Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen, doncs, les fronteres entre el llenguatge denotatiu(considerar propi de la poesia) i el connotatiu (considerat propi del vers), i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'nstrauren en la prosa.La poesia busca noves formes rímiques a través de la música. El concepte de poesia es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers(la prosa rimada i el poema en prosa). El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.
Del conjunt de les diferents arts aplicades a la narrativa, ens surten textos suggeridores basats en imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, que desvetllen l’emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.
dilluns, de novembre 24, 2008
dimecres, de novembre 19, 2008
Biografia: Victor Català
Caterina Albert i Paradís, més coneguda pel pseudònim Víctor Català (L'Escala, 11 de setembre de1869 - l'Escala, 27 de gener de 1966) fou una escriptora espanyola.
Caterina Albert era la filla major del matrimoni de la burgesia format per Lluis Albert i Parareda, advocat i polític republicà, i Maria dels Dolors Paradís i Farrés, escriptora aficionada de poesia.
Va estudiar solament l'escola primària, llevat de un any passat en un internat a Girona i de classes particulars de dibuix i pintura en el seu domicili. En 1890 mor el seu pare i Caterina es fa càrrec dels negocis familiars i de la cura de la seva mare. Aquestes activitats no li van impedir viatjar per Europa i passar algunes temporades en un pis que va llogar en 1904 a Barcelona, on es va relacionar amb intel·lectuals com Joan Maragall, Narcís Oller i Ángel Guimerà. Els seus últims anys ho va passar postrada en el seu domicili.
Amb només catorze anys va escriure Parricidi i en 1897 el drama El setè, sant matrimoni.
Va aparèixer en l'escena literària en els Jocs Florals d'Olot (Girona) en 1898 on li van premiar la recopilació de poemes Cant dels mesos i un monòleg, La Infanticida. Aquest últim monòleg va causar escàndol per la temàtica i el to amb que estava escrit. L’escàndol va augmentar quan, diversos anys després, es va saber que ho havia escrit una dona. Des de llavors, va signar com Víctor Català. Ja havia usat amb anterioritat el pseudònim masculí Virgili Alacseal en alguns poemes publicats pel periòdic L'Esquella de la Torratxa.
Entre maig de 1904 i abril de 1905 va ser publicada en lliuraments en la revesteixi Joventut, la seva novel·la més coneguda, Solitud, que va merèixer traduccions a l'alemany, espanyol, francès, i italià i va ser duta al cinema per Roma Guardiet en 1991.
Va escriure altra novel·la, Un film (3000 metres) (1926), i moltes recopilacions de contes:
Drames rurals (1902)
Ombrívoles (1904)
Caires vius (1907)
La Mare-Balena (1920)
Contrallums (1930)
Vida molta (1950)
Jubileu (1951).
Si bé la seva obra va ser escrita integrament en català, en 1944 va publicar el llibre de contes en espanyol Retaule. Dos anys més tard dóna a conèixer el llibre de proses Mosaic. També va conrear la poesia
El cant dels mesos(1901)
Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905)
I el teatre, encara que mai va veure representat cap text dramàtic propi.
Quatre monòlegs (1901)
Teatre inèdit (pòstum, 1967)
El corpus narratiu es presenta coherent i cohesionat a través de diversos eixos temàtics com la bogeria, la violència, el tractament de l'entorn, la destinació i la solitud dels seus personatges, preferentment dones. El seu estil va ser caracteritzat com ruralisme, després d’haver incursionat en els seus començaments en el modernisme.
Caterina Albert era la filla major del matrimoni de la burgesia format per Lluis Albert i Parareda, advocat i polític republicà, i Maria dels Dolors Paradís i Farrés, escriptora aficionada de poesia.
Va estudiar solament l'escola primària, llevat de un any passat en un internat a Girona i de classes particulars de dibuix i pintura en el seu domicili. En 1890 mor el seu pare i Caterina es fa càrrec dels negocis familiars i de la cura de la seva mare. Aquestes activitats no li van impedir viatjar per Europa i passar algunes temporades en un pis que va llogar en 1904 a Barcelona, on es va relacionar amb intel·lectuals com Joan Maragall, Narcís Oller i Ángel Guimerà. Els seus últims anys ho va passar postrada en el seu domicili.
