1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:
a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
La novel·la consta de 245 pàgines, entre les que trobem 34 pàgines que ens fan una introducció, per tant, la novel·la s'estén al llarg de 211 pàgines.
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
L'obra no està estructurada en capítols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Trobem la lletra cursiva a l'inici i a final de la novel·la quan parla la Mundeta Ventura en primera persona.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
Sí que n'hi ha i tenen la funció de separar les diferents veus narratives, les de les tres protagonistes de l'obra, que s'ntercalen al llarg de la novel·la.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que la protagonista és una dona i que potser o marxarà o morirà.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
Els fets que van tenir lloc a la seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
Explica la història de tres dones de la mateixa família (àvia, mare i filla) que comparteixen el mateix sostre. Tres dones que narren els fets de la seva època.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?
El diari de l'àvia que ens dóna la data finals del segle XIX moment en què Espanya perd les colónies de Cuba i Filipines, la segona República, la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) i la Caputxinada (els estudiants universitaris es fiquen als convents dels Caputxins).
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres. x
A Lleida. x
A Barcelona. v
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
- Francisco Ventura: marit de l'àvia.
- Joan Claret: marit de la mare.
- La tieta Sixta: germana de Mundeta Jover.
g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.
Quan parla la mare, Mundeta Ventura, ho fa en primera persona. L'àvia, la Mundeta Jover, ho fa en primera persona també. Els fets de la filla, Mundeta Claret, estan narrats en tercerea persona.
2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets. Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius emtibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
L'obra comença i acaba amb la mateixa escena.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Sí, ja que els dos estan narrats en primera persona i la veu narrativa és la de la mare, la Mundeta Ventura. En el primer fragment és una dona bleda, que no és capaç d'anar enlloc sola, no té personalitat, és molt insegura...En el segon fragment això ha canviat una mica, ella ha sigut capaç d'anar per Barcelona tota sola en busca del seu marit.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Sí, en tots dos fragments els fets es narren en primera persona.
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Sí, de fet és la mare qui parla en tots dos casos.
3. A la pàgina 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època sesituen els fets. Localitzeu-la.
17 de Març de 1938, en plena Guerra Civil Espanyola.
4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.
a) Quina?
6 de desembre de 1894
b) Es tracta de la mateixa època?
No, una és de finals del segle XIX i l'altra de 1938.
c) S’expliquen els mateixos fets?
No, ja que són dues èpoques diferents en què els fets no foren els mateixos. El 1894 l'àvia explica que es casa i el 1938 és l'any en què és bombardejat el Cóliseum.
5. Llegiu de la pàgina 31 a la 49.
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Les dades que apareixen van del 7 de desembre de 1894 al 2 de gener de 1919.
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blancsignificatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d'un mateix personatge. x
Èpoques i personatges diferents. v
dilluns, de març 23, 2009
dijous, de març 19, 2009
Activitat 2.4
2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:
Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.
a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
A la lluita contra la repressió que havien patit les dones.
b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Si, encara que no es pot comparar el sexisme del nostre país i època amb d'altres, avui en dia la repressió de la dona és un tema a l'ordre del dia, i fins que no s'accepti a la dona com un ésser totalment igual al home, s'haurà de continuar parlant, perquè avui en dia el masclisme es un fet que afecta tant social com laboralment.
c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
La brutalitat policial, la mala ultilització de les lleis, per exemple parlant de "la llei del menor", la fam i males condicions dels països tercermundistes, els atentats i guerres tan actuals i continues als tems d'avui en dia...
Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.
F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)
a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
A la lluita contra la repressió que havien patit les dones.
b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Si, encara que no es pot comparar el sexisme del nostre país i època amb d'altres, avui en dia la repressió de la dona és un tema a l'ordre del dia, i fins que no s'accepti a la dona com un ésser totalment igual al home, s'haurà de continuar parlant, perquè avui en dia el masclisme es un fet que afecta tant social com laboralment.
c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
La brutalitat policial, la mala ultilització de les lleis, per exemple parlant de "la llei del menor", la fam i males condicions dels països tercermundistes, els atentats i guerres tan actuals i continues als tems d'avui en dia...
