“Bruixa de dol” és un poemari estructurat en vuit seccions, i es tanca amb un poema anomenat “vuit de març” on reivindica la posició de la dona.
Les vuit parts de Bruixa de Dol són les següents:
-Divisa
-Foc de pales (compost per V poemes)
-Tombant (XII poemes)
-Foguera Joana (IX poemes)
-Bruixa de dol (XIII poemes)
-Avui les fades i les bruixes s’estimen (I poema)
-Els núvols duien confeti a les butxaques (VIII poema)
-Sense llops ni destrals (VI poemes)
-Vuit de març
Els temes principals que trobem a Bruixa de Dol són:
Un caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme, la llibertat, l'amor, la solitud, els records, la melancolia, l’embaràs i la maternitat, l’amor entre dones i el feminisme.
Treball de Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.
dijous, de maig 28, 2009
2. Característiques principals de la seva obra.
Les principals característiques que trobem de tota l’obra de Maria Mercè Marçal, són les següents:
Autobiografia simbòlica i imaginària.
És a dir, la quantitat de elements imaginaris com per exemple les fades, bruixes, la lluna com a representació de la dona, crancs escorpins...per a simbolitzar el signes del zodíac, són alguns exemples que fan que l’obra de Maria Mercè Marçal estiguin envoltats d’una atmosfera onírica.
Homes i dones.
El fet que l’autora fossi homosexual, va suposar un tema principal a la majoria de les seves obres.
El seu inconformisme amb el sector masculí, o la gran compenetració amb el femení, la rivalitat entre els homes i les dones, en són alguns exemples.
I una altra vegada tornem a la simbologia, ja que la dona era representada per la lluna, i l’home, ho era per el Sol.
L’ amor.
L’amor adopta un paper molt important a l’obra de Maria Mercè Marçal, ja que fa molta referència a l’amor lliure, al no-matrimoni, a la felicitat basada en la recerca d’un amor, l’exaltació de l’amor en la vida...
Però no només això, també adopta un paper negatiu, ja que moltes de les seves obres van en relació amb records, melancolia o solitud provocats per aquest amor que en altres moments la ha fet tal feliç.
Però bàsicament es centra en l’amor entre les dones, l’amor tant passional, com sentimental, solidaritat, etc.
Treball de Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.
Autobiografia simbòlica i imaginària.
És a dir, la quantitat de elements imaginaris com per exemple les fades, bruixes, la lluna com a representació de la dona, crancs escorpins...per a simbolitzar el signes del zodíac, són alguns exemples que fan que l’obra de Maria Mercè Marçal estiguin envoltats d’una atmosfera onírica.
Homes i dones.
El fet que l’autora fossi homosexual, va suposar un tema principal a la majoria de les seves obres.
El seu inconformisme amb el sector masculí, o la gran compenetració amb el femení, la rivalitat entre els homes i les dones, en són alguns exemples.
I una altra vegada tornem a la simbologia, ja que la dona era representada per la lluna, i l’home, ho era per el Sol.
L’ amor.
L’amor adopta un paper molt important a l’obra de Maria Mercè Marçal, ja que fa molta referència a l’amor lliure, al no-matrimoni, a la felicitat basada en la recerca d’un amor, l’exaltació de l’amor en la vida...
Però no només això, també adopta un paper negatiu, ja que moltes de les seves obres van en relació amb records, melancolia o solitud provocats per aquest amor que en altres moments la ha fet tal feliç.
Però bàsicament es centra en l’amor entre les dones, l’amor tant passional, com sentimental, solidaritat, etc.
Treball de Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.
dilluns, de maig 25, 2009
Comentari de text. I de Tombant
...
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, behònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...
...
Maria Mercè Marçal.
....
....
El poema a comentar, és el poema nºI, pertanyent a “Tombant”, sexta secció de l’obra literària “Bruixa de Dol”, de Maria Mercè Marçal.
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.
El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.
Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").
Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona
“Bruixa de dol” és un poemari estructurat en vuit seccions. El poema que s’ha triat per a comentar pertany a la secció sexta, titulada “Tombant”. Aquesta secció formada per dotze composicions, són poemes amb versos d’art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars.
Quant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per dos estrofes, la primera de 10 versos, i la segona de dos. Són versos lliures d’art menor i major.
En el poema podem veure com amb el primer vers ens situa en el temps, a dia d’avui, vint-i-u de desembre, és a dir, concreta l’eix temporal.
Diu que feia molt de temps que no hi sortia al balcó, i que, al sortir ha vist un seguit de plantes i flors que les anomena com una enumeració.
