7. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.
dijous, de febrer 26, 2009
diumenge, de febrer 15, 2009
Mite de Prometeu
Prometeu seria fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene, i germà d'Atles, Epimeteu i Meneci. Hesiode conta dos enganys de Prometeu a Zeus. El primer té a veure amb l'explicació mítica de l'origen dels sacrificis als déus. Segons això, Prometeu va sacrificar un bou a Mekone, a la regió d'Argos i el va esquarterar. Després, en va fer dos munts, un amb la carn i les entranyes de l’animal i l’altre amb els ossos i el greix. Va cobrir aquest amb la pell del bou per donar-li un aspecte més atractiu i va demanar a Zeus que escollís la part que més li agradés. La part triada per Zeus seria d’ací endavant la que seria oferta als déus, mentre que l’altra quedaria per als homes. Zeus, enganyat per l’aparença, va triar el munt que contenia els ossos i el greix, i es va enfurismar terriblement contra Prometeu. Aquest mite serveix per explicar el fet que els grecs sacrificaren als déus només els ossos i el greix dels animals, cremant-los i fent així que el fum arribarés fins als déus.
Segons la Teogonia, Zeus, enutjat per l’engany que Prometeu havia ordit per tal d’afavorir els humans, els va castigar privant-los del foc, la qual cosa va provocar la misèria del gènere humà, incapaç de escalfar-se o de cuinar aliments. Amb la intenció d’ajudar els homes, Prometeu va furtar el foc als déus, amagant-lo dins d’una canya buida i donant-lo als humans. Zeus es va escolaritzar tant que va ordenar un doble càstig: un per a Prometeu i un altre per als homes.
D’una banda, Zeus va lligar Prometeu amb cadenes a una columna i li va enviar una àguila que li mengés el fetge, el qual creixia de nit en la mateixa quantitat que l’ocell havia menjat de dia. Prometeu va patir aquest càstig fins que Heracles el va alliberar.
Segons la Teogonia, Zeus, enutjat per l’engany que Prometeu havia ordit per tal d’afavorir els humans, els va castigar privant-los del foc, la qual cosa va provocar la misèria del gènere humà, incapaç de escalfar-se o de cuinar aliments. Amb la intenció d’ajudar els homes, Prometeu va furtar el foc als déus, amagant-lo dins d’una canya buida i donant-lo als humans. Zeus es va escolaritzar tant que va ordenar un doble càstig: un per a Prometeu i un altre per als homes.
D’una banda, Zeus va lligar Prometeu amb cadenes a una columna i li va enviar una àguila que li mengés el fetge, el qual creixia de nit en la mateixa quantitat que l’ocell havia menjat de dia. Prometeu va patir aquest càstig fins que Heracles el va alliberar.
-
Semblances entre Prometeu i Caïm.
Els dos són homes intel·ligents, desconfiats i amb enginy. Desconfien i s’interessen per tot allò que no coneixen i també cal dir, que no fan cas de les ordres o prohibicions divines.
Prometeu va ser el creador de la humanitat, i encara que Caïm no va ser el creador, va ser el que va preservar l’espècie humana i va poblar la Terra. Nara i Caïm van tenir fills i d’aquesta manera el món es va anar poblant.
També trobem semblances en les relacions fraternals entre Prometeu i el seu germà Epitemeu i entre Caïm i Abel. Prometeu és perfeccionista i manyós, igual que Caïm, i també demostra moltes habilitats per crear criatures, en canvi, Caïm ho demostra per a fer noves eines.
Un altre fet semblant és el fet que Prometeu va donar el foc als humans, i en simbologia, el foc representa el poder. Caïm va robar la fruita prohibida que representava la temptació, però a l’hora el poder, ja que si provava aquella fruita estaria al mateix “nivell” que Jahvé.
Prometeu va ser el creador de la humanitat, i encara que Caïm no va ser el creador, va ser el que va preservar l’espècie humana i va poblar la Terra. Nara i Caïm van tenir fills i d’aquesta manera el món es va anar poblant.
També trobem semblances en les relacions fraternals entre Prometeu i el seu germà Epitemeu i entre Caïm i Abel. Prometeu és perfeccionista i manyós, igual que Caïm, i també demostra moltes habilitats per crear criatures, en canvi, Caïm ho demostra per a fer noves eines.
