Maria Rosa: Acte II

Després de quinze mesos després de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa continua passant-lo molt malament.El Quirze creu que el millor per a ella seria tornar-se a casar perquè pretendents no li falten. I diu en Gepa que ella està enamorada del Marçal.Aquella nit vindran els companys de feina per a buscar una solució a què no els hi paguen les quinzenes.La Maria Rosa decideix marxar lluny del poble perquè no pot viure més allà.En Quirze pensa que vol marxar per culpa de la Tomasa, però se n'adona que això no és el que li passa a la seva germana. Vol marxar ja que va tenir un somni amb el Marçal. Va somiar que ell ocupava el lloc de l'Andreu, que estaven dormint els dos en el mateix llit. I llavors a l'endemà al veure’l el seu cor es va accelerar, no pot evitar sentir-se atreta per ell i l'única solució que té és marxar.Arriben tots excepte el Marçal i en Badori vol que comencin i que aquell que no hi sigui s'ho perd.
En Marçal arriba i escolta les paraules llavors comença a veure’s la tensió que hi ha entre els dos.Decideixen escriure una carta com a mostra de la seva insatisfacció amb que no els hi paguin, és la proposta feta pel Marçal. En Badori no està d'acord.Criden a la Maria Rosa perquè ella és l'única que sap escriure.En Marçal li dictarà la carta i per això fa el possible per desfer-se de tots i quedar-se a soles amb ella. Comença a dictar una carta amb un to suplicant, però a mesura que avança el sentit de les seves paraules agafen un altre significat: s’està declarant a la Maria Rosa. Ella al escoltar les paraules del Marçal vol fugir, no pot continuar allà, si ho fa caurà als seus braços.La Maria Rosa li diu al Quirze que demà mateix marxarà, ja no pot estar més temps al poble. Arriba la Tomasa i el Quirze té cara trista. Ella pregunta que li passa, ell li diu que la seva germana marxa cap a vila.La Maria Rosa està enfeinada preparant la seva maleta, la Tomasa no s'ho acaba de creure.La Tomasa ajuda a la Maria Rosa amb la seva feina i li dona unes pessetes que tenia estalviades.El Marçal entra i va a asseure’s al costat de la Maria Rosa, aquesta li ho impedeix dient-li al Badori que ho faci. Això li fa moltíssima ràbia al Marçal.La Tomasa que està mig adormida parla i diu que li fa pena que la Maria Rosa marxi.En escoltar aquestes paraules el Marçal salta, li pregunta a la Maria Rosa que està passant.Ella diu que no res, però al Badori li diu que se'n va lluny.En Marçal, enrabiat, crida al Badori. Comencen a pujar el to i acaben per voler sortir al carrer a barallar-se.
Surten al carrer, però els nois els separen. Ella esta molt preocupada, en Gepa diu que tot això ho fa el Marçal per ella.Després d’això tots marxen i se’n van adormir.
De sobte truquen a la porta, ella obre. És el Marçal que diu que està ferit.Ella està molt esverada, està preocupada per que li pot haver passat al Marçal.Entra a la casa i al veure que no està ferit i que la mentit, el vol fer fora, però ell no marxa, i comença a dir-li que se l’estima, que estigui amb ell...i la Maria Rosa acaba confessant-li el que sent, ell li fa un petó, creu que ara tot anirà bé, que ella voldrà ser la seva esposa.Però no és així la Maria Rosa continua decidida en què ella estima a l'Andreu i que cap home podrà reemplaçar-lo.En Marçal ho té clar, aconseguirà el seu amor sigui com sigui, així que decideix cridar a tothom perquè el vegin allà i poder comprometre-la.Entren els companys. I veuen al Marçal amb la Maria Rosa dins de la casa, en Quirze està molt furiós.Pregunta què hi fa ell allà, en Marçal amb orgull diu que ha sigut la Maria Rosa la que li ha obert perquè l’estima.Ella ho nega i en Quirze en un arrebat vol matar-la, encara que els altres l’aturen.
En Marçal se sent satisfet ja que ha aconseguit el que volia.