Activitat 3

1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre caracteritzat per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa referència a la debilitat humana.En aquesta, com en d’altres gèneres dramàtics, l’acció la determina el personatge protagonista, la poca virtut del qual genera el conflicte.Sol ser un personatge normal i corrent que representa un arquetip, a més, en les comèdies, la seva moral és molt important.El desenllaç és feliç per a alguna de les forces que s’oposa al protagonista o per a totes, menys per a ell que encarna el defecte que ha de ser castigat.

En Allò que tal vegada s'esdevingué podem trobar moltes de les característiques pròpies de les comèdies, com per exemple elements humorístics o irónics al llarg de l'obra, el fet que els personatges es vegin enfrontats a les dificultats de la vida quiotidiana, o que de vegades una comèdia s'interpreta com una paròdia d'una altra obra. Aquests són suficients trets que assenyalen que Allò que tal vegada s'esdevingué es una comèdia ja que en l'obra veiem reflectits aquestes característiques.

2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

- Adam: És el pare, té vint-i-dos anys encara que aparenta quaranta. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada. És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment. Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.
- Eva : És la mare, té vint-i-dos anys i com Adam, també aparenta quaranta. Té un aspecte molt maltractat. És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.
- Nara : És la filla d'Adam i Eva i té divuit anys, és l’única noia i la més mimada. És molt bonica, de fet els seus dos germans se l’estimen. És una dona despreocupada, senzilla i capritxosa, que utilitza com vol als dos homes que es disputen el seu amor.
- Abel : És un dels fills barons té dinou anys i és ros i barbamec. És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú.
- Caïm : És l’altra fill baró, té vint anys i es podría definir com el protagonista de l'obra. És bru i té pel moixí per tota la cara. És molt intel·ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte. Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir. Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.
- Querub : És un dels àngels guardians del jardí de l’Edèn. Vesteix una túnica blanca sense mànigues que lo arriba fins als genolls, els seus cabells són rossos platinats. Porta una àmplia diadema daurada i ales blanques a l’esquena, encara que una la té mig cremada. És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvè dels fets de Caïm.
- Jahvè : Dèu. És mostrat com a un ésser totpoderós i omnipresent. És qui castiga i qui decideix com són les coses. A l’obra només apareix al final, i es representat per una veu.

3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Adam accepta resignadament la vida que li ha tocat viure. Es penedeix d’haver perdut el paradís i sempre s’està queixant de tot i tirant-li la culpa als altres. És un personatge autoritari.Veiem clars exemples de la seva actitud en els moments en què parla amb en Querub sobre el temps d’abans al paradís, o quan té discussions amb en Caïm.L’Abel sempre està mogut pels seus interessos. Vol quedar-se amb la seva germana i fer-li la punyeta al Caïm. Fa el treball més fàcil, pastura els animals.Coneixem com és l’Abel en les escenes en què parla amb la Nara o quan es queixa del seu germà al seu pare.El Caïm no vol saber res de meravelles, ell té els seus propis objectius a la vida que haurà d’aconseguir lluitant. És un inconformista, desconfia de tot allò del que dubta.En Caïm, al llarg de tota l’obra, protagonitza moments en què queda reflectida la seva actitud, per exemple, en les conversacions que manté amb en Querub, en les quals sempre mostra una alt nivell de raonament.


4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament
Adam i Eva són expulsats de l’Edèn per haver menjat de la fruita prohibida. Déu els condemna a viure fora del paradís i viure sense els plaers que tenien dins de l’Edén.
Caïm, el fill major de Adam i Eva vol entrar al jardí per robar una pera.
Però l’entrada a l’Edèn està prohibida i un dels àngels de Jahvé, Querub, va a avisar i advertir a pare i fill.

Nus
Nara, la filla petita de Adam i Eva, demana a Caïm que li porti una fruita de l’arbre prohibit, i aquest, sense cap por a les ordres de Jahvè, torna a entrar al jardí per robar una pera del arbre de la Vida.
Aquesta vegada sí que la ha agafada, la fruita, però no arriba a menjar-la ja que els àngel l’enxampen a temps.
Per una altra banda, Adam ha accedit a casar la Nara amb l’Abel, un altre dels fills de Eva i Adam.
Nara i Abel es casen sense que Caïm ho sàpiga, i quan s’assabenta i a sobre Abel li fa la punyeta, Caïm en un rampell d’ira i gelosia assassina al seu germà.

Desenllaç
Jahvè apareix representat amb una veu, la qual diu que no castigarà a Caïm, i que si algú el mata, Caïm serà venjat 7 vegades.
Javhè perdona a Caïm perquè el troba un home fet i dret, un home com cal, amb trets humans, interessat per la vida i per les coses que no coneix, no com el seu pare Adam.
Finalment, el Caïm i la Nara emprenen una nova vida junts mentre que Eva i Adam es queden, una altra vegada, sols a la cova.

5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear un món en el qual la gent no es conformi amb allò primer que es presenta, sinó que lluiti per tenir sempre alguna cosa més, és a dir, anar un pas endavant. També que lluiti pels seus ideals i pels objectius que es tenen a la vida.
Y això ho vol aconseguir a través del esforç personal sense recórrer a divinitats ni als plaers que es tenien a l’Edén.
Hauran de treballar durament per a sobreviure i per preservar l’espècie, és ha dir, hauran de cultivar la terra, cuidar el bestiar, construir cabanes on refugiar-se, etc.


6. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa’n exemples.

Clarament, sí.
Tant Nara com Eva, es veuen exposades a tòpics masclistes al llarg de l'obra en els quals parlen de la dona con un ésser inferior i amb aspiracions nul·les.
És a dir, a Eva se la presenta com única culpable de l’expulsió del paradís. Aquí veiem la primera mostra que tracta a la dona com si només fes les coses malament, i que tot el que passa és culpa d’ella. També ho podem veure reflectit en la seva descripció física, ja que té un aspecte molt deteriorat a causa dels treballs que ha de realitzar, mentre Adam es passa el dia ajagut.
I a la Nara, se la presenta com una minyona capritxosa, sense aspiracions ni sentiments, que només vol que els homes aconsegueixin allò que vol ella, sense que comporti cap esforç. Podem veure que tant Abel com Caïm només senten una atracció física per Nara, lluiten per ella com si fos un objecte o un premi, sense tenir en compte els seus sentiments, que d’altre banda, Nara no els expressa. També veiem com en Adam i Eva, com Abel renega dels treballs que ha de realitzar i mana a la Nara per que els faci.
I per últim, també ho veiem quan marxen en Caïm i la Nara, com ell ha de ser el que preservi l’espècie, lluiti pels seus ideals i que porti el món cap a una era millor, mentre que Nara està condemnada a patir i sofrir durant el part.