Visita a la UB
El dia 17 de març, el Batxillerat social-humanístic vam fer una sortida a la UB, a la facultat de Filologia situada a la plaça Universitat.
Aquesta visita constava d’una xerrada portada a terme per un catedràtic de la Universitat i una visita per aquesta.
Només arribar, vam poder veure un aire totalment diferent al que podríem conèixer de la Universitat: molts estudiants mostrant la seva contraposició al pla Bolonya i a la LEC. Punts informatius, fulletons, venda de diaris,etc. en són algunes mostres.
A la cafeteria, podíem trobar matalassos, microones, zones acomodades,etc. Això formava part de tota la gent que estava fent vaga. Així que crec, que no vam anar de visita en el moment més adequat.
Vam pujar a una sala situada a la tercera planta, on un catedràtic de aquesta Universitat, ens va donar una xerrada sobre Vicent Andrés Estellés, autor ja estudiat anteriorment a l’assignatura de Literatura Catalana.
Primer va realitzar una introducció sobre la Universitat, algunes paraules derivades del llatí, fonètica valenciana, anècdotes, etc. Després, va comentar alguns dels seus poemes, com per exemple: Cant a Sant Vicent Ferrer, Els amants, o alguns dels seus sonets.
Encara que va explicar moltes més coses, no me’n vaig assabentar de gaires, primer perquè la forma de parlar amb aquest accent català tan tancat i l’acústica de la sala, feia que en alguns moments la comprensió fos dificultosa. També el fet que comencés a fer acudits (sense gràcia de des de el meu punt de vista) o la gent que per manar silenci, feien més soroll encara.
Al sortir d’aquesta conferència, ens vam dirigir als jardins de la Universitat, on en primer lloc vam veure una pedra, la qual un professor va anomenar Alma mater, això va ser esmentat en la xerrada, i va explicar el seu significant dient que es l’aliment matern i que nosaltres, alumnes de batxillerat, estem alimentant-nos de tots els coneixements que estem aprenent. Aquesta placa era commemorativa de Salvador Espriu i estava penjada al costat de la capella de la Universitat.
No vam perdre l’oportunitat d’entrar dins de la capella, lloc on desenes d’estudiants estaven pràcticament vivint amb la seva disconformitat amb la LEC i el pla Bolonya.
Podíem veure pancartes, pintades, matalassos i mantes per terra, i també fulls on posava “si us quedeu a sopar, porteu alguna cosa de menjar”, que personalment, ho vaig troba graciós.
Dins d’aquesta capella, una de les protestants ens va explicar tot el moviment reivindicatiu, explicant-nos de quina manera s’organitzaven i lluitaven els sindicats, etc.
Després d’això, vam continuar la nostra visita pels jardins de la Universitat, i per últim vam intentar entrar en algunes sales com la Biblioteca, o l’aula Magna, però no ens van donar permís. L’any passat, amb el CV de Llengua Gallega vam anar també a visitar aquesta facultat, i vam tenir l’oportunitat de visitar l’aula Magna, em va semblar una aula fantàstica i molt interessant de veure, una llàstima que aquest cop no la poguéssim visitar.
Encara que veient els passadissos, portalons, jardins, ens vam fer una idea de l’estructura i arquitectura d’aquesta Universitat tan antiga.
Aquesta visita constava d’una xerrada portada a terme per un catedràtic de la Universitat i una visita per aquesta.
Només arribar, vam poder veure un aire totalment diferent al que podríem conèixer de la Universitat: molts estudiants mostrant la seva contraposició al pla Bolonya i a la LEC. Punts informatius, fulletons, venda de diaris,etc. en són algunes mostres.
A la cafeteria, podíem trobar matalassos, microones, zones acomodades,etc. Això formava part de tota la gent que estava fent vaga. Així que crec, que no vam anar de visita en el moment més adequat.