Un altre fet semblant és el fet que Prometeu va donar el foc als humans, i en simbologia, el foc representa el poder. Caïm va robar la fruita prohibida que representava la temptació, però a l’hora el poder, ja que si provava aquella fruita estaria al mateix “nivell” que Jahvé.
Activitat 3
1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.
La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre caracteritzat per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa referència a la debilitat humana.En aquesta, com en d’altres gèneres dramàtics, l’acció la determina el personatge protagonista, la poca virtut del qual genera el conflicte.Sol ser un personatge normal i corrent que representa un arquetip, a més, en les comèdies, la seva moral és molt important.El desenllaç és feliç per a alguna de les forces que s’oposa al protagonista o per a totes, menys per a ell que encarna el defecte que ha de ser castigat.
En Allò que tal vegada s'esdevingué podem trobar moltes de les característiques pròpies de les comèdies, com per exemple elements humorístics o irónics al llarg de l'obra, el fet que els personatges es vegin enfrontats a les dificultats de la vida quiotidiana, o que de vegades una comèdia s'interpreta com una paròdia d'una altra obra. Aquests són suficients trets que assenyalen que Allò que tal vegada s'esdevingué es una comèdia ja que en l'obra veiem reflectits aquestes característiques.
2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.
- Adam: És el pare, té vint-i-dos anys encara que aparenta quaranta. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada. És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment. Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.
- Eva : És la mare, té vint-i-dos anys i com Adam, també aparenta quaranta. Té un aspecte molt maltractat. És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.
- Nara : És la filla d'Adam i Eva i té divuit anys, és l’única noia i la més mimada. És molt bonica, de fet els seus dos germans se l’estimen. És una dona despreocupada, senzilla i capritxosa, que utilitza com vol als dos homes que es disputen el seu amor.
- Abel : És un dels fills barons té dinou anys i és ros i barbamec. És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú.
- Caïm : És l’altra fill baró, té vint anys i es podría definir com el protagonista de l'obra. És bru i té pel moixí per tota la cara. És molt intel·ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte. Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir. Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.
- Querub : És un dels àngels guardians del jardí de l’Edèn. Vesteix una túnica blanca sense mànigues que lo arriba fins als genolls, els seus cabells són rossos platinats. Porta una àmplia diadema daurada i ales blanques a l’esquena, encara que una la té mig cremada. És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvè dels fets de Caïm.
- Jahvè : Dèu. És mostrat com a un ésser totpoderós i omnipresent. És qui castiga i qui decideix com són les coses. A l’obra només apareix al final, i es representat per una veu.
3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Adam accepta resignadament la vida que li ha tocat viure. Es penedeix d’haver perdut el paradís i sempre s’està queixant de tot i tirant-li la culpa als altres. És un personatge autoritari.Veiem clars exemples de la seva actitud en els moments en què parla amb en Querub sobre el temps d’abans al paradís, o quan té discussions amb en Caïm.L’Abel sempre està mogut pels seus interessos. Vol quedar-se amb la seva germana i fer-li la punyeta al Caïm. Fa el treball més fàcil, pastura els animals.Coneixem com és l’Abel en les escenes en què parla amb la Nara o quan es queixa del seu germà al seu pare.El Caïm no vol saber res de meravelles, ell té els seus propis objectius a la vida que haurà d’aconseguir lluitant. És un inconformista, desconfia de tot allò del que dubta.En Caïm, al llarg de tota l’obra, protagonitza moments en què queda reflectida la seva actitud, per exemple, en les conversacions que manté amb en Querub, en les quals sempre mostra una alt nivell de raonament.
4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
Plantejament
Adam i Eva són expulsats de l’Edèn per haver menjat de la fruita prohibida. Déu els condemna a viure fora del paradís i viure sense els plaers que tenien dins de l’Edén.
Caïm, el fill major de Adam i Eva vol entrar al jardí per robar una pera.
Però l’entrada a l’Edèn està prohibida i un dels àngels de Jahvé, Querub, va a avisar i advertir a pare i fill.
