja que no suporta que li diguin gandul. Al Gepa, en Badori li recorda molt al seu fill que va morir, per això l’ajuda a trobar feina i a que es trobi bé al poble.
A la segona escena apareixen la Tomasa i en Quirze barallant-se, en Badori es fica pel mig i rep, i la Tomasa li diu que no es fiqui en les seves baralles, que per alguna cosa estan casats.
En Gepa, Badori, Tomasa i Quirze comencen a parlar del marit de la Maria Rosa, l’Andreu, que hi es a la presó a Ceuta per l’assassinat de l’anterior capatàs. I també parlen de la Maria Rosa, que es una noia molt sàvia i que una mestra l’havia tingut d’ajudant d’estudi, però la Tomasa de seguida comença a dir que la Maria Rosa es molt eixerida, i en Quirze li pregunta que, que li passa amb la Maria Rosa, a lo que ella respon que no s’escarrassa.
A la escena següent apareix en Marçal, un bon amic de l’Andreu, parlant de que l’Andreu ho està passant molt malament a la presó: no menja, s’ha posat malalt, es passa el dia dient que ell es innocent...
I també parlen de com va ser la mort del capatàs: ell no volia pagar les quinzenes i van entrar en una disputa entre treballadors i capatàs, on van rebre uns quants. A la nit, algú va apunyalar al capatàs amb un ganivet. I aquest mateix ganivet es va trobar a casa de la Maria Rosa i l’Andreu, i junt al cadàver un mocador que pertanyia a la Maria Rosa.
A l’escena següent parla la Maria Rosa dient que el seu marit és innocent, que va passar la nit amb ella i ell no ha sigut, encara que no se la cregui ningú.
A la escena VI, es produeix una conversació entre la Maria Rosa i en Marçal, on la Maria Rosa diu que vol anar a Ceuta a veure al seu marit, que sense ell no pot viure, i en Marçal l’intenta animar i consolar.
A l’escena següent es produeix un monòleg d’en Marçal on diu que ell va assassinar a capatàs, i que va culpar a l’Andreu, perquè així, podria aconseguir que la Maria Rosa fos per ell.
A l’escena següent, en Badori li diu a la Maria Rosa que la coneix, i comencen a parlar de com es van conèixer la Maria Rosa i l’Andreu, va ser mentre veremaven, on ell es va punxar amb una agulla, li va sagnar el peu i ella el va curar.
Mentre succeeix tot això, el capatàs no els paga les quinzenes fins que no estigui acabada la carretera.
En el capítol següent arriba una carta de Ceuta dient que l’Andreu es mort, que s’ha mort de pena.
En Badori acaba de sortir de l’hospital i en Gepa li diu que a l’hospital hi estava perquè és un gandul, i aquest s’emprenya, ja que no suporta que li diguin gandul. Al Gepa, en Badori li recorda molt al seu fill que va morir, per això l’ajuda a trobar feina i a que es trobi bé al poble.
A la segona escena apareixen la Tomasa i en Quirze barallant-se, en Badori es fica pel mig i rep, i la Tomasa li diu que no es fiqui en les seves baralles, que per alguna cosa estan casats.
En Gepa, Badori, Tomasa i Quirze comencen a parlar del marit de la Maria Rosa, l’Andreu, que hi es a la presó a Ceuta per l’assassinat de l’anterior capatàs. I també parlen de la Maria Rosa, que es una noia molt sàvia i que una mestra l’havia tingut d’ajudant d’estudi, però la Tomasa de seguida comença a dir que la Maria Rosa es molt eixerida, i en Quirze li pregunta que, que li passa amb la Maria Rosa, a lo que ella respon que no s’escarrassa.
A la escena següent apareix en Marçal, un bon amic de l’Andreu, parlant de que l’Andreu ho està passant molt malament a la presó: no menja, s’ha posat malalt, es passa el dia dient que ell es innocent...
I també parlen de com va ser la mort del capatàs: ell no volia pagar les quinzenes i van entrar en una disputa entre treballadors i capatàs, on van rebre uns quants. A la nit, algú va apunyalar al capatàs amb un ganivet. I aquest mateix ganivet es va trobar a casa de la Maria Rosa i l’Andreu, i junt al cadàver un mocador que pertanyia a la Maria Rosa.