Vam pujar a una sala situada a la tercera planta, on un catedràtic de aquesta Universitat, ens va donar una xerrada sobre Vicent Andrés Estellés, autor ja estudiat anteriorment a l’assignatura de Literatura Catalana.
Primer va realitzar una introducció sobre la Universitat, algunes paraules derivades del llatí, fonètica valenciana, anècdotes, etc. Després, va comentar alguns dels seus poemes, com per exemple: Cant a Sant Vicent Ferrer, Els amants, o alguns dels seus sonets.
Encara que va explicar moltes més coses, no me’n vaig assabentar de gaires, primer perquè la forma de parlar amb aquest accent català tan tancat i l’acústica de la sala, feia que en alguns moments la comprensió fos dificultosa. També el fet que comencés a fer acudits (sense gràcia de des de el meu punt de vista) o la gent que per manar silenci, feien més soroll encara.
Al sortir d’aquesta conferència, ens vam dirigir als jardins de la Universitat, on en primer lloc vam veure una pedra, la qual un professor va anomenar Alma mater, això va ser esmentat en la xerrada, i va explicar el seu significant dient que es l’aliment matern i que nosaltres, alumnes de batxillerat, estem alimentant-nos de tots els coneixements que estem aprenent. Aquesta placa era commemorativa de Salvador Espriu i estava penjada al costat de la capella de la Universitat.
No vam perdre l’oportunitat d’entrar dins de la capella, lloc on desenes d’estudiants estaven pràcticament vivint amb la seva disconformitat amb la LEC i el pla Bolonya.
Podíem veure pancartes, pintades, matalassos i mantes per terra, i també fulls on posava “si us quedeu a sopar, porteu alguna cosa de menjar”, que personalment, ho vaig troba graciós.
Dins d’aquesta capella, una de les protestants ens va explicar tot el moviment reivindicatiu, explicant-nos de quina manera s’organitzaven i lluitaven els sindicats, etc.
Després d’això, vam continuar la nostra visita pels jardins de la Universitat, i per últim vam intentar entrar en algunes sales com la Biblioteca, o l’aula Magna, però no ens van donar permís. L’any passat, amb el CV de Llengua Gallega vam anar també a visitar aquesta facultat, i vam tenir l’oportunitat de visitar l’aula Magna, em va semblar una aula fantàstica i molt interessant de veure, una llàstima que aquest cop no la poguéssim visitar.
Encara que veient els passadissos, portalons, jardins, ens vam fer una idea de l’estructura i arquitectura d’aquesta Universitat tan antiga.
La sortida en conjunt va ser interessant, encara que la xerrada, com molts dels meus companys, me l’esperava d’una altra manera.
dilluns, de març 16, 2009
UNA PERSONALITAT COMPROMESA (2)
2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,
Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:
CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.
Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.
Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.
De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.
Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.
Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
S'està referint a la Guerra Civil Espanyola.
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics». Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Al parlar de crits i aldarulls s’està referint a què a les universitats catalanes eren centres on la joventut s’agrupava i defenia els seus ideals, objectius o propòsits.
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
Es refereix a que el català, en aquella època, no era una llengua com la coneixem avui dia, una llengua oficial d’una comunitat autònoma, sinó que era una llengua d’ús familiar que molt pocs utilitzaven a l'hora d'escriure.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Es refereix a la Guerra del Vietnam.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
La raó té un paper molt important en el nostre dia a dia, ja que gràcies a ella podem prendre decisions de manera correcta i afavorir el nostre destí.
f) Expressions del text.
-Fer la gara-gara: Fer la pilota.
- Sóc d'un barri de senyores pones: Senyores burgeses de la Barcelona Franquista.
- Canonades de l'any de la picor: Molt antigues.
- Senyors amb més seny que or: Senyors que no tenen diners però que són molt savis.
- De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: No va viure la guerra i no va passar gana a la vida.