Nus
Nara, la filla petita de Adam i Eva, demana a Caïm que li porti una fruita de l’arbre prohibit, i aquest, sense cap por a les ordres de Jahvè, torna a entrar al jardí per robar una pera del arbre de la Vida.
Aquesta vegada sí que la ha agafada, la fruita, però no arriba a menjar-la ja que els àngel l’enxampen a temps.
Per una altra banda, Adam ha accedit a casar la Nara amb l’Abel, un altre dels fills de Eva i Adam.
Nara i Abel es casen sense que Caïm ho sàpiga, i quan s’assabenta i a sobre Abel li fa la punyeta, Caïm en un rampell d’ira i gelosia assassina al seu germà.
Desenllaç
Jahvè apareix representat amb una veu, la qual diu que no castigarà a Caïm, i que si algú el mata, Caïm serà venjat 7 vegades.
Javhè perdona a Caïm perquè el troba un home fet i dret, un home com cal, amb trets humans, interessat per la vida i per les coses que no coneix, no com el seu pare Adam.
Finalment, el Caïm i la Nara emprenen una nova vida junts mentre que Eva i Adam es queden, una altra vegada, sols a la cova.
5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.
Caïm vol crear un món en el qual la gent no es conformi amb allò primer que es presenta, sinó que lluiti per tenir sempre alguna cosa més, és a dir, anar un pas endavant. També que lluiti pels seus ideals i pels objectius que es tenen a la vida.
Y això ho vol aconseguir a través del esforç personal sense recórrer a divinitats ni als plaers que es tenien a l’Edén.
Hauran de treballar durament per a sobreviure i per preservar l’espècie, és ha dir, hauran de cultivar la terra, cuidar el bestiar, construir cabanes on refugiar-se, etc.
6. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa’n exemples.
Clarament, sí.
Tant Nara com Eva, es veuen exposades a tòpics masclistes al llarg de l'obra en els quals parlen de la dona con un ésser inferior i amb aspiracions nul·les.
És a dir, a Eva se la presenta com única culpable de l’expulsió del paradís. Aquí veiem la primera mostra que tracta a la dona com si només fes les coses malament, i que tot el que passa és culpa d’ella. També ho podem veure reflectit en la seva descripció física, ja que té un aspecte molt deteriorat a causa dels treballs que ha de realitzar, mentre Adam es passa el dia ajagut.
I a la Nara, se la presenta com una minyona capritxosa, sense aspiracions ni sentiments, que només vol que els homes aconsegueixin allò que vol ella, sense que comporti cap esforç. Podem veure que tant Abel com Caïm només senten una atracció física per Nara, lluiten per ella com si fos un objecte o un premi, sense tenir en compte els seus sentiments, que d’altre banda, Nara no els expressa. També veiem com en Adam i Eva, com Abel renega dels treballs que ha de realitzar i mana a la Nara per que els faci.
I per últim, també ho veiem quan marxen en Caïm i la Nara, com ell ha de ser el que preservi l’espècie, lluiti pels seus ideals i que porti el món cap a una era millor, mentre que Nara està condemnada a patir i sofrir durant el part.
La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre caracteritzat per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa referència a la debilitat humana.En aquesta, com en d’altres gèneres dramàtics, l’acció la determina el personatge protagonista, la poca virtut del qual genera el conflicte.Sol ser un personatge normal i corrent que representa un arquetip, a més, en les comèdies, la seva moral és molt important.El desenllaç és feliç per a alguna de les forces que s’oposa al protagonista o per a totes, menys per a ell que encarna el defecte que ha de ser castigat.
En Allò que tal vegada s'esdevingué podem trobar moltes de les característiques pròpies de les comèdies, com per exemple elements humorístics o irónics al llarg de l'obra, el fet que els personatges es vegin enfrontats a les dificultats de la vida quiotidiana, o que de vegades una comèdia s'interpreta com una paròdia d'una altra obra. Aquests són suficients trets que assenyalen que Allò que tal vegada s'esdevingué es una comèdia ja que en l'obra veiem reflectits aquestes característiques.
2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.
- Adam: És el pare, té vint-i-dos anys encara que aparenta quaranta. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada. És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment. Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.
- Eva : És la mare, té vint-i-dos anys i com Adam, també aparenta quaranta. Té un aspecte molt maltractat. És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.