Amb només catorze anys va escriure Parricidi i en 1897 el drama El setè, sant matrimoni.
Va aparèixer en l'escena literària en els Jocs Florals d'Olot (Girona) en 1898 on li van premiar la recopilació de poemes Cant dels mesos i un monòleg, La Infanticida. Aquest últim monòleg va causar escàndol per la temàtica i el to amb que estava escrit. L’escàndol va augmentar quan, diversos anys després, es va saber que ho havia escrit una dona. Des de llavors, va signar com Víctor Català. Ja havia usat amb anterioritat el pseudònim masculí Virgili Alacseal en alguns poemes publicats pel periòdic L'Esquella de la Torratxa.
Entre maig de 1904 i abril de 1905 va ser publicada en lliuraments en la revesteixi Joventut, la seva novel·la més coneguda, Solitud, que va merèixer traduccions a l'alemany, espanyol, francès, i italià i va ser duta al cinema per Roma Guardiet en 1991.
Va escriure altra novel·la, Un film (3000 metres) (1926), i moltes recopilacions de contes:
Drames rurals (1902)
Ombrívoles (1904)
Caires vius (1907)
La Mare-Balena (1920)
Contrallums (1930)
Vida molta (1950)
Jubileu (1951).
Si bé la seva obra va ser escrita integrament en català, en 1944 va publicar el llibre de contes en espanyol Retaule. Dos anys més tard dóna a conèixer el llibre de proses Mosaic. També va conrear la poesia
El cant dels mesos(1901)
Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905)
I el teatre, encara que mai va veure representat cap text dramàtic propi.
Quatre monòlegs (1901)
Teatre inèdit (pòstum, 1967)
El corpus narratiu es presenta coherent i cohesionat a través de diversos eixos temàtics com la bogeria, la violència, el tractament de l'entorn, la destinació i la solitud dels seus personatges, preferentment dones. El seu estil va ser caracteritzat com ruralisme, després d’haver incursionat en els seus començaments en el modernisme.
dimarts, d’octubre 28, 2008
Orígens de la novel•la
La paraula novel·la ve etimològicament del llatí novus, que significa nou.
En italià novella és també una novetat o succés interessant.
El novel·lista crea successos nous, però versemblants i els narra amb bellesa literària. L’aspiració màxima de la novel·la és despertar en el lector el gust i el plaer per la lectura.
La seva prosa per tant ha de ser amena i interessant i les seves descripcions clares. La novel·la és, abans de res, una narració. El novel·lista ens conta una història i ho fa en prosa, la qual cosa distingeix a la novel·la d’altres subgèneres narratius, tals com l’epopeia i la poesia narrativa.
L'origen de la novel·la medieval va associat al naixement de les llengües romanços.
En primer lloc a França i després en altres nacions europees, es difonen relats de considerable extensió, al principi en vers i després en prosa, amb una temàtica variada. La novel·la clàssica com va ser Roman de Troie, de Benoít de Saint-Maure, la cortesa-caballeresca com Tristán i Lancelot, de Chrétien de Troyes, la alegórica (Blanquerna, de Raimundo Lulio), etc.
La literatura italiana dels segles XIII i XIV s’apropia de tot aquest material i el va tornar a elaborar, propicia l'obra de Boccaccio (El Decamerón, Fiammetta), que està dirigida a la burgesia de l’època.
En italià novella és també una novetat o succés interessant.
El novel·lista crea successos nous, però versemblants i els narra amb bellesa literària. L’aspiració màxima de la novel·la és despertar en el lector el gust i el plaer per la lectura.
La seva prosa per tant ha de ser amena i interessant i les seves descripcions clares. La novel·la és, abans de res, una narració. El novel·lista ens conta una història i ho fa en prosa, la qual cosa distingeix a la novel·la d’altres subgèneres narratius, tals com l’epopeia i la poesia narrativa.
L'origen de la novel·la medieval va associat al naixement de les llengües romanços.
En primer lloc a França i després en altres nacions europees, es difonen relats de considerable extensió, al principi en vers i després en prosa, amb una temàtica variada. La novel·la clàssica com va ser Roman de Troie, de Benoít de Saint-Maure, la cortesa-caballeresca com Tristán i Lancelot, de Chrétien de Troyes, la alegórica (Blanquerna, de Raimundo Lulio), etc.