A l’escena següent parla la Maria Rosa dient que el seu marit és innocent, que va passar la nit amb ella i ell no ha sigut, encara que no se la cregui ningú.
A la escena VI, es produeix una conversació entre la Maria Rosa i en Marçal, on la Maria Rosa diu que vol anar a Ceuta a veure al seu marit, que sense ell no pot viure, i en Marçal l’intenta animar i consolar.
A l’escena següent es produeix un monòleg d’en Marçal on diu que ell va assassinar a capatàs, i que va culpar a l’Andreu, perquè així, podria aconseguir que la Maria Rosa fos per ell.
A l’escena següent, en Badori li diu a la Maria Rosa que la coneix, i comencen a parlar de com es van conèixer la Maria Rosa i l’Andreu, va ser mentre veremaven, on ell es va punxar amb una agulla, li va sagnar el peu i ella el va curar.
Mentre succeeix tot això, el capatàs no els paga les quinzenes fins que no estigui acabada la carretera.
En el capítol següent arriba una carta de Ceuta dient que l’Andreu es mort, que s’ha mort de pena.
diumenge, d’octubre 12, 2008
Anàlisi del temps
L’obra es divideix en tres actes, però no segueixen un desenvolupament lineal, sinó que fan salts en el temps:
El primer acte comença a la carretera i durant el transcurs de les escenes ens van explicant l’assassinat del capatàs, l’acusament a l’Andreu, que aquest està a Ceuta a la presó...I finalitza amb la carta que hi arriba dient que ha mort.
El segon acte fa un salt en el temps, quinze mesos desprès de la mort de l’Andreu, la Maria Rosa està destrossada ja que no aconsegueix superar la mort del seu marit. A mesura que va avançant l’obra, ella comença a fer-se més fort i se n’adona que s’ha enamorat del Marçal, i desprès d’una sèrie d’esdeveniments, el Marçal acaba comprometent a la Maria Rosa. També fa un altre salt en el temps quan la Maria Rosa i en Badori parlen de com ella va conèixer al seu marit.
I d’altre banda, els altres personatges estan intentant cobrar les quinzenes i treballant en la construcció de la carretera.
I el tercer i últim acte comença amb el personatges comptant el diners que han cobrat de les quinzenes, ja que han acabat de construir la carretera.En aquest acte se celebra el casament de la Maria Rosa i en Marçal, després el convit a casa de la Tomasa i en Quirze i finalment es desvela tot el que va succeir, ja que fan veure al Marçal i aquest acaba parlant. Lo que esdevé que la Maria Rosa l’apunyali i per fi faci venjança pel seu marit, l’Andreu.
El primer acte comença a la carretera i durant el transcurs de les escenes ens van explicant l’assassinat del capatàs, l’acusament a l’Andreu, que aquest està a Ceuta a la presó...I finalitza amb la carta que hi arriba dient que ha mort.
El segon acte fa un salt en el temps, quinze mesos desprès de la mort de l’Andreu, la Maria Rosa està destrossada ja que no aconsegueix superar la mort del seu marit. A mesura que va avançant l’obra, ella comença a fer-se més fort i se n’adona que s’ha enamorat del Marçal, i desprès d’una sèrie d’esdeveniments, el Marçal acaba comprometent a la Maria Rosa. També fa un altre salt en el temps quan la Maria Rosa i en Badori parlen de com ella va conèixer al seu marit.
I d’altre banda, els altres personatges estan intentant cobrar les quinzenes i treballant en la construcció de la carretera.
I el tercer i últim acte comença amb el personatges comptant el diners que han cobrat de les quinzenes, ja que han acabat de construir la carretera.En aquest acte se celebra el casament de la Maria Rosa i en Marçal, després el convit a casa de la Tomasa i en Quirze i finalment es desvela tot el que va succeir, ja que fan veure al Marçal i aquest acaba parlant. Lo que esdevé que la Maria Rosa l’apunyali i per fi faci venjança pel seu marit, l’Andreu.
Personatges
A l'obra apareixen 8 personatges amb un paper important ,tots ells pertenyents a una classe social molt baixa.
La Maria Rosa es el personatge principal, ja que tota l’acció de l’obra gira entorn a ella. Es la germana petita d’en Quirze (i per tant la cunyada de la Tomasa). És una dona Jove casada amb l’Andreu i es dedica a rentar la roba de la gent que treballa a la carretera. Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit, que el va conèixer mentres veremàven.
