UNA PERSONALITAT COMPROMESA (2)

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,
Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)

L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:

a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
S'està referint a la Guerra Civil Espanyola.
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics». Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Al parlar de crits i aldarulls s’està referint a què a les universitats catalanes eren centres on la joventut s’agrupava i defenia els seus ideals, objectius o propòsits.

c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
Es refereix a que el català, en aquella època, no era una llengua com la coneixem avui dia, una llengua oficial d’una comunitat autònoma, sinó que era una llengua d’ús familiar que molt pocs utilitzaven a l'hora d'escriure.

d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Es refereix a la Guerra del Vietnam.

e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
La raó té un paper molt important en el nostre dia a dia, ja que gràcies a ella podem prendre decisions de manera correcta i afavorir el nostre destí.

f) Expressions del text.
-Fer la gara-gara: Fer la pilota.
- Sóc d'un barri de senyores pones: Senyores burgeses de la Barcelona Franquista.
- Canonades de l'any de la picor: Molt antigues.
- Senyors amb més seny que or: Senyors que no tenen diners però que són molt savis.
- De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: No va viure la guerra i no va passar gana a la vida.
- Ovejitas del Señor: Totes les nenes d'una rigurositat moral cristiana que seguien les directrius dels capellans a l'època franquista.
- Futurs gallimarsots morals: Les nenes que anaven a la seva classe serien tot el contrari del que eren a al seva infantesa.
-Xino-xano: Poc a poc.
- Camparse-les per sempre: Marxar i no tornar.
- Sortir del niu: Allunyar-se de la protecció familiar.
-Tornu de pet: De seguida.
- Volta el món i torna al Born: Aniràs pel món viatjan però acabaràs tornant al indret on nasqueres.

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.


Sóc de Singuerlín, un barri de la nostra estimada ciutat, Santa Coloma. D'un barri de segona categoria, amb parcs que es fan la competència. D'un barri de safareig i de coneixèr-se tothom. Jo vaig nèixer, dos dies després de Sant Jordi, el dia del llibre, de la rosa, en l'hospital Vall d'Hebron, un hospital amb jardins al voltant. Un jardí plé de roses i gespa verd. En un hospital d'aquests on no fa ni fred ni calor; amb l'olor característic dels hospitals, que s'olorava per tot arreu. Vivím envoltats de gente humil que treballa cada dia perquè no hi falti el pà a sobre de la taula.

UNA PERSONALITAT COMPROMESA (1)

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)

Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)

Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)

Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)

Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.(3 d’agost del 1991)

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit

"Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)"

Montserrat Roig va néixer al 1946, època en la qual el franquisme estava present. Tant social com econòmicament el franquisme afectava al poble, però també d’una altra manera, culturalment.
Fet que va afectar als escriptors de l’època. Molts d’ells es van veure obligats a canviar la seva llengua literària, així la prohibició i cohibició era un dels principals inconvenients dels escriptors d’aquest moment.
Els escriptors gallecs,catalans, es van veure obligats a escriure en castellà i abandonar a la seva llengua natal.
Encara que Montserrat Roig va ser una de les poques que va continuar escrivint en la seva llengua.
Segons aquest text, Montserrat Roig no va renunciar al català, ja que deia que era la seva llengua natural.

b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Sóc la petita d'una família no molt nombrosa. Sempre he estat la més mimada i capritxosa, però a la vegada, no he rebut tot el suport que potser hauria necessitat. Això ha fet que em hi ha a convertit en una persona bastant cínica i sarcàstica, però que tampoc oblida seu costat graciós i sociable. M'agrada sortir dels meus embolics per mi mateixa sense ajuda de ningú, encara que de vegades es necessiti.

Biografia i obra

Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.

1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:

Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.

* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.

* *
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.

* *
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.

* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.

* *
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

Activitats Preliminars

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.

—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?

—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.

M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Al personatge que m'agradaria entrevistar és al músic, Kutxi Romero, vocalista i compositor del grup de rock Marea.

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Des de que al 1997 va formar el grup Marea, sempre ha estat un dels icones més significatius del rock espanyol i un dels personatges més reconeguts a nivell musical arreu del món.


c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- Ja fa 11 anys que el grup Marea té milions de seguidors, i no només a Espanya sino a arreu del món. ¿Quan vas començar amb aquest projecte, esperaves aquesta acceptació pel públic, i no només això, convertir-te en un dels vocalistes més coneguts del món?

-A part de la teva aportació en el grup Marea, has treballat en projectes solitaris com a poeta i també com a cantautor. ¿Com prefereixes treballar, sol o en companyia?