La literatura italiana dels segles XIII i XIV s’apropia de tot aquest material i el va tornar a elaborar, propicia l'obra de Boccaccio (El Decamerón, Fiammetta), que està dirigida a la burgesia de l’època.
Maria Rosa: Acte III
Després de tant temps, per fi els han pagat les quinzenes als treballadors de la carretera.
En aquest acte succeeix el casament de la Maria Rosa i en Marçal, ja que ell la va comprometre per casar-s’hi amb ella.
Els regals del casament per part d'en Gepa, va ser un pollastre, per part de la Tomasa i en Quirze els hi deixen viure a casa seva, ja que ells és marxen a Aragó a treballar en la nova construcció d’una carretera, i per últim, en Badori, els regala un vi que té tres anys.
En Gepa i en Marçal parlen de com és va enamorar de la Maria Rosa,que li agradava d'ella...etc. I l'astut d'en Gepa no para de fer comentaris amb doble sentit, ja que ell mai ha confiat amb en Marçal, i sempre ha cregut que ell ha tingut alguna cosa a veure amb el fet de que l'Andreu estigui mort.
Arriba la Maria Rosa, ve de l’església ja que ha anat a demanar consell al rector.
Més tard, s'en va a vestir-se, però no porta vestit de núvia perquè no te diners per comprar-se un. Es posa un mocador al coll i una falda negra.
Al armari troba una samarreta de l'Andreu i es posa a plorar abrasant-la contra el seu pit.
Marxen tots cap a l’església menys la Tomasa que és queda fent el menjà i parant la taula i en Badori que és queda amb ella.
Quan tornen del casament, es posen a dinar junts a menjar, i en Badori treu el vi que els ha regalat als nuvis.
En Marçal comença a beure i beure i beure. Però, més tard, en Badori explica que aquest vi té tres anys, i és el vi que va trepitjar l’Andreu a la verema.
Al Marçal li va canviar la cara del tot, i llavors la Maria Rosa, es va posar a beure. En Marçal va deixar de beure i els demés li deien que perquè no bevia? Si era el vi del seu millor amic, l’Andreu!
Al acabar el convit, es queden la Maria Rosa i en Marçal tot sols. Ella comença a dir-li que si confia en ella, que en una parella no hi ha de haver secrets, etc. Per incomodar-lo i que confessi.
I també li diu que ella sempre l’ha estimat, i que fins i tot hagués mort l’Andreu per tal d’estar amb ell.
En aquest moment, en Marçal es delata i diu que ell va ser qui va assassinar al capatàs.
La Maria Rosa comença a dir-li a cridar-li ‘assassino’, que marxi d’allà, que l’ha besat,etc.
Ella es sorprèn i li clava un ganivet amb el qual finalment el mata i venja al seu estimat.
Al moment entren tots corrents i veuen a en Marçal mort. La Maria Rosa els diu la he matat perquè és el veritable culpable de la mort del capatàs i de l’Andreu.
Teló.
En aquest acte succeeix el casament de la Maria Rosa i en Marçal, ja que ell la va comprometre per casar-s’hi amb ella.
Els regals del casament per part d'en Gepa, va ser un pollastre, per part de la Tomasa i en Quirze els hi deixen viure a casa seva, ja que ells és marxen a Aragó a treballar en la nova construcció d’una carretera, i per últim, en Badori, els regala un vi que té tres anys.
En Gepa i en Marçal parlen de com és va enamorar de la Maria Rosa,que li agradava d'ella...etc. I l'astut d'en Gepa no para de fer comentaris amb doble sentit, ja que ell mai ha confiat amb en Marçal, i sempre ha cregut que ell ha tingut alguna cosa a veure amb el fet de que l'Andreu estigui mort.
Arriba la Maria Rosa, ve de l’església ja que ha anat a demanar consell al rector.
Més tard, s'en va a vestir-se, però no porta vestit de núvia perquè no te diners per comprar-se un. Es posa un mocador al coll i una falda negra.
Al armari troba una samarreta de l'Andreu i es posa a plorar abrasant-la contra el seu pit.
Marxen tots cap a l’església menys la Tomasa que és queda fent el menjà i parant la taula i en Badori que és queda amb ella.