En Badori és un noi que arriba al poble, és a dir, que ve de fora i aconsegueix feina gracies a en Gepa. És una persona honesta, sincera i valenta, ja que es baralla amb en Marçal, i fa de contrapunt amb aquest, perquè també està enamorat de la Maria Rosa.
La Tomasa es la dona d’en Quirze i la cunyada de la Maria Rosa. És molt treballadora, valenta, agressiva i grollera. Té una manera de pensar que en aquella època no era molt habitual, ja que reivindicava els drets de les dones a tenir els mateixos drets que els homes. És un personatge histriònic ja que canvia molt d’estat d’ànim. Critica molt a la Maria Rosa però a la fi se l’estima i l’ajuda.
En Calau treballa a la carretera. No fa un paper molt important, és un bon amic de la família i només vol aconseguir diners per poder casar-s’hi amb una noia.
En Gepa en realitat es diu Anton, però li diuen així per el seu fill que va morir. Treballa a la carretera. Aquest personatge es molt important, perquè gràcies a la seva intervenció, finalment s’acaba descobrint la veritat ja que durant tota l’obra desconfia d’en Marçal.
En Quirze és el marit de la Tomasa i el germà de la Maria Rosa, se les estima molt i faria el que fos per elles. Ajuda molt a la Maria Rosa, la defensa i intenta que ella sigui feliç. Té una mentalitat tancada, com la dels homes de l’època.
En Marçal és un personatge pla, ja que durant tota l’obra té un sol objectiu, del qual es aconseguir la Maria Rosa, i farà tot el possible per aconseguir-la. És el millor amic de l’Andreu, encara que el traïciona. És un home alcohòlic, malhumorat i misteriós, però quan mor l’Andreu i s’interessa per la Maria Rosa el seu comportament canvia totalment.
I per últim en Xic, és un treballador de la carretera, i és qui porta la carta on diu que l’Andreu ha mort.
La Maria Rosa es el personatge principal, ja que tota l’acció de l’obra gira entorn a ella. Es la germana petita d’en Quirze (i per tant la cunyada de la Tomasa). És una dona Jove casada amb l’Andreu i es dedica a rentar la roba de la gent que treballa a la carretera. Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit, que el va conèixer mentres veremàven.
En Badori és un noi que arriba al poble, és a dir, que ve de fora i aconsegueix feina gracies a en Gepa. És una persona honesta, sincera i valenta, ja que es baralla amb en Marçal, i fa de contrapunt amb aquest, perquè també està enamorat de la Maria Rosa.
La Tomasa es la dona d’en Quirze i la cunyada de la Maria Rosa. És molt treballadora, valenta, agressiva i grollera. Té una manera de pensar que en aquella època no era molt habitual, ja que reivindicava els drets de les dones a tenir els mateixos drets que els homes. És un personatge histriònic ja que canvia molt d’estat d’ànim. Critica molt a la Maria Rosa però a la fi se l’estima i l’ajuda.
En Calau treballa a la carretera. No fa un paper molt important, és un bon amic de la família i només vol aconseguir diners per poder casar-s’hi amb una noia.
En Gepa en realitat es diu Anton, però li diuen així per el seu fill que va morir. Treballa a la carretera. Aquest personatge es molt important, perquè gràcies a la seva intervenció, finalment s’acaba descobrint la veritat ja que durant tota l’obra desconfia d’en Marçal.
En Quirze és el marit de la Tomasa i el germà de la Maria Rosa, se les estima molt i faria el que fos per elles. Ajuda molt a la Maria Rosa, la defensa i intenta que ella sigui feliç. Té una mentalitat tancada, com la dels homes de l’època.
En Marçal és un personatge pla, ja que durant tota l’obra té un sol objectiu, del qual es aconseguir la Maria Rosa, i farà tot el possible per aconseguir-la. És el millor amic de l’Andreu, encara que el traïciona. És un home alcohòlic, malhumorat i misteriós, però quan mor l’Andreu i s’interessa per la Maria Rosa el seu comportament canvia totalment.
I per últim en Xic, és un treballador de la carretera, i és qui porta la carta on diu que l’Andreu ha mort.