- Ovejitas del Señor: Totes les nenes d'una rigurositat moral cristiana que seguien les directrius dels capellans a l'època franquista.
- Futurs gallimarsots morals: Les nenes que anaven a la seva classe serien tot el contrari del que eren a al seva infantesa.
-Xino-xano: Poc a poc.
- Camparse-les per sempre: Marxar i no tornar.
- Sortir del niu: Allunyar-se de la protecció familiar.
-Tornu de pet: De seguida.
- Volta el món i torna al Born: Aniràs pel món viatjan però acabaràs tornant al indret on nasqueres.
2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.
Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.
Sóc de Singuerlín, un barri de la nostra estimada ciutat, Santa Coloma. D'un barri de segona categoria, amb parcs que es fan la competència. D'un barri de safareig i de coneixèr-se tothom. Jo vaig nèixer, dos dies després de Sant Jordi, el dia del llibre, de la rosa, en l'hospital Vall d'Hebron, un hospital amb jardins al voltant. Un jardí plé de roses i gespa verd. En un hospital d'aquests on no fa ni fred ni calor; amb l'olor característic dels hospitals, que s'olorava per tot arreu. Vivím envoltats de gente humil que treballa cada dia perquè no hi falti el pà a sobre de la taula.
Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:
CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.
Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.
Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.
De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.
Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.
Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)
L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
S'està referint a la Guerra Civil Espanyola.
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics». Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Al parlar de crits i aldarulls s’està referint a què a les universitats catalanes eren centres on la joventut s’agrupava i defenia els seus ideals, objectius o propòsits.
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
Es refereix a que el català, en aquella època, no era una llengua com la coneixem avui dia, una llengua oficial d’una comunitat autònoma, sinó que era una llengua d’ús familiar que molt pocs utilitzaven a l'hora d'escriure.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Es refereix a la Guerra del Vietnam.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
La raó té un paper molt important en el nostre dia a dia, ja que gràcies a ella podem prendre decisions de manera correcta i afavorir el nostre destí.
f) Expressions del text.
-Fer la gara-gara: Fer la pilota.
- Sóc d'un barri de senyores pones: Senyores burgeses de la Barcelona Franquista.
- Canonades de l'any de la picor: Molt antigues.
- Senyors amb més seny que or: Senyors que no tenen diners però que són molt savis.
- De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: No va viure la guerra i no va passar gana a la vida.
- Ovejitas del Señor: Totes les nenes d'una rigurositat moral cristiana que seguien les directrius dels capellans a l'època franquista.
- Futurs gallimarsots morals: Les nenes que anaven a la seva classe serien tot el contrari del que eren a al seva infantesa.
-Xino-xano: Poc a poc.
- Camparse-les per sempre: Marxar i no tornar.
- Sortir del niu: Allunyar-se de la protecció familiar.
-Tornu de pet: De seguida.
- Volta el món i torna al Born: Aniràs pel món viatjan però acabaràs tornant al indret on nasqueres.
2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.
Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.
Sóc de Singuerlín, un barri de la nostra estimada ciutat, Santa Coloma. D'un barri de segona categoria, amb parcs que es fan la competència. D'un barri de safareig i de coneixèr-se tothom. Jo vaig nèixer, dos dies després de Sant Jordi, el dia del llibre, de la rosa, en l'hospital Vall d'Hebron, un hospital amb jardins al voltant. Un jardí plé de roses i gespa verd. En un hospital d'aquests on no fa ni fred ni calor; amb l'olor característic dels hospitals, que s'olorava per tot arreu. Vivím envoltats de gente humil que treballa cada dia perquè no hi falti el pà a sobre de la taula.
dijous, de març 12, 2009
UNA PERSONALITAT COMPROMESA (1)
2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.
Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)
Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)
Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)
Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)
Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)
Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.(3 d’agost del 1991)
a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit
"Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)"
Montserrat Roig va néixer al 1946, època en la qual el franquisme estava present. Tant social com econòmicament el franquisme afectava al poble, però també d’una altra manera, culturalment.