- Des de 1999 que vas començar la teva primera gira, has recorregut gairebé països de tot el món. ¿Quin ha estat el concert que més t’ha agradat realitzar i en quina ciutat o país?

-En tots els àlbums de Marea hi ha hagut alguna col·laboració amb altres músics . ¿Quina ha estat la col·laboració que més t’ha agradat? ¿Per quin motiu?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Em sembla una resposta molt acertada, ja que les entrevistes estan considerades un document periodístic que es basa en una pregunta i en una resposta. Però les entrevistes no són només això; a través d'una entrevista podem conèixer amb profunditat a la persona entrevistada, podem saber les seves opinions, pensaments, etc. I aportar algun dada de la seva experiència a les preguntes de l'entrevistador sense haver de limitar a respondre amb un "sí" o un "no".

Allò que tal vegada s'esdevingué

2. Entreu a la pàgina web http://www.auques.cat/auques.php?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca de Joan Oliver. A continuació, i seguint aquest model, elaboreu l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.



Per veure millor clicar aquí -> Auca d'Allò que tal vegada s'esdevingué


21.- Elaboreu, descriviu o dibuixeu l’escenografia de l’obra seguint les indicacions de l’autor i la vostra pròpia imaginació.

Un planell alteròs que domina una vall de vegetació exhuberant. Al lluny es veuen els camps de rostoll, segats de poc. Al fons, una carena de muntanyes. A primer terme, a la dreta, una cabana de pedra amb una porta baixa. Davant la porta, taula i seients de pedra, eines primitives, objectes de terrisa. En un angle del fons, una font.

Personatges

7. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.

Mite de Prometeu

Prometeu seria fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene, i germà d'Atles, Epimeteu i Meneci. Hesiode conta dos enganys de Prometeu a Zeus. El primer té a veure amb l'explicació mítica de l'origen dels sacrificis als déus. Segons això, Prometeu va sacrificar un bou a Mekone, a la regió d'Argos i el va esquarterar. Després, en va fer dos munts, un amb la carn i les entranyes de l’animal i l’altre amb els ossos i el greix. Va cobrir aquest amb la pell del bou per donar-li un aspecte més atractiu i va demanar a Zeus que escollís la part que més li agradés. La part triada per Zeus seria d’ací endavant la que seria oferta als déus, mentre que l’altra quedaria per als homes. Zeus, enganyat per l’aparença, va triar el munt que contenia els ossos i el greix, i es va enfurismar terriblement contra Prometeu. Aquest mite serveix per explicar el fet que els grecs sacrificaren als déus només els ossos i el greix dels animals, cremant-los i fent així que el fum arribarés fins als déus.

Segons la Teogonia, Zeus, enutjat per l’engany que Prometeu havia ordit per tal d’afavorir els humans, els va castigar privant-los del foc, la qual cosa va provocar la misèria del gènere humà, incapaç de escalfar-se o de cuinar aliments. Amb la intenció d’ajudar els homes, Prometeu va furtar el foc als déus, amagant-lo dins d’una canya buida i donant-lo als humans. Zeus es va escolaritzar tant que va ordenar un doble càstig: un per a Prometeu i un altre per als homes.

D’una banda, Zeus va lligar Prometeu amb cadenes a una columna i li va enviar una àguila que li mengés el fetge, el qual creixia de nit en la mateixa quantitat que l’ocell havia menjat de dia. Prometeu va patir aquest càstig fins que Heracles el va alliberar.

-

Semblances entre Prometeu i Caïm.

Els dos són homes intel·ligents, desconfiats i amb enginy. Desconfien i s’interessen per tot allò que no coneixen i també cal dir, que no fan cas de les ordres o prohibicions divines.
Prometeu va ser el creador de la humanitat, i encara que Caïm no va ser el creador, va ser el que va preservar l’espècie humana i va poblar la Terra. Nara i Caïm van tenir fills i d’aquesta manera el món es va anar poblant.
També trobem semblances en les relacions fraternals entre Prometeu i el seu germà Epitemeu i entre Caïm i Abel. Prometeu és perfeccionista i manyós, igual que Caïm, i també demostra moltes habilitats per crear criatures, en canvi, Caïm ho demostra per a fer noves eines.
Un altre fet semblant és el fet que Prometeu va donar el foc als humans, i en simbologia, el foc representa el poder. Caïm va robar la fruita prohibida que representava la temptació, però a l’hora el poder, ja que si provava aquella fruita estaria al mateix “nivell” que Jahvé.