Els últims dos versos són una mena de conclusió, on justifica perquè no sortia al balcó des de feia temps, era perquè “corria darrere d’amors”, és a dir, estava pendent de les seves relacions amoroses i no tenia temps per sortir al balcó.
Així que amb això podem veure que el tema principal del poema és la importància que dona l’autora a l’amor, i que per ell no pot fer activitats de la seva vida quotidiana, com podria ser sortir al balcó.
Quant les figures literàries, trobem anàfora als versos 5, 6 i 7 de “de”. Encavallament en el vers 4, enumeració del vers al 8, un paral·lelisme i també paradoxa al vers 9, on diu “que si se’m mor, no se’m mor”, i per últim, aposiopesis al vers 11 (...).
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.
El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.
Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").
Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona
“Bruixa de dol” és un poemari estructurat en vuit seccions. El poema que s’ha triat per a comentar pertany a la secció sexta, titulada “Tombant”. Aquesta secció formada per dotze composicions, són poemes amb versos d’art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars.
Quant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per dos estrofes, la primera de 10 versos, i la segona de dos. Són versos lliures d’art menor i major.
En el poema podem veure com amb el primer vers ens situa en el temps, a dia d’avui, vint-i-u de desembre, és a dir, concreta l’eix temporal.
Diu que feia molt de temps que no hi sortia al balcó, i que, al sortir ha vist un seguit de plantes i flors que les anomena com una enumeració.
Els últims dos versos són una mena de conclusió, on justifica perquè no sortia al balcó des de feia temps, era perquè “corria darrere d’amors”, és a dir, estava pendent de les seves relacions amoroses i no tenia temps per sortir al balcó.
Així que amb això podem veure que el tema principal del poema és la importància que dona l’autora a l’amor, i que per ell no pot fer activitats de la seva vida quotidiana, com podria ser sortir al balcó.
Quant les figures literàries, trobem anàfora als versos 5, 6 i 7 de “de”. Encavallament en el vers 4, enumeració del vers al 8, un paral·lelisme i també paradoxa al vers 9, on diu “que si se’m mor, no se’m mor”, i per últim, aposiopesis al vers 11 (...).
Podem veure com és un poema amb una estructura molt simple, on la majoria de versos són una enumeració de les plantes que hi troba al balcó. Cal comentar com concreta l’eix temporal al vers 1, i la presència del “Jo poètic” al llarg del poema.
Per acabar, cal comentar que els dos últims versos funcionen com a conclusió, ja que justifica perquè no sortia al balcó, era per aquesta amor que l’absorbia tot el temps.
Per acabar, cal comentar que els dos últims versos funcionen com a conclusió, ja que justifica perquè no sortia al balcó, era per aquesta amor que l’absorbia tot el temps.
En tota l'obra de Maria Mercè Marçal veiem com fa moltes referències al amor, de vegades de manera positiva i d'altres negativa. En aquest poema podem veure que la referència és negativa, ja que si és una cosa que l'absorbeix massa temps, no pot continuar fent coses quotidianes de la seva vida, és a dir, la canvia.
...
Cançó Infantil "Plou i fa sol"
...
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.
...
dilluns, d’abril 13, 2009
divendres, de març 27, 2009
Revoltes Externes.
3.1. El món de l’àvia
1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
Guerra Civil Espanyola(1936-1939)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
França, Anglaterra i Rússia formaven part dels aliats; i les potències Centrals, l'altre bàndol, eran Alemanya, Turquia, Itàlia i Àustria.
· Què va desencadenar la guerra?
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran de l’imperi austrohongarès.
· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia, el Sar; per part d’Alemanya, l’emperador Guillem II i per part de França, el general Betany.
· Com es va resoldre la guerra?
Amb la signatura del tractat de Versalles per part dels països implicats.
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
A l'àvia no l'importa qui guanyi o qui perdi a la guerra, sinó el fet que hagi perdut les seves joies i el seu diner.
4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
14 de Feb de 2007.
L'any 2007 ha començat de la millor manera possible. El casament d'un cosí al qual m'estimo molt, la noticia de que una noia que coneixia la família estava embarassada...Tots tenim salut, estem bé de calés, etc.
Encara que ahir, 13 de febrer, vam tenir la fatídica notícia de la mort de la meva àvia. Jo estava a l'institut fent classe tranquil·lament quan em van avisar per telèfon. No sé ben bé el que vaig sentir, una barreja entre confusió, enyorança, pena...i potser una mica d'indiferència, ja que la meva àvia mai ha ajudat gaire als meus pares ni a la meva família i no ha mostrat gaire mostres d'afecte.