Quan tornen del casament, es posen a dinar junts a menjar, i en Badori treu el vi que els ha regalat als nuvis.
En Marçal comença a beure i beure i beure. Però, més tard, en Badori explica que aquest vi té tres anys, i és el vi que va trepitjar l’Andreu a la verema.
Al Marçal li va canviar la cara del tot, i llavors la Maria Rosa, es va posar a beure. En Marçal va deixar de beure i els demés li deien que perquè no bevia? Si era el vi del seu millor amic, l’Andreu!
Al acabar el convit, es queden la Maria Rosa i en Marçal tot sols. Ella comença a dir-li que si confia en ella, que en una parella no hi ha de haver secrets, etc. Per incomodar-lo i que confessi.
I també li diu que ella sempre l’ha estimat, i que fins i tot hagués mort l’Andreu per tal d’estar amb ell.
En aquest moment, en Marçal es delata i diu que ell va ser qui va assassinar al capatàs.
La Maria Rosa comença a dir-li a cridar-li ‘assassino’, que marxi d’allà, que l’ha besat,etc.
Ella es sorprèn i li clava un ganivet amb el qual finalment el mata i venja al seu estimat.
Al moment entren tots corrents i veuen a en Marçal mort. La Maria Rosa els diu la he matat perquè és el veritable culpable de la mort del capatàs i de l’Andreu.
Teló.
Maria Rosa: Acte II
Després de quinze mesos després de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa continua passant-lo molt malament.El Quirze creu que el millor per a ella seria tornar-se a casar perquè pretendents no li falten. I diu en Gepa que ella està enamorada del Marçal.Aquella nit vindran els companys de feina per a buscar una solució a què no els hi paguen les quinzenes.La Maria Rosa decideix marxar lluny del poble perquè no pot viure més allà.En Quirze pensa que vol marxar per culpa de la Tomasa, però se n'adona que això no és el que li passa a la seva germana. Vol marxar ja que va tenir un somni amb el Marçal. Va somiar que ell ocupava el lloc de l'Andreu, que estaven dormint els dos en el mateix llit. I llavors a l'endemà al veure’l el seu cor es va accelerar, no pot evitar sentir-se atreta per ell i l'única solució que té és marxar.Arriben tots excepte el Marçal i en Badori vol que comencin i que aquell que no hi sigui s'ho perd.
En Marçal arriba i escolta les paraules llavors comença a veure’s la tensió que hi ha entre els dos.Decideixen escriure una carta com a mostra de la seva insatisfacció amb que no els hi paguin, és la proposta feta pel Marçal. En Badori no està d'acord.Criden a la Maria Rosa perquè ella és l'única que sap escriure.En Marçal li dictarà la carta i per això fa el possible per desfer-se de tots i quedar-se a soles amb ella. Comença a dictar una carta amb un to suplicant, però a mesura que avança el sentit de les seves paraules agafen un altre significat: s’està declarant a la Maria Rosa. Ella al escoltar les paraules del Marçal vol fugir, no pot continuar allà, si ho fa caurà als seus braços.La Maria Rosa li diu al Quirze que demà mateix marxarà, ja no pot estar més temps al poble. Arriba la Tomasa i el Quirze té cara trista. Ella pregunta que li passa, ell li diu que la seva germana marxa cap a vila.La Maria Rosa està enfeinada preparant la seva maleta, la Tomasa no s'ho acaba de creure.La Tomasa ajuda a la Maria Rosa amb la seva feina i li dona unes pessetes que tenia estalviades.El Marçal entra i va a asseure’s al costat de la Maria Rosa, aquesta li ho impedeix dient-li al Badori que ho faci. Això li fa moltíssima ràbia al Marçal.La Tomasa que està mig adormida parla i diu que li fa pena que la Maria Rosa marxi.En escoltar aquestes paraules el Marçal salta, li pregunta a la Maria Rosa que està passant.Ella diu que no res, però al Badori li diu que se'n va lluny.En Marçal, enrabiat, crida al Badori. Comencen a pujar el to i acaben per voler sortir al carrer a barallar-se.
Surten al carrer, però els nois els separen. Ella esta molt preocupada, en Gepa diu que tot això ho fa el Marçal per ella.Després d’això tots marxen i se’n van adormir.