- Nara : És la filla d'Adam i Eva i té divuit anys, és l’única noia i la més mimada. És molt bonica, de fet els seus dos germans se l’estimen. És una dona despreocupada, senzilla i capritxosa, que utilitza com vol als dos homes que es disputen el seu amor.
- Abel : És un dels fills barons té dinou anys i és ros i barbamec. És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú.
- Caïm : És l’altra fill baró, té vint anys i es podría definir com el protagonista de l'obra. És bru i té pel moixí per tota la cara. És molt intel·ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte. Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir. Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.
- Querub : És un dels àngels guardians del jardí de l’Edèn. Vesteix una túnica blanca sense mànigues que lo arriba fins als genolls, els seus cabells són rossos platinats. Porta una àmplia diadema daurada i ales blanques a l’esquena, encara que una la té mig cremada. És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvè dels fets de Caïm.
- Jahvè : Dèu. És mostrat com a un ésser totpoderós i omnipresent. És qui castiga i qui decideix com són les coses. A l’obra només apareix al final, i es representat per una veu.
3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Adam accepta resignadament la vida que li ha tocat viure. Es penedeix d’haver perdut el paradís i sempre s’està queixant de tot i tirant-li la culpa als altres. És un personatge autoritari.Veiem clars exemples de la seva actitud en els moments en què parla amb en Querub sobre el temps d’abans al paradís, o quan té discussions amb en Caïm.L’Abel sempre està mogut pels seus interessos. Vol quedar-se amb la seva germana i fer-li la punyeta al Caïm. Fa el treball més fàcil, pastura els animals.Coneixem com és l’Abel en les escenes en què parla amb la Nara o quan es queixa del seu germà al seu pare.El Caïm no vol saber res de meravelles, ell té els seus propis objectius a la vida que haurà d’aconseguir lluitant. És un inconformista, desconfia de tot allò del que dubta.En Caïm, al llarg de tota l’obra, protagonitza moments en què queda reflectida la seva actitud, per exemple, en les conversacions que manté amb en Querub, en les quals sempre mostra una alt nivell de raonament.
4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
Plantejament
Adam i Eva són expulsats de l’Edèn per haver menjat de la fruita prohibida. Déu els condemna a viure fora del paradís i viure sense els plaers que tenien dins de l’Edén.
Caïm, el fill major de Adam i Eva vol entrar al jardí per robar una pera.
Però l’entrada a l’Edèn està prohibida i un dels àngels de Jahvé, Querub, va a avisar i advertir a pare i fill.
Nus
Nara, la filla petita de Adam i Eva, demana a Caïm que li porti una fruita de l’arbre prohibit, i aquest, sense cap por a les ordres de Jahvè, torna a entrar al jardí per robar una pera del arbre de la Vida.
Aquesta vegada sí que la ha agafada, la fruita, però no arriba a menjar-la ja que els àngel l’enxampen a temps.
Per una altra banda, Adam ha accedit a casar la Nara amb l’Abel, un altre dels fills de Eva i Adam.
Nara i Abel es casen sense que Caïm ho sàpiga, i quan s’assabenta i a sobre Abel li fa la punyeta, Caïm en un rampell d’ira i gelosia assassina al seu germà.
Desenllaç
Jahvè apareix representat amb una veu, la qual diu que no castigarà a Caïm, i que si algú el mata, Caïm serà venjat 7 vegades.
Javhè perdona a Caïm perquè el troba un home fet i dret, un home com cal, amb trets humans, interessat per la vida i per les coses que no coneix, no com el seu pare Adam.
Finalment, el Caïm i la Nara emprenen una nova vida junts mentre que Eva i Adam es queden, una altra vegada, sols a la cova.
5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.
Caïm vol crear un món en el qual la gent no es conformi amb allò primer que es presenta, sinó que lluiti per tenir sempre alguna cosa més, és a dir, anar un pas endavant. També que lluiti pels seus ideals i pels objectius que es tenen a la vida.
Y això ho vol aconseguir a través del esforç personal sense recórrer a divinitats ni als plaers que es tenien a l’Edén.
Hauran de treballar durament per a sobreviure i per preservar l’espècie, és ha dir, hauran de cultivar la terra, cuidar el bestiar, construir cabanes on refugiar-se, etc.
6. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa’n exemples.
Clarament, sí.
Tant Nara com Eva, es veuen exposades a tòpics masclistes al llarg de l'obra en els quals parlen de la dona con un ésser inferior i amb aspiracions nul·les.
És a dir, a Eva se la presenta com única culpable de l’expulsió del paradís. Aquí veiem la primera mostra que tracta a la dona com si només fes les coses malament, i que tot el que passa és culpa d’ella. També ho podem veure reflectit en la seva descripció física, ja que té un aspecte molt deteriorat a causa dels treballs que ha de realitzar, mentre Adam es passa el dia ajagut.
I a la Nara, se la presenta com una minyona capritxosa, sense aspiracions ni sentiments, que només vol que els homes aconsegueixin allò que vol ella, sense que comporti cap esforç. Podem veure que tant Abel com Caïm només senten una atracció física per Nara, lluiten per ella com si fos un objecte o un premi, sense tenir en compte els seus sentiments, que d’altre banda, Nara no els expressa. També veiem com en Adam i Eva, com Abel renega dels treballs que ha de realitzar i mana a la Nara per que els faci.
I per últim, també ho veiem quan marxen en Caïm i la Nara, com ell ha de ser el que preservi l’espècie, lluiti pels seus ideals i que porti el món cap a una era millor, mentre que Nara està condemnada a patir i sofrir durant el part.
Activitat 2
El grup de Sabadell
Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:
1. Quan i on es va fundar?
Es fundà l’any 1917 a l’entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
2. Amb quins objectius?
Renovar la vida cultural de Sabadell i de Catalunya.
3. Qui formava aquesta colla?
En formaven part artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres
4. Quines accions van dur a terme?
El grup va publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i va organitzar nombroses lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment com Josep Carner o Carles Riba.
5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).
Francesc Trabal i Benessat va ser un novel·lista, contista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898.
Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.
Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Va néixer a Sabadell el 1904.
Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.
El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.
Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:
1. Quan i on es va fundar?
Es fundà l’any 1917 a l’entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
2. Amb quins objectius?
Renovar la vida cultural de Sabadell i de Catalunya.
3. Qui formava aquesta colla?
En formaven part artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres
4. Quines accions van dur a terme?
El grup va publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i va organitzar nombroses lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment com Josep Carner o Carles Riba.
5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).
Francesc Trabal i Benessat va ser un novel·lista, contista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898.
Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.
Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Va néixer a Sabadell el 1904.
Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.
El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.
Activitat 1
Joan Oliver (1899-1986)
1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
Amb el sobrenom de Pere Quart. Aquest pseudoònim provè de que Pere és el seu segon nom i Quart es relaciona amb que ell és el quart d’onze germans.
2. En quin any va néixer?
Va néixer el 29 de novembre de1899.
3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Joan Oliver provenia d’una família burgesa, per tant, acomodada.
4. On va començar a publicar?
Al diari de Sabadell, juntament amb el grup de Sabadell.
5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Primer va marxar a França i després s’exilià a Xile durant un cert temps.
6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els personatges de les seves obres teatrals són personatges pertanyents a la burgesia que presenten problemes que els afectaven.
7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la burgesia.
8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El llenguatge utilitzat per Joan Oliver a les seves poesies és un llenguatge de cada dia, pensat per a que les composicions poguessin arribar a tots els públics sense importar la classe social.
1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
Amb el sobrenom de Pere Quart. Aquest pseudoònim provè de que Pere és el seu segon nom i Quart es relaciona amb que ell és el quart d’onze germans.
2. En quin any va néixer?
Va néixer el 29 de novembre de1899.
3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Joan Oliver provenia d’una família burgesa, per tant, acomodada.
4. On va començar a publicar?
Al diari de Sabadell, juntament amb el grup de Sabadell.
5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Primer va marxar a França i després s’exilià a Xile durant un cert temps.
6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els personatges de les seves obres teatrals són personatges pertanyents a la burgesia que presenten problemes que els afectaven.
7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la burgesia.
8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El llenguatge utilitzat per Joan Oliver a les seves poesies és un llenguatge de cada dia, pensat per a que les composicions poguessin arribar a tots els públics sense importar la classe social.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