Aquest matí ha estat l'enterrament. M'he sentit com si no formés part de la família, perquè al començament, no he mostrar cap mena de mostra de pena, potser per el meu caràcter tan fred.
Però mentrestant passava aquest fet, cada vegada em sentia més trista, apagada, no podia suportar les cares de sofriment dels meus tiets, pare, etc. I per últim la cara del meu avi, que va perdre la seva dona el dia del seu aniversari, i la van enterrar el dia dels enamorats.
Estic segura que aquest succés produirà grans canvis en el comportament d'alguns membres de la meva familía.
3.2. El món de la mare
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:
a) Qui va desencadenar el conflicte?
b) Quines van ser-ne les causes?
c) Quins personatges hi van intervenir?
d) Com es va resoldre el conflicte?
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
3.3. El món de la filla
b) Com es van revoltar?
Van fundar el sindicat democràtic d'estudiants. Van fer vagues, manifestacions, assamblees, etc.
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
El tancament al convent dels Pares Caputxins de Sarrià, que es va conèixer com la Caputxinada.
d) Com es va acabar?
La policia va encerclar el convent, va fer un setge. Els van esperar i fora i els estudiants finalment sancionats van haver de sortir del convent.
La Caputxinada va tenir tanta repercussió que fins i tot va sortir a la prensa extrangera.
1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
Guerra Civil Espanyola(1936-1939)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
França, Anglaterra i Rússia formaven part dels aliats; i les potències Centrals, l'altre bàndol, eran Alemanya, Turquia, Itàlia i Àustria.
· Què va desencadenar la guerra?
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran de l’imperi austrohongarès.
· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia, el Sar; per part d’Alemanya, l’emperador Guillem II i per part de França, el general Betany.
· Com es va resoldre la guerra?
Amb la signatura del tractat de Versalles per part dels països implicats.
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
A l'àvia no l'importa qui guanyi o qui perdi a la guerra, sinó el fet que hagi perdut les seves joies i el seu diner.
4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
14 de Feb de 2007.
L'any 2007 ha començat de la millor manera possible. El casament d'un cosí al qual m'estimo molt, la noticia de que una noia que coneixia la família estava embarassada...Tots tenim salut, estem bé de calés, etc.
Encara que ahir, 13 de febrer, vam tenir la fatídica notícia de la mort de la meva àvia. Jo estava a l'institut fent classe tranquil·lament quan em van avisar per telèfon. No sé ben bé el que vaig sentir, una barreja entre confusió, enyorança, pena...i potser una mica d'indiferència, ja que la meva àvia mai ha ajudat gaire als meus pares ni a la meva família i no ha mostrat gaire mostres d'afecte.
Aquest matí ha estat l'enterrament. M'he sentit com si no formés part de la família, perquè al començament, no he mostrar cap mena de mostra de pena, potser per el meu caràcter tan fred.
Però mentrestant passava aquest fet, cada vegada em sentia més trista, apagada, no podia suportar les cares de sofriment dels meus tiets, pare, etc. I per últim la cara del meu avi, que va perdre la seva dona el dia del seu aniversari, i la van enterrar el dia dels enamorats.
Estic segura que aquest succés produirà grans canvis en el comportament d'alguns membres de la meva familía.
3.2. El món de la mare
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:
a) Qui va desencadenar el conflicte?
L’aixecament militar del general Francisco Franco i dels generals Moles i Sanjurjo.
b) Quines van ser-ne les causes?
Es van aixecar contra les mesures progressistes que estava implantant el govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir?
El president de la república Azaña, el cap de govern Indalecio Prieto, i els ministres Largo Caballero i Juan Negrin. Per part dels sublevats: Francisco Franco, Antonio Primo de Rivera i el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte?
Amb la victòria dels sublevats entre els quals es trobava el que fou el dictador des de final de la guerra, 1939, fins a la seva mort, 1975 Francisco Franco.
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
3.3. El món de la filla
Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:
a) Què pretenien els estudiants?
Democratizar la Universitat, i a partir d'això la democratització del país.
b) Com es van revoltar?
Van fundar el sindicat democràtic d'estudiants. Van fer vagues, manifestacions, assamblees, etc.
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
El tancament al convent dels Pares Caputxins de Sarrià, que es va conèixer com la Caputxinada.
d) Com es va acabar?
La policia va encerclar el convent, va fer un setge. Els van esperar i fora i els estudiants finalment sancionats van haver de sortir del convent.
La Caputxinada va tenir tanta repercussió que fins i tot va sortir a la prensa extrangera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