De sobte truquen a la porta, ella obre. És el Marçal que diu que està ferit.Ella està molt esverada, està preocupada per que li pot haver passat al Marçal.Entra a la casa i al veure que no està ferit i que la mentit, el vol fer fora, però ell no marxa, i comença a dir-li que se l’estima, que estigui amb ell...i la Maria Rosa acaba confessant-li el que sent, ell li fa un petó, creu que ara tot anirà bé, que ella voldrà ser la seva esposa.Però no és així la Maria Rosa continua decidida en què ella estima a l'Andreu i que cap home podrà reemplaçar-lo.En Marçal ho té clar, aconseguirà el seu amor sigui com sigui, així que decideix cridar a tothom perquè el vegin allà i poder comprometre-la.Entren els companys. I veuen al Marçal amb la Maria Rosa dins de la casa, en Quirze està molt furiós.Pregunta què hi fa ell allà, en Marçal amb orgull diu que ha sigut la Maria Rosa la que li ha obert perquè l’estima.Ella ho nega i en Quirze en un arrebat vol matar-la, encara que els altres l’aturen.
En Marçal se sent satisfet ja que ha aconseguit el que volia.
En Marçal arriba i escolta les paraules llavors comença a veure’s la tensió que hi ha entre els dos.Decideixen escriure una carta com a mostra de la seva insatisfacció amb que no els hi paguin, és la proposta feta pel Marçal. En Badori no està d'acord.Criden a la Maria Rosa perquè ella és l'única que sap escriure.En Marçal li dictarà la carta i per això fa el possible per desfer-se de tots i quedar-se a soles amb ella. Comença a dictar una carta amb un to suplicant, però a mesura que avança el sentit de les seves paraules agafen un altre significat: s’està declarant a la Maria Rosa. Ella al escoltar les paraules del Marçal vol fugir, no pot continuar allà, si ho fa caurà als seus braços.La Maria Rosa li diu al Quirze que demà mateix marxarà, ja no pot estar més temps al poble. Arriba la Tomasa i el Quirze té cara trista. Ella pregunta que li passa, ell li diu que la seva germana marxa cap a vila.La Maria Rosa està enfeinada preparant la seva maleta, la Tomasa no s'ho acaba de creure.La Tomasa ajuda a la Maria Rosa amb la seva feina i li dona unes pessetes que tenia estalviades.El Marçal entra i va a asseure’s al costat de la Maria Rosa, aquesta li ho impedeix dient-li al Badori que ho faci. Això li fa moltíssima ràbia al Marçal.La Tomasa que està mig adormida parla i diu que li fa pena que la Maria Rosa marxi.En escoltar aquestes paraules el Marçal salta, li pregunta a la Maria Rosa que està passant.Ella diu que no res, però al Badori li diu que se'n va lluny.En Marçal, enrabiat, crida al Badori. Comencen a pujar el to i acaben per voler sortir al carrer a barallar-se.
Surten al carrer, però els nois els separen. Ella esta molt preocupada, en Gepa diu que tot això ho fa el Marçal per ella.Després d’això tots marxen i se’n van adormir.
De sobte truquen a la porta, ella obre. És el Marçal que diu que està ferit.Ella està molt esverada, està preocupada per que li pot haver passat al Marçal.Entra a la casa i al veure que no està ferit i que la mentit, el vol fer fora, però ell no marxa, i comença a dir-li que se l’estima, que estigui amb ell...i la Maria Rosa acaba confessant-li el que sent, ell li fa un petó, creu que ara tot anirà bé, que ella voldrà ser la seva esposa.Però no és així la Maria Rosa continua decidida en què ella estima a l'Andreu i que cap home podrà reemplaçar-lo.En Marçal ho té clar, aconseguirà el seu amor sigui com sigui, així que decideix cridar a tothom perquè el vegin allà i poder comprometre-la.Entren els companys. I veuen al Marçal amb la Maria Rosa dins de la casa, en Quirze està molt furiós.Pregunta què hi fa ell allà, en Marçal amb orgull diu que ha sigut la Maria Rosa la que li ha obert perquè l’estima.Ella ho nega i en Quirze en un arrebat vol matar-la, encara que els altres l’aturen.