Espais - escenaris
- Primer acte: Trobem una carretera i al costat una casa molt pobre (al matí).
- Segon acte: A l’interior d’una casa molt pobra (comença a fer-se fosc: al vespre).
- Tercer acte: L’interior de una casa molt pobra (és cap al tard: al vespre).
Estructura externa
L’obra es divideix en tres actes.
I cada acte es divideix en diferents escenes:
I cada acte es divideix en diferents escenes:
- El primer acte té catorze escenes.
- El segon acte té quinze escenes.
- El tercer acte té onze escenes.
dimecres, d’octubre 08, 2008
Àngel Guimerà; El dramaturg.
Àngel Pío Juan Rafael Guimerà Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou un escriptor, poeta i dramaturg espanyol en llengua catalana.
Encara que aquesta no es la seva data de naixement autèntica, ja que va ser falsejada pel dramaturg així com aspectes més íntims de la seva vida.
Guimerà va iniciar la seva carrera literària en la poesia i va arribar a ser un dels grans poetes catalans, va ser el seu talent com dramaturg el qual li donaria fama i projecció internacional. Es va dedicar al teatre després d'haver obtingut el títol de Mestre en Gai Saber al guanyar els seus tercers Jocs Florals en 1877. Els seus drames en vers Gal·la Placidia (1879), Judith de Welp (1883), Mar i cel ("Mar y cielo", 1888) i Rei i monjo ("Rey y monje", 1890), van convertir a Guimerà en el dramaturg en llengua catalana més important de la seva generació.
Maria Rosa (1894) va ser una de les seves obres mestres.
El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destacà especialment per la voluntat de seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l’autor, però sobretot per Josep Yxart.
En el context del teatre català de l’època dominava la figura de Frederic Soler, que tenia uns models de teatre en català de base melodramàtica en que alternava les comèdies costumistes amb els drames rurals o històrics.
La insatisfacció que molts intel·lectuals catalans sentien davant d’aquest teatre els va convèncer de buscar-ne una alternativa.
Així es dona un intent de recuperar amb el nom de tragèdia unes formes de drama culte que renovessin la tradició romàntica.
Guimerà va ser l’autor triat pels seus companys com el més apte per a tirar endavant la creació d’una tragèdia catalana que prestigiés una literatura que amb Verdaguer ja havia incorporat l’èpica.
La tendència més destacable és l’aproximació a un realisme més sincer, expressat tant en el plantejament de les trames com en la sobrietat del registre lingüístic, i, d’altre banda, la creació d’unes constants temàtiques que l’autor ja no abandonaria, sinó que més aviat aprofundiria en la seva producció posterior.
Sobre aquest fons es projecten unes relacions que contenen elements mes o menys evidents de masoquisme i sensualitat turmentada.
dimarts, d’octubre 07, 2008
Característiques del Realisme i del Romanticisme.
Realisme
- Visió objectiva de la realitat a través de l'observació directa de costums o de caràcters psicològics. Eliminen qualsevol aspecte subjectiu, successos fantàstics i tot sentiment que s'allunyi de la realitat.
- Defensa d'una tesi: els narradors escriuen les seves obres enfocant la realitat des de la seva concepció moral.
- Temes propers al lector: conflictes matrimonials, infidelitat, defensa dels ideals, etc
- El llenguatge col·loquial i popular adquireix gran importància ja que situa als personatges en el seu ambient real.
Romanticisme
- La Llibertat de creació enfront dels cànons del Neoclassicisme.
- El Subjectivisme i l'individualisme enfront de la rigidesa de les regles acadèmiques. Es valoren especialment l'originalitat, la diversitat i la particularitat.
- L'excel·lència de la imaginació i la fantasia enfront del racionalisme classicista dels il·lustrats, recreant móns passats.
- L'instint enfront de la raó i les situacions límit enfront de l'equilibri i l'harmonia.
dilluns, d’octubre 06, 2008
Començem!
Em presento: em dic Cristina Martínez i estudio 1 de Batxillerat Humanístic a IES Les Vinyes. La finalitat d'aquest blog es presentar treballs relacionats amb la matèria de Literatura Catalana; analitzarem obres literàries, moviments i/o corrents literaris...Així que la nostra professora els pugui corregir i valorar.
Fins Aviat!
Cristina.
Fins Aviat!
Cristina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