Fet que va afectar als escriptors de l’època. Molts d’ells es van veure obligats a canviar la seva llengua literària, així la prohibició i cohibició era un dels principals inconvenients dels escriptors d’aquest moment.
Els escriptors gallecs,catalans, es van veure obligats a escriure en castellà i abandonar a la seva llengua natal.
Encara que Montserrat Roig va ser una de les poques que va continuar escrivint en la seva llengua.
Segons aquest text, Montserrat Roig no va renunciar al català, ja que deia que era la seva llengua natural.
b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Sóc la petita d'una família no molt nombrosa. Sempre he estat la més mimada i capritxosa, però a la vegada, no he rebut tot el suport que potser hauria necessitat. Això ha fet que em hi ha a convertit en una persona bastant cínica i sarcàstica, però que tampoc oblida seu costat graciós i sociable. M'agrada sortir dels meus embolics per mi mateixa sense ajuda de ningú, encara que de vegades es necessiti.
Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)
Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)
Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)
Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)
Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)
Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.(3 d’agost del 1991)
a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit
"Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)"
Montserrat Roig va néixer al 1946, època en la qual el franquisme estava present. Tant social com econòmicament el franquisme afectava al poble, però també d’una altra manera, culturalment.
Fet que va afectar als escriptors de l’època. Molts d’ells es van veure obligats a canviar la seva llengua literària, així la prohibició i cohibició era un dels principals inconvenients dels escriptors d’aquest moment.
Els escriptors gallecs,catalans, es van veure obligats a escriure en castellà i abandonar a la seva llengua natal.
Encara que Montserrat Roig va ser una de les poques que va continuar escrivint en la seva llengua.
Segons aquest text, Montserrat Roig no va renunciar al català, ja que deia que era la seva llengua natural.
b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Sóc la petita d'una família no molt nombrosa. Sempre he estat la més mimada i capritxosa, però a la vegada, no he rebut tot el suport que potser hauria necessitat. Això ha fet que em hi ha a convertit en una persona bastant cínica i sarcàstica, però que tampoc oblida seu costat graciós i sociable. M'agrada sortir dels meus embolics per mi mateixa sense ajuda de ningú, encara que de vegades es necessiti.
dimecres, de març 11, 2009
Biografia i obra
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
* *
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
* *
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
* *
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
dilluns, de març 09, 2009
Activitats Preliminars
1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.
—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?
—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?
—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Al personatge que m'agradaria entrevistar és al músic, Kutxi Romero, vocalista i compositor del grup de rock Marea.
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Des de que al 1997 va formar el grup Marea, sempre ha estat un dels icones més significatius del rock espanyol i un dels personatges més reconeguts a nivell musical arreu del món.
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- Ja fa 11 anys que el grup Marea té milions de seguidors, i no només a Espanya sino a arreu del món. ¿Quan vas començar amb aquest projecte, esperaves aquesta acceptació pel públic, i no només això, convertir-te en un dels vocalistes més coneguts del món?
-A part de la teva aportació en el grup Marea, has treballat en projectes solitaris com a poeta i també com a cantautor. ¿Com prefereixes treballar, sol o en companyia?
- Des de 1999 que vas començar la teva primera gira, has recorregut gairebé països de tot el món. ¿Quin ha estat el concert que més t’ha agradat realitzar i en quina ciutat o país?
-En tots els àlbums de Marea hi ha hagut alguna col·laboració amb altres músics . ¿Quina ha estat la col·laboració que més t’ha agradat? ¿Per quin motiu?
d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Em sembla una resposta molt acertada, ja que les entrevistes estan considerades un document periodístic que es basa en una pregunta i en una resposta. Però les entrevistes no són només això; a través d'una entrevista podem conèixer amb profunditat a la persona entrevistada, podem saber les seves opinions, pensaments, etc. I aportar algun dada de la seva experiència a les preguntes de l'entrevistador sense haver de limitar a respondre amb un "sí" o un "no".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