En Marçal se sent satisfet ja que ha aconseguit el que volia.
dilluns, d’octubre 13, 2008
Maria Rosa: Acte I
En Badori acaba d’arribar al poble per trobar feina i el Gepa li diu que li presentarà al capatàs de l’obra de la carretera per veure si ell li dona feina.
En Badori acaba de sortir de l’hospital i en Gepa li diu que a l’hospital hi estava perquè és un gandul, i aquest s’emprenya, ja que no suporta que li diguin gandul. Al Gepa, en Badori li recorda molt al seu fill que va morir, per això l’ajuda a trobar feina i a que es trobi bé al poble.
A la segona escena apareixen la Tomasa i en Quirze barallant-se, en Badori es fica pel mig i rep, i la Tomasa li diu que no es fiqui en les seves baralles, que per alguna cosa estan casats.
En Gepa, Badori, Tomasa i Quirze comencen a parlar del marit de la Maria Rosa, l’Andreu, que hi es a la presó a Ceuta per l’assassinat de l’anterior capatàs. I també parlen de la Maria Rosa, que es una noia molt sàvia i que una mestra l’havia tingut d’ajudant d’estudi, però la Tomasa de seguida comença a dir que la Maria Rosa es molt eixerida, i en Quirze li pregunta que, que li passa amb la Maria Rosa, a lo que ella respon que no s’escarrassa.
A la escena següent apareix en Marçal, un bon amic de l’Andreu, parlant de que l’Andreu ho està passant molt malament a la presó: no menja, s’ha posat malalt, es passa el dia dient que ell es innocent...
I també parlen de com va ser la mort del capatàs: ell no volia pagar les quinzenes i van entrar en una disputa entre treballadors i capatàs, on van rebre uns quants. A la nit, algú va apunyalar al capatàs amb un ganivet. I aquest mateix ganivet es va trobar a casa de la Maria Rosa i l’Andreu, i junt al cadàver un mocador que pertanyia a la Maria Rosa.
A l’escena següent parla la Maria Rosa dient que el seu marit és innocent, que va passar la nit amb ella i ell no ha sigut, encara que no se la cregui ningú.
A la escena VI, es produeix una conversació entre la Maria Rosa i en Marçal, on la Maria Rosa diu que vol anar a Ceuta a veure al seu marit, que sense ell no pot viure, i en Marçal l’intenta animar i consolar.
A l’escena següent es produeix un monòleg d’en Marçal on diu que ell va assassinar a capatàs, i que va culpar a l’Andreu, perquè així, podria aconseguir que la Maria Rosa fos per ell.
A l’escena següent, en Badori li diu a la Maria Rosa que la coneix, i comencen a parlar de com es van conèixer la Maria Rosa i l’Andreu, va ser mentre veremaven, on ell es va punxar amb una agulla, li va sagnar el peu i ella el va curar.
Mentre succeeix tot això, el capatàs no els paga les quinzenes fins que no estigui acabada la carretera.
En el capítol següent arriba una carta de Ceuta dient que l’Andreu es mort, que s’ha mort de pena.
En Badori acaba de sortir de l’hospital i en Gepa li diu que a l’hospital hi estava perquè és un gandul, i aquest s’emprenya, ja que no suporta que li diguin gandul. Al Gepa, en Badori li recorda molt al seu fill que va morir, per això l’ajuda a trobar feina i a que es trobi bé al poble.
A la segona escena apareixen la Tomasa i en Quirze barallant-se, en Badori es fica pel mig i rep, i la Tomasa li diu que no es fiqui en les seves baralles, que per alguna cosa estan casats.
En Gepa, Badori, Tomasa i Quirze comencen a parlar del marit de la Maria Rosa, l’Andreu, que hi es a la presó a Ceuta per l’assassinat de l’anterior capatàs. I també parlen de la Maria Rosa, que es una noia molt sàvia i que una mestra l’havia tingut d’ajudant d’estudi, però la Tomasa de seguida comença a dir que la Maria Rosa es molt eixerida, i en Quirze li pregunta que, que li passa amb la Maria Rosa, a lo que ella respon que no s’escarrassa.
A la escena següent apareix en Marçal, un bon amic de l’Andreu, parlant de que l’Andreu ho està passant molt malament a la presó: no menja, s’ha posat malalt, es passa el dia dient que ell es innocent...
I també parlen de com va ser la mort del capatàs: ell no volia pagar les quinzenes i van entrar en una disputa entre treballadors i capatàs, on van rebre uns quants. A la nit, algú va apunyalar al capatàs amb un ganivet. I aquest mateix ganivet es va trobar a casa de la Maria Rosa i l’Andreu, i junt al cadàver un mocador que pertanyia a la Maria Rosa.
A l’escena següent parla la Maria Rosa dient que el seu marit és innocent, que va passar la nit amb ella i ell no ha sigut, encara que no se la cregui ningú.
A la escena VI, es produeix una conversació entre la Maria Rosa i en Marçal, on la Maria Rosa diu que vol anar a Ceuta a veure al seu marit, que sense ell no pot viure, i en Marçal l’intenta animar i consolar.
A l’escena següent es produeix un monòleg d’en Marçal on diu que ell va assassinar a capatàs, i que va culpar a l’Andreu, perquè així, podria aconseguir que la Maria Rosa fos per ell.
A l’escena següent, en Badori li diu a la Maria Rosa que la coneix, i comencen a parlar de com es van conèixer la Maria Rosa i l’Andreu, va ser mentre veremaven, on ell es va punxar amb una agulla, li va sagnar el peu i ella el va curar.
Mentre succeeix tot això, el capatàs no els paga les quinzenes fins que no estigui acabada la carretera.
En el capítol següent arriba una carta de Ceuta dient que l’Andreu es mort, que s’ha mort de pena.
diumenge, d’octubre 12, 2008
Anàlisi del temps
L’obra es divideix en tres actes, però no segueixen un desenvolupament lineal, sinó que fan salts en el temps:
El primer acte comença a la carretera i durant el transcurs de les escenes ens van explicant l’assassinat del capatàs, l’acusament a l’Andreu, que aquest està a Ceuta a la presó...I finalitza amb la carta que hi arriba dient que ha mort.
El segon acte fa un salt en el temps, quinze mesos desprès de la mort de l’Andreu, la Maria Rosa està destrossada ja que no aconsegueix superar la mort del seu marit. A mesura que va avançant l’obra, ella comença a fer-se més fort i se n’adona que s’ha enamorat del Marçal, i desprès d’una sèrie d’esdeveniments, el Marçal acaba comprometent a la Maria Rosa. També fa un altre salt en el temps quan la Maria Rosa i en Badori parlen de com ella va conèixer al seu marit.
I d’altre banda, els altres personatges estan intentant cobrar les quinzenes i treballant en la construcció de la carretera.
I el tercer i últim acte comença amb el personatges comptant el diners que han cobrat de les quinzenes, ja que han acabat de construir la carretera.En aquest acte se celebra el casament de la Maria Rosa i en Marçal, després el convit a casa de la Tomasa i en Quirze i finalment es desvela tot el que va succeir, ja que fan veure al Marçal i aquest acaba parlant. Lo que esdevé que la Maria Rosa l’apunyali i per fi faci venjança pel seu marit, l’Andreu.
El primer acte comença a la carretera i durant el transcurs de les escenes ens van explicant l’assassinat del capatàs, l’acusament a l’Andreu, que aquest està a Ceuta a la presó...I finalitza amb la carta que hi arriba dient que ha mort.
El segon acte fa un salt en el temps, quinze mesos desprès de la mort de l’Andreu, la Maria Rosa està destrossada ja que no aconsegueix superar la mort del seu marit. A mesura que va avançant l’obra, ella comença a fer-se més fort i se n’adona que s’ha enamorat del Marçal, i desprès d’una sèrie d’esdeveniments, el Marçal acaba comprometent a la Maria Rosa. També fa un altre salt en el temps quan la Maria Rosa i en Badori parlen de com ella va conèixer al seu marit.
I d’altre banda, els altres personatges estan intentant cobrar les quinzenes i treballant en la construcció de la carretera.
I el tercer i últim acte comença amb el personatges comptant el diners que han cobrat de les quinzenes, ja que han acabat de construir la carretera.En aquest acte se celebra el casament de la Maria Rosa i en Marçal, després el convit a casa de la Tomasa i en Quirze i finalment es desvela tot el que va succeir, ja que fan veure al Marçal i aquest acaba parlant. Lo que esdevé que la Maria Rosa l’apunyali i per fi faci venjança pel seu marit, l’Andreu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
